Protesta ciutadana contra les retallades davant de Mútua de Terrassa.
La Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública presenta les seves al·legacions al projecte en marxa d’ampliació de la Mútua de Terrassa. En el text hi ha una denúncia clara de diversos aspectes: “Aquestes consideracions estan fetes des de la reflexió que es fan molts ciutadans i ciutadanes que en aquests moments i des de fa ja molt de temps són víctimes d’unes retallades dels seus Drets Socials, a costa de que empreses com Mútua de Terrassa i altres vagin augment els seus beneficis i el seu poder. Per tant és el mínim que poden plantejar davant una nova operació urbanística, preocupant, que ens recorda temps no massa llunyans, per les seves formes i els seus interrogants i que no te cap sentit en una societat que el que necessita ara, és, única i exclusivament inversions en benestar social que traduït a idioma popular, vol dir recuperar i garantir que cap ciutadà o ciutadana pateixi discriminacions per raons econòmiques, com el cas actual de la Sanitat i altres.”
“Unes llistes d’espera a Terrassa que estan molt per sobre de la mitja de Catalunya. L’espera per la clínica del dolor és de més d’un any. Les visites de primària tarden molt sovint tres setmanes. Les visites per especialistes s’allarguen durant mesos. El servei de rehabilitació minva dia rere dia. Els amuntegaments a urgències son massa freqüents i sovint intolerables. S’estalvia amb restriccions horàries als ambulatoris durant l’estiu. L’atenció domiciliaria es clarament insuficient. I a part, des de fa quatre anys s’han rebaixat continuadament les condicions laborals del personal sanitari i el nombre de personal, cosa que també reverteix en l’atenció als malalts.” (…)
“Des de fa més de cinquanta anys, la Mútua s’ha finançat amb diners públics i que amb aquests diners ha construït tot un imperi privat que s’engreixa a costa d’aquests diners públics i de l’esforç dels seus treballadors. Un entramat d’empreses privades, gestionades amb opacitat total.
La ciutadania no te cap control sobre com la Mútua gestiona el pressupost cedit per l’ICS per atendre a les necessitats del Serveis Sanitaris, oblidant-se de que es tracta de diner públic. I no podem assegurar si reverteix en l’atenció dels pacients o en la consolidació del propi holding.” (…)
Texte íntegre de les al·legacions presentades:
Els sota-signants, com a membres de la PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA DE TERRASSA, presenten les següents Al·legacions al Projecte de Modificació puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal a l’àmbit de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa -Parc de Vallparadis (Amb la Passarel·la del Pont del Passeig, com a part substancial), aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Terrassa, en sessió celebrada el dia 24 de juliol del present any, i que en aquest moment està en període d’Informació Pública.
CONSIDERACIONS
Primer.– Just abans de les vacances d’estiu , i per la premsa local , els ciutadans de Terrassa s’assabenten de la noticia de primera plana on és celebra l’expansió de la Mútua de Terrassa amb una passarel·la que travessarà el Parc de Vallparadís i connectarà les noves dependències de Mútua de Terrassa, consultes externes, enfront de la casa Baumann. El diari informa que aquestes obres, amb un cost de 3 milions d’euros correran a càrrec de la Mútua de Terrassa.
Segon.- Resulta que Mútua de Terrassa, amb un Conveni amb l’ICS molt important, (entitat privada que es finança amb diners públics amb una quantitat aproximada de 180 milions € anuals) amb la finalitat de prestar els serveis de la Sanitat Pública a un ampli sector de població de Terrassa i Comarca i que l’any 2011 presentava un ERO al·legant pèrdues previsibles, que afectava a mes de 800 treballadors i que a més a més està denunciada públicament, per a la ciutadania, degut a una realitat que ja no es pot amagar :
Unes llistes d’espera a Terrassa que estan molt per sobre de la mitja de Catalunya. L’espera per la clínica del dolor és de més d’un any. Les visites de primària tarden molt sovint tres setmanes. Les visites per especialistes s’allarguen durant mesos. El servei de rehabilitació minva dia rere dia. Els amuntegaments a urgències son massa freqüents i sovint intolerables. S’estalvia amb restriccions horàries als ambulatoris durant l’estiu. L’atenció domiciliaria es clarament insuficient. I a part, des de fa quatre anys s’han rebaixat continuadament les condicions laborals del personal sanitari i el nombre de personal, cosa que també reverteix en l’atenció als malalts.
Doncs desprès de tot això, se li accepta, i se li aplana al camí (modificació del POUM) a Mútua de Terrassa, perquè es gasti, com a mínim 3 milions d’euros, sense exigir-li cap mena de responsabilitat, per la seva opacitat i la seva gestió.
Tercer.- Estem davant d’un projecte d’una gran incongruència i amb moltes contradiccions, ja que es difícil entendre que, per una part, l’Ajuntament afavoreixi el negoci de la sanitat privada i, per l’altra, el 26 de juny d’aquest any mateix any, el grup parlamentari socialista entri un document al Parlament demanant explicacions, ratificant que Terrassa esta molt per sobre la mitja de Catalunya en quant a les llistes d’espera i d’altres mancances d’atenció sanitària. Igual que el grup d’ICV-EUiA. No s’entén que, per un cantó, el Ple de l’Ajuntament de Terrassa que aprovà, en el seu dia, una Resolució en contra de les llistes d’espera i que els grups que en el Parlament de Catalunya clamen contra les retallades i la privatització de la sanitat catalana, al nostre municipi, no es posin fermament contra un holding privat, modificant fins i tot el POUM per satisfer interessos aliens a la majoria de ciutadans-usuaris.
Quart.-Des de fa més de cinquanta anys, la Mútua s’ha finançat amb diners públics i que amb aquests diners ha construït tot un imperi privat que s’engreixa a costa d’aquests diners públics i de l’esforç dels seus treballadors. Un entramat d’empreses privades, gestionades amb opacitat total.
La ciutadania no te cap control sobre com la Mútua gestiona el pressupost cedit per l’ICS per atendre a les necessitats del Serveis Sanitaris, oblidant-se de que es tracta de diner públic. I no podem assegurar si reverteix en l’atenció dels pacients o en la consolidació del propi holding.
Cinquè.- En tot moment, en la redacció del Projecte Urbanístic objecte d’aquestes al·legacions, es fa molt d’èmfasi, de forma sospitosa, en que es una obra que serà un referent “supramunicipal” en matèria d’accessibilitat, quan tots i totes sabem que l’accessibilitat no es un referent, si no un dret que tenen totes les persones i que per tant cada obra pública i privada que es faci, ho té que incloure com una necessitat bàsica .
Sisè.- També es fa referència a un suposat “interès general” de l’obra, al·legant una certa millora en els accessos a uns serveis (connectant l’estació de banda a banda??..) (però no és d’interès general també la qualitat d’aquests serveis i no que es vagi retallant en benefici d’una empresa “privada?). I com lliga aquest suposat “interès” general amb les paraules del President de la Mútua, la setmana passada, quan diu “.. que aquest es un projecte estratègic molt important per la seva empresa…”
En aquest sentit ens agradaria destacar el que diuen les lleis al respecte de “l’interès general”:
Començant per a la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans :
Artículo 22 -Toda persona, como miembro de la sociedad, tiene derecho a la seguridad social, y a obtener, mediante el esfuerzo nacional y la cooperación internacional, habida cuenta de la organización y los recursos de cada Estado, la satisfacción de los derechos económicos, sociales y culturales, indispensables a su dignidad y al libre desarrollo de su personalidad.
Artículo 30- Nada en esta Declaración podrá interpretarse en el sentido de que confiere derecho alguno al Estado, a un grupo o a una persona, para emprender y desarrollar actividades o realizar actos tendientes a la supresión de cualquiera de los derechos y libertades proclamados en esta Declaración.
O el “Libro Verde de la Comisión, de 21 de mayo de 2003, sobre los servicios de interés general [COM (2003) 270 final – Diario Oficial C 76 de 25.3.2004].
O la pròpia Constitució Espanyola :
Artículo 103 CE1. La Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa de acuerdo con los principios de eficacia, jerarquía, descentralización, desconcentración y coordinación, con sometimiento pleno a la Ley y al Derecho.
Artículo 128 CE.Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.
Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general.
Només com exemples… del que s’estableix quan parlem d’interès general.
A més a més, si com posa el projecte és considera tan important pel conjunt de la ciutadania, perquè en el tex del Conveni Urbanístic és preveu una Comissió de Seguiment restringida a 3 representants de l’Ajuntament i 3 representants de Mútua? On estan les suposades creences en una Administració Pública realment democràtica i transparent?
Setè.- L’obra afecta a una peça que és el popular Pont del Passeig, que és un element protegit d’acord amb el Pla Especial de Protecció del patrimoni Històric, Arquitectònic, Ambiental de Terrassa. Mútua de Terrassa ha demanat que li sigui concedit l’ús comú especial del domini públic afectat (art 56.2 i 59m del decret 336/1988 de 17 d’octubre. Reglament de Patrimoni dels Ens Locals. Aplicant-se l’Article 56, 2 RPEL d’una forma com a mínim discutible, fent una interpretació molt subjectiva del mateix, quan diu que defineix us comú especial quan es donin (circumstancies singulars de perillositat, intensitat d’us o d’altres…). I en aquest cas caldrà que ens donin més explicacions, ja que no hi veiem una concordança “directa”.
També s’aplica l’Art. 93 de la Llei 33/2003 de 3 de novembre de patrimoni de les administracions publiques que diu que es pot acordar L’ATORGAMENT DIRECTE en els casos que preveu l’article 137.4 d’aquesta llei (circumstàncies excepcionals degudament justificades). Quines raons de pes són aquestes? Per tal d’interpretar-les així?
Vuitè.- L’Ajuntament situa l’operació urbanística sota l’epígraf de “Concessió administrativa demanial per 50 anys per l’ocupació com a us comú especial dels terrenys referits al projecte per a millora de connexions. De totes maneres aquesta figura sembla molt ficada en calçador dins de la Normativa vigent, tenint en compte que el que s’està provocant una ocupació de terrenys municipals qualificats d’espais lliures, Parcs Urbans, previstos al POUM, terrenys d’ús públic i de naturalesa de bens de domini públic d’ús general.
Arriba a ser tan sospitosa i preocupant la suposada “legalitat” d’aquest projecte que per exemple ens costa definir aspectes com aquest que preveu el redactat del projecte:
D’acord a l’establert a l’article 93.4 de la Llei 33/2003 la present concessió no se subjecta a cànon doncs existeixi o no una utilitat econòmica pel concessionari, se li exigeixen condicions o contraprestacions que anul•len o el fan irrellevant.
Pensem que han de ser molt quantioses aquestes contraprestacions, que no sabem, ni veiem comptabilitzades, perquè obligui a l’Administració a condonar aquest cànon que estableix la llei!! Per retallar drets sanitaris se li exigeix algun cànon a la Mútua??
Novè.- El Sr. Santi Vila conseller de la Generalitat, el Sr. Enric Ticó president de Ferrocarrils y el Sr. Josep Betriu president de Mútua de Terrassa van firmar el contracte de lloguer (14000 m2) fa només 4 dies. Un ciutadà mitjà es pregunta com és possible que l’Ajuntament presenti a aprovació del Ple 2 mesos abans un projecte d’aquestes característiques, sense haver signat el contracte de lloguer?? Preses? interessos ocults?
Desè.- En la documentació de l’exposició pública apareixen de forma indistinta diferents noms d’empreses (Mútua de Terrassa, Mútua de Terrassa Mutualitat de Previsió Social, Fundació Vallparadis, Inmobiliaria Garcia Humet S.A., Hospital Universitari Mútua de Terrassa…), tots i totes sabem de la gran quantitat d’empreses que formen el holding Mútua (creixent dia a dia), i de la seva “opacitat”, però de cara a un projecte d’aquesta complexitat caldria que quedés molt més clar i transparent, a quina empresa privada, en concret, pretén beneficiar l’Ajuntament de Terrassa?
Onzè.– Aquestes consideracions estan fetes des de la reflexió que es fan molts ciutadans i ciutadanes que en aquests moments i des de fa ja molt de temps són víctimes d’unes retallades dels seus Drets Socials, a costa de que empreses com Mútua de Terrassa i altres vagin augment els seus beneficis i el seu poder. Per tant és el mínim que poden plantejar davant una nova operació urbanística, preocupant, que ens recorda temps no massa llunyans, per les seves formes i els seus interrogants i que no te cap sentit en una societat que el que necessita ara, és, única i exclusivament inversions en benestar social que traduït a idioma popular, vol dir recuperar i garantir que cap ciutadà o ciutadana pateixi discriminacions per raons econòmiques, com el cas actual de la Sanitat i altres.
Per tot això presentem les següents al·legacions :
AL·LEGACIONS
PRIMERA.– L’alcalde de la ciutat el senyor Ballart defineix aquest projecte com a “projecte de ciutat i de país”. Si així ho considera i realment hi ha un “interès general real” i con que el que estan en joc son molts diners (3 milions d’euros més el que costi el projecte de reforma de l’estació del FGCC per fer-hi Urgències, que encara no es coneix, més l’ús de bens d’us públic..) i donades les circumstàncies actuals de precarietat i pobresa en la que viuen molts ciutadans, que es posi en tot cas el projecte a votació dels ciutadans i ciutadanes (mitjançant consulta o referèndum) i que sigui el poble que “democràticament” ho decideixi (no és aquest la cultura que vol transmetre l’Ajuntament i els seus projectes de participació ciutadana com “Àgora”?)
SEGONA.– Si no fos així, que es retiri totalment aquest projecte, per dubtosa legalitat i per total incoherència amb la situació social i econòmica i social de molta gent. Falta greument a la ètica i a la moral que en aquests moments de canvi social, polític i econòmic són més necessaris que mai.
TERCERA .- I de passada estaria bé, com a projecte de ciutat i pensant realment amb els ciutadans i ciutadanes, que l’Ajuntament sigui coherent amb el que de paraula ha defensat i exigeixi a Mútua de Terrassa :
-Total transparència en la seva gestió. Com s’administra el pressupost per sanitat?
-Com s’organitza el holding Mútua? quines empreses tenen relació directa amb Terrassa i com se’n beneficia? I que pensa fer de cara al futur (per exemple a amb l’antic Hotel Vapor Ventallò..?
-Com pensa Mútua, augmentar el Pressupost i els recursos per tal de millorar les deficiències que es produeixen en el seus serveis sanitaris?
Deixa un comentari