El periodista Miquel Ramos presentà a la ciutat un recull d’episodis de tres dècades d’història de lluita antifeixista a l’Estat
El llibre ‘Antifeixistes, així es va combatre l’extrema dreta espanyola des dels anys 90’ va tenir lloc el passat 26 de gener al Casal La Tafanera.
Miquel Gordillo
El llibre Antifeixistes, així es va combatre l’extrema dreta espanyola des dels anys 90 (Capitán Swing, va per la segona edició), es va presentar el passat 26 de gener, al Casal La Tafanera. Hi havia la presència del seu autor, Miquel Ramos, que ha dut a terme «tot un treball d’estudi i investigació» d’història del moviment antifeixista al llarg de les últimes tres dècades, ple de testimonis de «gent que va estar lluitant i autoorganitzant-se contra el feixisme», tal com ho va descriure Jaume Bofill, militant de la CUP Terrassa i alcaldable a les eleccions municipals.
El del Jaume és també un testimoni en primera persona, quan a la nostra ciutat es vivia i es patia aquesta violència als carrers: «Vam passar por, ens van amenaçar», afirmà, «hi havia molta impunitat, podien fer el que li vingués en gana, i els sectors més alternatius érem els que més rebíem». Com a fets cabdals, Bofill relatà l’agressió salvatge que van rebre el Xavi i l’Alícia, el 1993, una nit quan tornaven de sortir de marxa. Posteriorment, la primera gran manifestació antifeixista, el juny de 1994, arran de l’agressió a l’Elvira, una noia d’origen guineà de Can Palet. Prèviament, una assemblea de diversos col·lectius de la ciutat havia donat peu a la Plataforma Antifeixista. Afirmà Bofill que gràcies en part a la lluita coordinada, «es va fer neteja dels nazis al carrer», tot reconeixent que «el seu discurs es va institucionalitzar».
En la mateixa línia ho apuntà Anna Rius, membre de UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme), que també participà en la presentació: «els feixistes són els mateixos, es van reconvertint, a més té moltes cares, hem de tenir diverses estratègies per combatre-ho». En referència directa a Vox i els seus discursos d’ultradreta, malauradament ja present a les institucions, «el que fem és apuntar el que diuen i el que fan per explicar-ho a la gent». Per això es mostren actius a les xarxes socials, «per desmentir els seus bulos» que llencen els seus acòlits. Rius té clar, això sí, que «sense unitat és molt difícil combatre aquests discursos, el repte és ampliar la lluita, perquè si puja Vox, perdem totes».
L’assassinat de Guillem Agulló el 1993 per una ganivetada per part de nazis, va marcar tota una generació al País Valencià i arreu, reconegué l’autor i periodista Miquel Ramos. «Aquesta no és una història oficial, hi ha moltes veus amb qui he parlat». I les sis-centes pàgines del llibre són un recull ben documentat d’episodis d’interès i d’impacte de tot l’Estat: «Aquestes històries comparteixen la violència de colles que apallissaven amb impunitat, sempre a persones sense sostre, LGTBI, prostitutes, immigrants sense papers…».
Ramos destacà que «aquesta lluita contra el feixisme la vam fer adolescents i joves entre 14 i 20 anys». I també la crítica directa al paper que jugaven els mitjans de comunicació, els quals «enfocaven aquesta violència com un tema d’ordre públic o de baralles entre joves, banalitzant així el feixisme».
Deixa un comentari