Jaume Pavia, actiu i compromès per la Sanitat Pública i els drets socials (Foto: PV)
“Soc crític amb el moviment veïnal”, comença dient en Jaume Pavia, abans quasi de començar la conversa. Va llançat, per feina. “Cal prioritzar”, insisteix, “els problemes immediats, més concrets i que la gent pateix més directament i afecten el seu dia a dia”. Professional del sector editorial, treballador de Salvat i també d’RBA, als seus 64 viu accelerat, de reunió en reunió i mobilitzacions dia sí i dia també.
Va venir a viure a Terrassa fa relativament poc, per un home de la seva edat, clar, 15 anys. Circumstàncies vàries li van permetre optar a viure en un pis tranquil amb vistes a la muntanya de Sant Llorenç. Ja feia temps que vivia desactivat de la lluita sindical, en la qual es va iniciar en els primer anys 70, a les Comissions Obreres. “No cal dir que eren altres temps”, recorda.
Encara hi és en aquest sindicat, “però només com afiliat i cotitzant, res més, no milito en aquest àmbit”; de fet, per diversos problemes, en Jaume, que va arribar a ser president del comitè d’empresa de SALVAT, acabà deixant de banda la militància sindical. Reprengué l’activisme, ara fa entorn als 6 anys, ja al Vallès, però va ser en el moviment veïnal, a l’Associació de Veïns del Poble Nou-Zona Esportiva, el seu barri.
I fa tres anys que es dedica principalment al tema de la Sanitat. És un àmbit que, a part dels motius de la majoria de la població, ell viu quotidianament com una qüestió de família, la seva filla és infermera i el gendre conductor d’ambulància. A la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Terrassa (FAVT), en Jaume és el responsable de la comissió de Sanitat, i a l’associació del seu barri és secretari de la Junta.
Considera molt necessari el moviment veïnal, per això li dol més “l’allunyament”, afirma, “entre la gent que està més ficada a les associacions de veïns i la gran majoria dels habitants dels barris, que moltes vegades ni tan sols saben que hi ha l’associació i que funciona”.
Creu que el moviment veïnal va abandonar espais que li eren naturals i que, per aquest abandonament, de vegades han estat necessàriament ocupats per altres moviments socials, per exemple la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o en el cas de la Sanitat per la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública; de vegades, senzillament, resten problemes que ningú ni tan sols es planteja resoldre.
En Jaume Pavia recorda que en els anys 60 i 70 hi havia un protagonisme molt gran de les associacions de veïns. Després, amb la democratització i el protagonisme dels partits polítics, les organitzacions socials van anar quedant subordinades o, pitjor, amb honroses excepcions, mers instruments o corretges de transmissió dels partits en els governs municipals.
“Ara”, afirma, “es treballa per un retrobament a partir dels problemes concrets de la gent, convivint en el dia a dia, fent confiança i complicitat, ajudant a fer les reclamacions més petites i més grans, acompanyant aquests processos: habitatge, serveis socials, fam, dependència, sanitat, atur…”.
Tot i les dificultats i que avançar és lents, “es nota la feina de la Plataforma per la Sanitat”, subratlla en Jaume, “s’està fent una labor molt positiva i resolent problemes com el d’aconseguir marcar consultes en temps raonables quan ja molta gent donava per perduda aquesta possibilitat”. Amb el treball d’informació i piquets a les portes dels CAP i la pròpia Mútua s’ha aconseguit resoldre. “Molta gent”, assegura, “tenia por de reclamar. Pensaven que encara podria ser pitjor si els identificaven”.
Doncs sí, així viu en Jaume, mirant endavant, ell que pertany també al grup dels Iaioflautes-TRS, sense por i amb una vitalitat i vigor, als seus quasi 65 anys, que més d’un voldria per a sí mateix, i per a molts altres amb menys anys.
Deixa un comentari