Ha esdevingut la rutina del grup de militants de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de Terrassa. L’experiència està sent realment interessant i deixant al descobert tota una sèrie d’injustícies que havien esdevingut ‘fets quotidians’, allò del “què puc fer” i similars. Doncs, no, no cal tragar. Ja són uns quants casos de gent que marxava sense poder marcar visita i que posant reclamació allà mateix abans de marxar han sigut avisats dia o dos després amb dia i hora per veure el metge o metgessa.
Ahir, concentració davant del CAP de Can Trias, avui davant la Mútua, cada dimecres a les 18,30 hores trobada a la seu de l’Associació de Veïns del barri del Cementiri Vell, i vinga repartir fulletons i fer propaganda, mobilització i conscienciació entre els i les usuàries dels serveis sanitaris de la ciutat.
I va apareixent documentació. Van apareixent documents i proves que podrien demostrar que Mútua de Terrassa fa molt bon negoci a costa dels impostos que financen la sanitat pública directament i, indirectament, empreses privades, com ara aquesta. I d’això fa molt temps… Calen proves, però més d’un s’atreveix a dir que l’empresa hauria ordenat esborrar de les llistes d’espera la gent que porta més d’un determinat temps, com ara 3 anys.
Corre de boca en boca el nom d’un famós cirurgià, malauradament no pels seus èxits professionals, amb ressonàncies animals, segurament no per casualitat. Recentment, una senyora de família humil (en altres situacions això no passa) informava del seu cas: aconsellada/intimidada pel metge, hauria acceptat el fet que s’operava o es quedava en cadira de rodes; a més, havia de ser immediatament. Com que la llista d’espera hauria impedit una operació en temps, va accedir a pagar per la ‘privada’ (ens estalviem de dir el significat d’aquesta paraula en portuguès), amb el mateix metge. El preu del ‘favor’, tot plegat, va ser de 15.000 euros. Ara resulta, segons dictamen d’altres facultatius, que no calia operar. La senyora continua amb els seus dolors, però amb 15.000 euros menys.
Aquestes coses podrien semblar de pel·lícula, casos estranys, l’excepció que confirma la regla. Però no. És el dia a dia de la Plataforma per la Sanitat Pública, a Terrassa i moltes altres ciutats a on la gent comença a dir basta.
Deixa un comentari