Entrevista amb Maria Miralda, nova presidenta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals

No Comment

Recentment s’ha triat la nova junta directiva dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals, entitat de promoció cultural emblemàtica de la ciutat. Maria Miralda i Escudé (Terrassa, 1966) n’és la nova presidenta, la segona en la gairebé centenària història dels Amics, juntament amb l’Adela Farré. Hem volgut que la Maria ens expliqui com la junta, actualment formada per sis dones i un home, encara aquesta nova etapa i que bàsicament es planteja continuar la tasca de la junta sortint.


Miquel Gordillo

Des de quan es remunta el teu vincle amb els Amics de les Arts?

Penso que va ser l’any 1988 quan vaig aparèixer al grup de Teatre; aleshores faltava una actriu. Poc temps després em vaig incorporar a la junta directiva. I més endavant, la meva etapa durant 22 anys fer la tasca d’administrativa de l’entitat. A la vegada, he estat en diverses ocasions vocal del Grup de Teatre.

Quins objectius es planteja la nova junta que presideixes?

Durant els últims anys, amb el Jordi Chueca com a president, s’ha fet molt bona feina. Per això ens plantegem sobretot intentar mantenir la infraestructura perquè totes les seccions i les activitats programades puguin seguir funcionant. No crec que des de la junta hàgim de canviar d’estratègies, per tant la tasca serà continuista.
Un dels objectius és una batalla que no s’acaba mai: aconseguir més socis, que és com es manté una entitat com la nostra. Les subvencions ajuden a tirar endavant les activitats, però el que tenim assegurat són les quotes que aporten les associades. Des de fa uns anys és molt difícil seguir amb la oferta que es pot donar des de entitats com la nostra, amb la quantitat d’oferta oferta cultural gratuïta que hi ha a la ciutat. Tots els socis són importants i necessaris, però falten els associats que ho han sigut sempre per amor a l’entitat sense demanar res a canvi. És cert que aquest tipus de socis són difícils d’aconseguir, i també és difícil poder oferir a cadascú allò que realment vol o necessita.

Sempre es diu que els socis són gent gran i que n’hi ha poques persones joves.

És cert que la mitjana d’edat dels socis va pujant. Ara som uns 400 i escaig de socis, havíem arribat a ser 600, que penso és una xifra òptima però en tot cas l’actual número va oscil·lant segons l’any. Penso que és molt important que la gent jove es convenci de la necessitat de donar suport a entitats com la nostra, com també a d’altres de la ciutat. Igual que es dóna suport a ONGs, s’hauria de tenir aquesta mateixa consciència pel que fa a la cultura, més enllà que ens bombardegin amb coses gratuïtes.

Pel que fa a captar nous socis, s’han fet diferents accions. S’ha de dir que els socis tenen descomptes en qualsevol activitat on hi hagi un preu d’entrada: a la Jazz Cava, als espectacles que fem a l’entitat, per consumir en el mateix bar i també hi ha descomptes en alguns establiments de Terrassa que col·laboren amb nosaltres. Sempre diem que hi ha molta gent que ve aquí al bar, i no sap què és els Amics i, per tant, és necessari que expliquem les coses que fem aquí i despertar l’interès a fer-se soci. Un dels problemes que tenim i intentarem incidir és la difusió de les coses que fem. També és complicat en una ciutat tan gran, costa d’arribar a tanta gent nova que ha vingut a la ciutat i no ve ni al centre.

Maria Miralda, al bar dels Amics de les Arts. MG

Què ens dius sobre el Pla d’Igualtat que vau començar a dissenyar des de l’entitat?

Crec que és molt important tenir un Pla d’Igualtat, em sembla que som la primera entitat cultural que en té un, i ho és també de cara a conscienciar la ciutadania. A mi m’agradaria que no s’hagués de fer cap pla d’aquest tipus, que si ara som sis dones a la junta, això no sigui una notícia i sigui quelcom normalitzat. Sobre l’estat del procés, els resultats definitius de l’estudi han d’acabar de sortir, els hem d’analitzar, i segurament dur a terme alguna formació.

“S’haurien de programar algunes exposicions a les entitats de Terrassa que tenen sala, aportant el cost d’aquestes. Es podrien trobar altres fórmules per ajudar i no tant sols a través de les subvencions”

I com està la situació de la seu de l’entitat?

Aquest tema es va resoldre molt bé amb el Jordi Chueca. Vam poder renovar el contracte que teníem i n’hem canviat les condicions, ara en podem subarrendar els espais que no utilitzem, i això ens permet pagar tota la quota de tot l’edifici. D’aquesta forma hem sortit de l’atzucac en què estàvem per la renovació amb el propietari, i podem tirar endavant amb unes garanties d’estabilitat.

Quines activitats destaques de les que tindran lloc pròximament?

Aquests dies tenim la mostra de cinema terrassenc, i el 6 de març inaugurem el 38è Festival de Jazz. El mes de març comença també el Fem Sala, serà el quart any d’aquesta edició on tindrem teatre, poesia i música durant sis caps de setmana. He de dir que enguany portem espectacles molt importants. També ho és la cita anual amb la Fira del Dibuix, el primer diumenge d’octubre. I col·laborem amb el Premi BBVA de Música de Cambra Montserrat Alavedra, que es fa cada dos anys i des d’aquí portem la direcció artística del premi. Tot això a banda de tota la quantitat d’activitats programades setmanalment de les diferents seccions de l’entitat.

Són moltes activitats! Tota la tasca cultural de l’entitat es basa en la feina de les vocalies.

Tenim el grup d’Arts Plàstiques i visuals, que compta també amb un estudi de pintors amb sessions de models; el grup de Literatura, coordinat pel Jordi Fernández, amb múltiples xerrades, debats, publicacions, etc; el Cine-Club projecta una pel·lícula cada mes; també hi ha el Cor Montserrat i la Coral Ohana, el grup fotogràfic, el grup de teatre i el Club de Jazz, promotor del Festival de Jazz. A banda de les diverses activitats i actuacions de grups de música que en realitzem. I el grup de teatre, des del qual cada any fem una obra important, actualment estem fent gira amb Deixeu-me un tenor, que acabarem el juny.

Com funcionen aquestes vocalies?

Cadascuna d’elles funciona de forma independent, com un grup de persones cohesionat que decideix quines activitats es realitzen. Des de la junta ajudem a l’organització i la promoció d’aquestes activitats.

I com visualitzes el futur de l’entitat?

El futur immediat el veig com ara, ens hem de mantenir i fer el màxim d’activitats i amb la millor qualitat. La falta de recursos fa que no puguem dur a terme projectes més importants. Aquí és on haurien d’entrar les institucions i potenciar-les amb ajuts econòmics concrets. Sempre he cregut en el model mixte entitats-institucions per a activitats concretes.

Què vols dir amb això?

Doncs que hi ha esdeveniments que podrien ser externalitzats a l’Ajuntament, ara que tot s’externalitza, treballant amb les entitats de Terrassa més adients per a cada una. Actualment ja n’hi ha que funcionen així, com ara el Festival de Jazz, el Carnestoltes, i algunes altres. Les entitats hi posen les persones i el treball i l’Ajuntament els recursos econòmics. Sortiria tot plegat més econòmic, i ajudaria a tirar endavant a entitats que a hores d’ara no tenen recursos.

I també, per exemple, en el sector de les arts plàstiques, el consistori manté la Sala Muncunill, cosa imprescindible per una ciutat com Terrassa, que necessita tenir una sala de grans dimensions per a exposicions grans, i programa també la sala de la Casa Soler i Palet, on s’hi fan exposicions de la mateixa dimensió que programem les entitats que tenim sala, però de forma totalment gratuïta.

Una manera d’ajudar a les entitats i no fer competència directa, seria programar algunes d’aquestes exposicions a les entitats de Terrassa que tenen sala, aportant el cost d’aquestes. I com aquesta es podrien trobar moltes altres fórmules per ajudar i no tant sols, a través de les subvencions, cada vegada més complicades i més minses.

Com copses l’estat de la cultura a la ciutat?

Veig que la gent jove està fent moltes coses noves, cal que s’inventin coses i no sigui allò de sempre, que hi hagi continuïtat, estar a l’avantguarda… Crec que falten espais, no hi ha tampoc recursos, tot això fa que sigui molt complicat innovar. A banda també falta visibilitzar tots els projectes que s’enceten i que la gent els conegui.

Related Articles

Deixa un comentari