Toc d’alerta dels moviments socials al govern municipal per tal que s’apliquin mesures pensant en els col·lectius més desfavorits.
Les reivindicacions inclouen un paquet d’una cinquantena d’actuacions en els àmbits dels drets humans, habitatge, salut, educació, feminisme, diversitat funcional, economia social i solidària, participació i democràcia.
Roda de premsa al Raval a càrrec del Consell d’Entitats i de tots els col·lectius que han presentat les seves mesures, avui dijous. MG
Miquel Gordillo
Pocs dies després d’haver-se constituït el nou consistori, les entitats i moviments socials de la ciutat han volgut recordar al govern municipal les principals reivindicacions i mancances dels àmbits en què treballen, així com un seguit de mesures que consideren urgents a aplicar des de ja per part de l’administració local. En un acte unitari celebrat en el matí d’avui dijous en el Raval de Montserrat, convocades pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, les entitats han mostrat unitat i la seva intenció de seguir l’actuació del govern en aquests àmbits de caràcter social.
Les entitats que signen aquest paquet de mesures i que han participat en la presentació d’avui han estat les següents: PAH, Sindicat de Llogateres, Colectivo Sin Vivienda, Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa/ Marea Blanca, Comissió de Residències Públiques, Iai@flautes, Prou Barreres, Comunitat Educativa, Casal de la Dona i Xarxa d’Economia Solidària de Terrassa (XES).
Totes aquests entitats i col·lectius formen part del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, la qual, conjuntament amb la FAVT i l’Espai Drets, exigeix que s’abordin les polítiques socials i les necessitats reals de les persones que s’han fet públiques avui. Per això, s’han llegit propostes des dels àmbits dels drets humans, l’habitatge, la salut, l’educació, el feminisme, la diversitat funcional, l’economia social i solidària, la participació i la democràcia.
Altres demandes insten l’Ajuntament a què aquest col·loqui com a prioritat màxima la dignitat i els interessos reals de la gent en la seva agenda, i reclama a l’equip de govern que “es transformi l’Ajuntament, com a entitat al servei de la ciutadania, perquè tots els seus treballadors i les seves treballadores estiguin formats i conscienciats en el que significa el dia a dia d’una gestió responsable i que garanteixi la no vulneració de cap dret dels ciutadans i ciutadanes”.
La plataforma d’entitats ha assenyalat que l’administració local ha de ser “proactiva i receptiva i ha de respondre sense cap mena de subterfugi a les peticions que formulin les entitats i col·lectius de la seva ciutat”, tot afegint que aquesta “no pot amagar la seva responsabilitat i s’ha de posar al costat de la seva ciutadania i treballar conjuntament en la consecució de les seves peticions”, a través dels principis de subsidiarietat i de transparència i que sigui garant dels drets humans i socials, tal com ha llegit la representant del Consell d’Entitats. De fet, tal com s’ha recordat al nou govern, el Ple municipal ja va aprovar quatre resolucions presentades pel Consell d’Entitats. En concret, una resolució sobre democràcia i participació ciutadana, una altra sobre el dret a l’habitatge i als subministraments bàsics, la relativa al Dret a la Salut (desglossada en tres: Sanitat, Llei de dependència i Residències públiques), i una resolució corresponent al dret a l’Educació, aprovada al Ple del 28 de febrer.
Representant del Sindicat de Llogateres de Terrassa llegeix mesures sobre habitatge d’aquest col·lectiu. MG
Mesures per aprofundir en la participació ciutadana
Tot recordant la resolució que es va aprovar sobre Democràcia, la plataforma ciutadana exigeix que es modifiqui i actualitzi el Reglament de Participació Ciutadana, de forma que les peticions que les entitats presentin al Ple es puguin debatre al si del Ple municipal directament i obligui a posicionar-se a través de resolució. A la vegada, que es doti de veu i vot a la ciutadania en els consells d’administració de les empreses municipals. També es reclama més autonomia i pressupost per als consells de districte i sectorials, i que els òrgans de participació ciutadana tinguin més capacitat de decisió.
Demandes dels Moviments Socials de Terrassa davant el nou Govern Municipal
1. Propostes d’habitatge
a) PAH
1. Implementar de manera immediata el 30% d’habitatge protegit en nova construcció i gran rehabilitació que es va aprovar en el Ple de la ciutat fa mesos i que permetria augmentar l’habitatge de protecció oficial existent en la ciutat.
2. Posar en marxa un sistema d’indicadors sobre l’estat del dret a l’habitatge i sobre la resposta dels poders públics, que sigui públic i s’actualitzi com a mínim anualment, en especial sobre la bombolla del lloguer i les situacions de major vulnerabilitat en l’accés a l’habitatge.
3. Reactivar i accelerar la imposició de sancions per habitatges de propietat bancària que estiguin buits i mal conservats, i estendre les mesures d’actuació a tot tipus de propietaris que incorrin en l’incompliment de la funció social de l’habitatge, fomentant el lloguer social.
4. Crear noves unitats d’urgència especialitzades en l’aturada de desnonaments i talls de subministres, amb recursos i personal propis, que treballin de forma preventiva combinant el treball social, legal als jutjats, la negociació amb la propietat/companyies de subministres i la presència física en els desnonaments i la restitució dels subministres: garantint amb elles una aplicació plena de la Llei 24/2015 i la fi dels desnonaments a la ciutat (i en especial dels desnonaments oberts, amb menors o sense alternativa habitacional).
5. Realitzar una diagnosi específica i urgent sobre el problema del lloguer i aplicar mesures contundents per a frenar la bombolla del lloguer a la ciutat, frenar els abusos als/les llogaters/eres (discriminació, assetjament, avals abusius…) fent una veritable aposta per als lloguers assequibles i estables com a forma d’accés a l’habitatge digne.
6. Pla de xoc i estructural de l’habitatge social que permeti arribar al 20% de l’habitatge social a la ciutat, superant l’Objectiu de Solidaritat Urbana que marca la Llei Catalana del Dret a l’Habitatge i el Pla Territorial de l’Habitatge per a 2030, i garantint que el 10% sigui de protecció oficial, de propietat pública i de lloguer o d’altres formes alternatives no especulatives, com les cooperatives en cessió d’ús.
b) Sindicat de llogateres
7. Reprendre l’ elaboració d’un Pla Local d’Habitatge per la ciutat, que es fonamenti en una diagnosi detallada i amb bones dades de la situació de l’habitatge a la ciutat, que realment integri les opinions i propostes de la ciutadania, que clarament identifiqui les prioritats i d’on s’obtindran els recursos necessaris per tirar endavant les prioritats. Un Pla amb l’objectiu de millorar la situació i no només de complir l’expedient.
8. Pressionar i treballar amb les APIs per evitar situacions de racisme immobiliari. Multar aquelles APIs que estiguin discriminant clarament a persones pel seu origen.
c) Colectivo sin vivienda
1. Que es parli amb els jutges, ja que aquests no poden ser tan parcials. S’han de prendre les mesures urgents per aturar els desnonaments i trobar alternatives d’habitatge per a les famílies afectades
2. Que es parli amb la Generalitat per tal que les famílies que es troben a Taula d’Emergència Habitacional aconsegueixin el seu habitatge, ja!
3. Dedicar un percentatge de la totalitat d’habitatges al lloguer social per tal d’ampliar el Parc d’habitatge social
4. Prendre mesures adequades per lluitar contra el racisme immobiliari
5. Comptadors socials d’aigua i llum per a totes les famílies en situació de vulnerabilitat.
2. Propostes de Salut
a) Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa/ Marea Blanca
Amb la publicació de les dades sobre les llistes d’espera a la nostra ciutat, i les conseqüents mobilitzacions, vàrem comprometre al Ple Municipal en la defensa d’una atenció sanitària pública i de qualitat per els nostres conciutadans.
Malgrat no ser una competència municipal, entenem que sí és incumbència de la Corporació Municipal acabar amb la vulneració de drets humans que significa el constant col·lapse dels serveis d’urgències i que els habitants de Terrassa rebin l’atenció sanitària que es mereixen, sense discriminacions respecte a la de la resta de Catalunya.
Les llistes d’espera són directament proporcionals al proveïment de les prestacions assistencials per entitats privades. A Terrassa, Mútua té contractada amb la Generalitat la sanitat del 65% de la població, al mateix temps que té una privada (Aptima) que treu profit de les enormes llistes d’espera de la pública que ella mateixa controla.
La PDSPT/Marea Blanca demana a la nova Corporació Municipal que es comprometi, des d’un primer moment, en la defensa de les exigències que s’exposen tot seguit i que demani al CatSalut la intervenció de Mútua de Terrassa, per controlar l’assistència que dona a la població que té assignada i l’ús que fa dels diners públics corresponents (la barreja de l’atenció pública amb la privada ha estat sempre un colador de recursos cap a la privada).
Exigim:
* Visites al metge de capçalera en 48 hores.
* Derivació als especialistes sense traves i en terminis raonables.
* Creació d’un CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària 24h 365 dies).
* Creació d’un Centre d’Atenció a la Fibromiàlgia, SSC (Síndrome de Sensibilització Central) i Dolors crònics.
* Reducció urgent de llistes d’espera com a mínim a nivell de Catalunya.
* Revertir les retallades, prioritàriament Salut Mental, Rehabilitació i plantes d’hospitalització tancades, reforçant les plantilles sanitàries.
b) Comissió de Residències Públiques
1. Obtenció i comunicat a la ciutadania de les dades concretes i actualitzades de com està la situació de les persones dependents a Terrassa i també de dades sobre la situació de les persones amb problemes de salut mental a la comarca. El govern de la ciutat ha de vetllar i controlar aquesta situació.
2. Que es faci un estudi de la situació de Residències a Terrassa i la elaboració d’un pla d’acció i de futur per a la gent gran. Una política en la qual es tingui en compte la situació en què viu la gent gran i es busquin solucions de futur a curt i mig termini i que contempli altres possibilitats alternatives a les residències, com ara el cohabitatge, habitatges tutelats, etc. El govern de la ciutat ha de donar suport i estar al davant de donar solucions a les necessitats de la gent gran.
3. Que es faci realitat l’execució de les obres de remodelació i ampliació de la Residència Pública de Mossèn Homs i que aquestes noves places estiguin disponibles immediatament tal com es va comprometre el Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies del Govern de la Generalitat de Catalunya a la seva última visita.
4. Que es reclami o en el seu cas es convingui amb la Generalitat la construcció de la Residència Pública a Sant Pere Nord. Residència que té el projecte acabat i que el Parlament de Catalunya va instar al govern a que s’executés, per la gran necessitat que hi ha. També el projecte i construcció d’una residència pública a Ca n’Anglada als horts de l’Avinguda de Barcelona que ja havien estat destinats per aquesta finalitat.
c) Iai@flautes-Terrassa: Els drets de les persones grans
Ni en el dret internacional, ni l’estatal, ni el nacional, ni en les normatives, disposicions o ordenances de l’administració local, es recullen d’una manera integral els drets específics de les persones grans (> 65 anys).
I si se’n fa alguna referència, aquesta no es compleix, com en el cas de la Llei de la Dependència.
A Catalunya hi ha una Carta sobre els Drets i Deures de les Persones Grans, com són la dignitat, independència, autorealització, assistència i participació, però en realitat, els poders públics es centren més en els deures que en els drets.
Temes que no estan reflectits i que considerem importants per tenir-los en compte:
1. Dret a una vida i una mort digna.
L’ajuntament ha d’aconseguir tenir els suficients recursos o demandar aquests recursos a les corresponents administracions per fer front a les persones dependents.
L’ajuntament ha de defensar el Dret a l’Eutanàsia en bones condicions de seguretat i assistència. Els nostres governants ens han d’assegurar un final per a la vida també digna.
2. Dret a l’habitatge adequat
S’ha d’atendre la situació d’habitatge de la gent gran, ja sigui millorant i adaptant els seus habitatges habituals, ja sigui construint les residències públiques necessàries o bé potenciant projectes de cohabitatges amb serveis compartits, on es pugui donar resposta a les seves necessitats bàsiques, a més de facilitar i promocionar tot allò que es requereixi per poder gaudir amb garantia i en espais de convivència, l’última etapa de les nostres vides.
3. Dret a unes Pensions Dignes
L’Ajuntament ha de donar suport a les iniciatives per obtenir unes pensions dignes per tota la ciutadania, blindades en la Constitució i recollides en els pressupostos de l’estat. Tant has cotitzat, tant et pertany.
Això comporta haver de vetllar per una política de foment del treball efectiva a la nostra ciutat.
4. Renda Garantida
Vetllar per la l’aplicació amb totes les garanties de la Renda Mínima per les persones que ho necessiten.
5. Atenció integral a la gent gran
Creació de l’Oficina d’Atenció (finestreta única) a la Gent Gran.
3. Proposta sobre dret d’informació de Prou Barreres
Adaptar totes les informacions dels ajuntaments perquè siguin accessibles per al conjunt de la ciutadania, elaborant materials en braille, subtítols, audiodescripció i intèrprets de llengua, si s’escau, sempre sota els criteris de lectura fàcil i llenguatge entenedor, defensant el dret a la informació per a tothom.
4. Propostes sobre educació de la Comunitat Educativa
Terrassa és la ciutat més segregada de Catalunya, aquesta situació afecta als col·lectius més desvalguts (econòmic, social, cultural). Unes bones pràctiques municipals han de desenvolupar polítiques actives de distribució de l’alumnat. La segregació escolar s’ha de distribuir per tal d’equilibrar el pes migratori que té la ciutat . La situació requereix una intervenció ràpida, amb les mesures aprovades per l’anterior consistori municipal, per tal de corregir una dinàmica que no s’atura des de fa anys, i que suposa una vulneració dels drets dels infants i la seva educació. El Govern de la Ciutat ha de dur a terme les diferents Propostes de Resolució d’educació que s’han aprovat en sessió plenària així com defensar des de la institució municipal el model de l’Escola Catalana. Com també treballar amb el Departament d’Educació per tal de fer-les possibles.
Per tot el que s’ha expressat, proposem al Govern municipal que es faci efectiu els següents acords:
1. Fer efectiu el protocol elaborat per la Comissió d’Escolarització Equilibrada per tal de combatre la segregació, buscant l’equilibri en la distribució entre la pública i la concertada, tots ells centres sostinguts amb fons públics. Aquesta Comissió i el Consell Escolar Municipal hauran de fer el seguiment de tot el procés.
2. Fer efectiva la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions culturals i socials desfavorides a P3 i primer d’ESO i fer l’acompanyament de les
famílies durant la preinscripció, matriculació i escolarització, garantint una oferta que eviti els increments de ràtio per atendre la matrícula viva i dotant els protocols i les actuacions dissenyades dels recursos necessaris per a la seva realització.3. Potenciar i acompanyar, des del Servei d’Educació, projectes pedagògics en les escoles amb gran nombre d’alumnat amb NEESCD, necessitats educatives específiques derivades de situacions culturals i socials desfavorides.
4. Resoldre els problemes que genera a les famílies no poder pagar els materials i les activitats escolars (colònies, sortides, etc.) i que provoca que no es facin, tot amb un acompanyament dels Serveis Socials. Les escoles concertades estan sostingudes amb fons públics i han de recolzar els ajuts a les famílies més vulnerables econòmicament. Promoure un decret de servei de menjador que reconegui un servei educatiu públic dins de l’educació pública i que arribi a ser gratuït i integral per l’alumnat de primària i secundaria amb necessitats econòmiques desfavorides.
5. Promoure i potenciar la formació en Coeducació del personal docent dels centres educatius i també del personal de les empreses de serveis contractades per l’Ajuntament així com fer-ne el seguiment amb la creació d’una Taula per a la Coeducació.
6. Donar continuïtat i suport als plans educatius d’entorn pel que fa a l’Educació en el Lleure, que realitzen els Esplais diaris en alguns barris de la ciutat amb els nens i nenes amb una composició social desfavorida, per garantir la igualtat d’oportunitats.
5. Propostes sobre feminisme del Casal de la Dona
1. La Coeducació com un instrument de prevenció contra la violència masclista. Protegir els col·lectius més vulnerables i que regeixi els principi d’igualtat.
- Exigir a la delegació educativa del territori una planificació de la formació en Coeducació del personal docent.
- Exigència de formació en Coeducació del personal de les empreses de menjador, del lleure, monitoratge de les extraescolars, educació a partir del 0 anys que contracti l’Ajuntament.
- Creació d’una Taula per la Coeducació o Consell de la Coeducació per saber “qui fa què” per tal de planificar, sumar i no repetir propostes.
- Articular debats i sessions formatives entorn maltractaments i interculturalitat.
- Continuar amb la Formació i Preparació a la Policia Local per tal que responguin en respecte.
2.- Necessitat de fer una diagnosi per saber l’estat de la qüestió: Terrassa ciutat feminista.
- Indicadors d’urbanisme
- Indicadors de cura i dependències
- Indicadors de treball i contractació
3.- Reivindicar un espai per compartir amb diferents col·lectius feministes i LGTBIQ de la ciutat, amb zones comunes com biblioteca, cafeteria, sala exposicions… semblant a Ca la Dona de Barcelona.
4.- Potenciar i fer ressò de les diferents iniciatives dels grups feministes de la ciutat. Fer un treball més cooperatiu, en xarxa, que permeti un enfortiment d’aquestes organitzacions. Fomentar la cultura des d’una perspectiva de gènere.
5.-Assegurar un habitatge digne a famílies mono-marentals, dones que han sofert violències, dones que volen sortir de la prostitució, dones migrades…
7. Propostes de la Xarxa d’Economia Solidaria de Terrassa
Tal com marca el Pla Estratègic de l’Economia Social i Solidària de Terrassa aprovat recentment, demanem al nou consistori:
1.Reconèixer l’ESS com un sector clau de l’economia i la cohesió social i en la defensa dels drets socials i econòmics dels veïns i veïnes de la ciutat.
2. Estendre l’aplicació de les clàusules socials de forma més eficaç a tota la contractació pública, afavorint així la presència de cooperatives locals en la prestació de serveis del i la inserció laboral de persones en risc.
3. Impulsar l’equipament per a la promoció de l’Economia Social i Solidària, assenyalat com a prioritari per les entitats participants al Consell d’Economia Social i Solidària de Terrassa.
4. Promoure l’accés a d’altres béns de capital per facilitar la capacitat de l’Economia Social i Solidària de satisfer necessitats bàsiques, com per exemple cedint l’ús de solars per facilitar projectes de cohabitatge.
5. Donar suport a la difusió i la promoció de l’ESS facilitant intervencions educatives en els centres d’ensenyament per estendre els seus principis i valors des d’una perspectiva pedagògica que transmeti el comerç just, el consum responsable, les finances ètiques, l’economia comunitària i l’emprenedoria socials als infants i joves de la ciutat.
Deixa un comentari