Presentació de l’autobiografia ‘Mi vida con tres nombres’ de l’Apolo Giménez. Foto Ajuntament de Terrassa
Aquest dimarts es va presentar el llibre autobiogràfic de l’Apolo Giménez, icona i llegenda de l’activisme social, sindical i polític, per construir una Terrassa millor, i que va morir quasi fa un any, el passat 29 de març de 2017. Per a l’ocasió, la sala del Cinema Catalunya es va omplir de gom a gom en l’acte per presentar ‘Mi vida con tres nombres’. Tal era i és la capacitat de captació de l’Apolo, el ‘Cayetano’, l’estima de la qual perdura i perdurarà entre els seus familiars, amics, companys de lluita, i per tot aquell que miri la història de la Terrassa dels darrers 60 anys.
La presentació del llibre que ell mateix escriure va servir com a homenatge pòstum a aquest lluitador per les llibertats. Així va ser quan a l’inici de l’acte organitzat pels Amics i Amigues de l’Apolo, es projectà un vídeo, a mode de relat vital, on l’Apolo explica emocionat l’episodi en què la seva mare era humiliada per les forces feixistes, obligada a passejar-se amb el cap rapat amb un llacet per Baza, el seu poble natal, degut al seu lligam amb la lluita antifranquista pròpia de l’època, l’any 1952.
Vinculat al desenvolupament del barri de La Maurina (fou president de l’associació de veïns durant 30 anys), des d’aviat que arribà a Terrassa als anys 50 del passat segle, l’Apolo s’incorporà a la militància activa del PSUC, organització de la que fou dirigent, autèntic bressol de les lluites i reivindicacions dels veïns de Terrassa. També va destacar en la seva faceta de sindicalista des de CCOO, ja que va treballar des de 1970 fins a la seva jubilació a la fàbrica Lucas -CAV Condiesel.
Van ser-hi presents a l’acte tota la gran família de l’Apolo, que inclou els amics i amigues de qui es va envoltar al llarg de la seva intensa vida. La seva filla, Sonia Giménez, recordà que va ser “un pare, espós i avi fantàstic”, i destacà sobretot que mantenia “sempre la il·lusió pròpia d’un nen”.
Enric Cama, amic de l’Apolo qui ha col·laborat en l’edició de l’obra, destacà durant la presentació que “més que un llibre, és la il·lusió d’un company: aquí es reflecteix la vida social i política, la seva vida personal, i la de la Terrassa “la Roja”, i afegí, “per exemple fa un recorregut vívid de la “vaga de barres contra pedres del 1967, o la gran vaga dels treballadors d’AEG”. Tanmateix, l’autor recomana seguir la part final del llibre, en què l’Apolo mostra el seu “desencís per la pèrdua de drets i condicions de vida experimentada els darrers anys”.
L’alcalde de Terrassa Alfredo Vega, qui també va voler ser present a l’acte, mencionà que “hi ha persones especials que quan ens deixen ens provoquen a la vegada un buit especial”. L’alcalde destacà la Medalla d’Honor rebuda per l’Apolo atorgada per l’Ajuntament, un més dels molts reconeixements que aquest líder veïnal rebé durant la seva trajectòria.
Abans, Fabiola Gil, d’ICV destacà que sempre actuà en “en defensa de la llibertat i la justícia social”, i assenyalà com “a través d’aquest llibre autobiogràfic, continuarem aprenent d’ell”. Enrique Rodríguez de CCOO també assenyalà que el llibre reflecteix “bona part història de la segona part del segle de la ciutat”. Per a Rodríguez, l’Apolo “va deixar una empremta imborrable en la història del sindicat”, i recordà que l’Escola Sindical porta el seu nom.
L’edició del llibre ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge en què hi han col·laborat més de 100 persones i entitats. L’estima i el vincle de l’Apolo Giménez amb el seu barri de tota la vida ho mostren les paraules de l’Enric Cama: “Diuen que aquell matí, en senyal de dol, els ocells van deixar de volar per damunt dels terrats de La Maurina. Això diuen…”.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari