Josep Ferrer i Josep Lluís Charles, membres de Iaioflautes de Terrassa. Foto: PV
Josep Lluís Charles Gràcia (JLC) i en Josep Ferrer (JF) es coneixen fa bastants anys. Tenen de fet un currículum similar; professionals de l’electricitat i la informàtica, es van prejubilar i ara, amb 62 complerts, fa més de tres anys que es retrobaren, però aquesta vegada a les concentracions i acampada del 15M. Amb l’energia acumulada a les places indignades de Terrassa i Barcelona i la necessitat de fer quelcom més concret. Van conèixer els Iaioflautes en una assemblea a Barcelona i es van convertir en part del grup que es decidí a crear una assemblea egarenca.
Per què Iaioflautes?
“Aquesta és la primera experiència de militància forta”, declara en JF, “vaig pensar que podia ser un moviment interessant en el qual jo podria aportar i sentir-me útil”. En JLC, que ja ha tingut pas per alguna organització política i és actiu al moviment veïnal (membre de la Junta de la FAVT) va veure en l’activitat d’aquesta nova organització la possibilitat de donar continuïtat a l’experiència encetada amb el 15M. Molt clarament, “perquè som de la generació que va lluitar i aconseguir una vida millor per als seus fills i filles, i ara estan posant el futur de les nostres filles i nétes en perill, i per defensar això cal despertar molt les consciències”.
Llavors, què fer?
JLC: El primer acte com a Iaioflautes va ser la nostra presentació, al local de l’Associació de Veïnes i Veïns de Ca n’Aurell. Després, vam convocar una conferència-debat sobre les pensions al centre cívic de Ca n’Anglada. Allò va ser un èxit total de gent, vam omplir la sala d’actes, amb gent molt interessada i amb moltes ganes de fer coses. Allò ens va donar forces i animar molt.
Iaioflautes en defensa de la sanitat pública. Foto: PV
Des de llavors, cada mes realitzem una acció directa, el que diem entremaliadura, i una assemblea general, amb convocatòria pública i presentació de l’organització. Entremaliadures han estat, per exemple, l’ocupació de les oficines de tresoreria de la Seguretat Social, de les oficines d’Hisenda; suport a accions de Iaioflautes d’altres ciutats, com Sabadell o Barcelona; o suport a altres entitats, com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública (PDSP).
Les assemblees les convoquem com a actes públics. Al principi eren sempre a Ca n’Aurell, des de fa uns mesos les fem cada vegada al casal d’un barri diferent.
Com funcioneu?
JF: A partir del grup inicial, entorn a 10, es va crear una coordinació on ja som 15 i és responsable del dia a dia. Després, hi ha el que diem col•laboradors, unes 40 persones més, que no poden dedicar-s’hi tant, però estan amatents. Finalment, comptem amb unes 110 persones a les quals enviem tota la informació i convocatòries. Dins del grup coordinador hi ha una comissió petita, la d’entremaliadures, formada per quatre. I entre tots, l’assemblea.
Com és el perfil de les persones Iaioflauta?
JLC: La veritat és que hi ha gent de totes les tendències, partint de la base que som gent pacífica, laica i no partidista. Que no és el mateix que apolítics, tal i com havíem dit en un dels primers actes públics, i ens vam veure en un difícil debat intern i amb gent de fora. Finalment, vam arribar a un consens: que política és tot i el que fem nosaltres també. El que no acceptem és obediència a cap partit, per això apartidistes.
JF: Però dins hi ha militants i simpatizants de diversos partits. També es podria dir que ens influeixen idees i valors, però no representen directrius. D’altra banda, ens agradaria tenir gent de tot l’arc polític, però hi ha més de partits progressistes que no conservadors. La veritat és que de conservadors en tenim pocs.
L’activitat que us ha donat més visibilitat ha sigut la Fira d’entitats
JLC: Sí. És veritat que volíem fer-nos més visibles i ajuntar més gent, quasi que nostàlgia de les assemblees indignades. Què millor que la plaça Vella i el tema de les pensions. Això l’any passat, que va ser la primera. Vam convidar entitats, partits, sindicats, associacions que tinguessin quelcom a dir al respecte. Tot i la inexperiència va sortir bastant bé, gràcies també al suport de l’Ajuntament. A la fi, tothom molt content.
Llavors, claríssim que havien de continuar. Aquest any, com que hi havien les municipals pel davant, vam pensar en provocar una trobada entre moviments, partits, antics i nous, per parlar del futur de Terrassa. Sense pretendre treure nosaltres cap conclusió, sinó que ho fessin les entitats, partits i ciutadania en diàleg.
Quin balanç en feu?
JF: En general, tothom està prou content. Nosaltres també, clar, molt; a més ens ha resolt el dubte de si seríem capaces o no. Ho som. Però, anant per parts, primer, hom valora molt positivament la trobada de tanta gent diversa en el mateix espai. Ens diuen que això, si no ho fèiem nosaltres, potser ningú altre podria. Cert o no, sí que tenim clar que intentarem fer-ho de nou; tot i que ha costat molt, perquè tenim pocs recursos humans i menys econòmics.
Potser que per dir-nos apartidistes i ser els Iaioflautes se’ns veu d’una forma venerable o seriosos en cert aspecte, i propicia que la gent confiï. De fet, aquest any hi havia més del doble d’entitats que l’any passat.
JLC: Ara, no ha vingut tothom, ni tots els partits ni totes les entitats que se’ls ha comunicat. Ha faltat el col·lectiu de gent gran, teòricament molt proper als Iaioflautes i on hauríem de tenir més influència. Clar que mobilitzar la gent gran per tot un dia és difícil.
Com veieu la participació de la gent?
JF: Els grups han participat una mica de totes les maneres, però podria haver sigut millor. Va passar moltíssima gent però a l’hora de parar-se i participar, doncs ja costava més. Però, no obstant això, sí que hi va haver una participació suficient i positiva.
A les àgores hi va haver gent, però esperàvem més; com que la imatge de referència era el Raval ple durant les assemblees del 15M…, però bé, estem en el camí. En tot cas, les ponents en els diversos temes: aigua, sanitat pública, participació democràtica i educació, van ser molt qualificades, activistes de primera fila. I els debats prou a l’alçada.
Va destacar i notar-se especialment la presència de la PAH. La gent va parar molt a la seva carpa. Van recollir moltes signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular en favor d’una llei per un habitatge digne i contra la pobresa energètica.
I les entitats i gent quin balanç en fa?
JLC: En tot cas, crec que no correspon als Iaioflautes fer el balanç de tot, sinó que correspon a les entitats i partits i ciutadania que en funció del que hagin escoltat i treballat, aportin i facin les seves conclusions. Esperem poder comptar amb això per tenir una visió més completa de la feina feta i per treure’n els aprenentatges i lliçons per poder fer-ho millor, més útil aquest espai i activitat, que com s’ha dit volem que sigui per aglutinar i conscienciar. I això, una mica, més que l’any passat segur, ja ho hem fet.
El futur ja ho teniu clar, llavors?
JF: Hi ha un tema que ens preocupa molt i entorn al qual volem fer molta activitat i treball, el de la llei de dependència. De fet, hauria estat el centre del debat si fos la conjuntura electoral. Hem de veure encara com ho treballem això.
De qualsevol manera, està claríssim que l’any proper farem una altra fira d’entitats. Començarem a prepara-la amb més temps i millors condicions. Volem molta més gent, gent que sigui protagonista de la seva pròpia vida; nosaltres només intentem ser allò que se’n deia “pepito grillo”, la consciència.
JLC: Insisteixo una mica en això. Estem satisfets de la feina, però en una ciutat de 200.000 habitants aspirem a ser més que 150 amics. Detectem una tendència a la baixa, no només als Iaioflautes, passa amb els altres moviments. Potser hi ha cansament, són anys de patiment els que portem. Però volem continuar removent consciències, convidant a la gent, com diu el nostre lema, a aixecar-se del sofà, apagar la TV i engegar el cervell, sortir al carrer i exigir els que és dret i justícia.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari