Avui es commemora el Dia Internacional de la dona treballadora, una jornada de reivindicació que, malgrat ser internacional, es celebra amb un marcat to local.
Aquest any, però, sembla que una iniciativa internacional ha agafat força. La estratègia de lluita proposada no és nova: una vaga. La novetat rau en que estigui promoguda i recolzada per dones treballadores de països tan diferents com Polònia, Rússia o Pakistan. Països on, en el darrer any, els col·lectius de dones s’han hagut de mobilitzar per causes tan diverses -però alhora relacionades- com el brutal assassinat d’una menor a Argentina o el imparable comptador de feminicidis a l’estat espanyol on 105 dones van ser assassinades al 2016.
Però, d’on sorgeix concretament la idea d’aquesta vaga internacional?
Les organitzadores del International Women’s Strike (Vaga Internacional de Dones) diuen que la inspiració ve de Polònia on l’octubre de 2016 les dones van organitzar una jornada de vaga en senyal de protesta per la tramitació de la llei que havia de prohibir l’avortament i enfortir les penes per a qui ho practiqués. La pressió popular va ser tan forta que el govern es va haver de fer enrere. Dos setmanes després es convocava una altra vaga: aquest cop a Argentina. Sota el lemes «Nosotras Paramos» i «Ni una más» milers de dones aturaven la seva activitat productiva per protestar contra la violació i assassinat de Lucía Pérez, una adolescent de setze anys. La vaga va ser recolzada amb manifestacions a altres països del continent com Xile i Mèxic i, al igual que va passar amb el cas polonès, va rebre un ampli suport a la xarxa ja que col·lectius de dones de tot arreu es van fer ressò de les reivindicacions de les feministes argentines.
Passades unes setmanes era l’arribada de Trump a la Casa Blanca la que motivava la població nord-americana per organitzar una multitudinària marxa de dones que va alçar la veu a favor de la igualtat, la diversitat i els drets reproductius – l’administració Trump és una de les principals amenaces del ja tocat sistema de planificació familiar del país-. Aquestes marxes es van estendre de costa a costa dels Estats Units sent replicades per altres centenars de manifestacions a les principals ciutats del món occidental. Quedava configurat, així, el primer estadi d’aquest moviment internacional de vaguistes que, al seu manifest, es declaren fartes de patir «misogínia per part de funcionaris i persones públiques». Aturar «la intervenció de l’església en les decisions que les dones prenen sobre els seus cossos», demanar als mitjans de comunicació més responsabilitat alhora d’informar sobre afers relatius a les dones i denunciar les amenaces i insults que reben les dones que gosen organitzar-se i defensar els seus drets són els seus objectius prioritaris.
Al nostre país aquestes reivindicacions tampoc són novetat i aquest no és el primer cop que les dones proposen aturar la seva activitat: al 1881 les teixidores d’Igualada es van declarar en vaga i anys després, al 1946, van ser les dones les que van encapçalar una vaga al sector tèxtil de Manresa.
Aquest cop, l’actual convocatòria de vaga internacional ha estat recollida i difosa per Vaga de Totes, col·lectiu que al 2014 ja va posar en marxa una iniciativa similar però d’àmbit més local que va ser recolzada per diferents col·lectius del territori, entre ells la plataforma Vallès Feminista o el col·lectiu egarenc La Guerrilla dels Cossos.
De manera similar a com es va fer al 2014 aquest cop també es crida a tothom a participar-hi: treballadores assalariades, aturades, treballadores sexuals, estudiants…També s’anima a fer boicot a companyies que utilitzin publicitat sexista per vendre els seus productes i a recolzar campanyes ja existents on s’estiguin negociant els drets de dones treballadores.
Més enllà d’aquesta convocatòria de caire internacional, els col·lectius feministes de Terrassa s’han organitzat en una comissió unitària amb el propòsit de unir forces i commemorar juntes aquest dia tan important. «Ja ens vam unir per organitzar la jornada contra la violència masclista, dia en què vam sortir al carrer amb un to seriós perquè, malauradament, tenim poc a celebrar en aquest sentit -ens diu una de les companyes que treballa des de fa setmanes a la comissió. – El vuit de març és diferent. És un dia per fer soroll, rebombori, que se’ns senti a tota la ciutat i que es sàpiga que som fortes i rebels».
Força i rebel·lia, dos valors adients amb el lema escollit aquest any per tots els col·lectius de la ciutat: Foc al patriarcat!
En el seu manifest, els diferents col·lectius (Arran, FemKalle, Casal de la Dona, Rudes Rebels i Quart Creixent) que s’han adherit a aquesta acció reivindicativa fan referència a la declaració oficialista que es va fer des de l’Ajuntament, proclamant que aquesta és una ciutat feminista i reiteren la “voluntat de fer una Terrassa Feminista però de veritat, des de la societat civil“. Amb la voluntat “d’exercir la sobirania” sobre les seves vides i “desobeir estructures de poder opressives”, les organitzadores de Foc al patriarcat conviden a tothom a unir-se a la manifestació mixta que tindrà lloc avui i que començarà a les 20:00h a la plaça de la Creu Gran.
Deixa un comentari