Karim El Otmani: Del Rif al Vallès, territori i lluites sense solució de continuïtat

Karim El Otmani (l’Otomà), format en Biologia General, és un activista social i militant polític molt conegut a Terrassa, per la seva presència organitzadora i solidària incansable en moltes de les lluites, trobades i manifestacions que tenen lloc a la ciutat i en altres llocs. Al mateix temps que manté una forta vinculació amb el procés polític en el seu país d’origen, el Marroc, i de solidaritat amb altres lluites del món.

La teva infantesa són records dels carrers de quina ciutat?

Vaig néixer l’abril del 1973 en el si d’una família pagesa i treballadors de la construcció, a la ciutat de Taounate, a prop de Fes i del Rif nord, amb uns 30.000 habitants, però a la regió té una certa capitalitat. Després de l’escola i el batxillerat al poble, vaig marxar a Fes per estudiar a la universitat, llicenciatura en Biologia General, era el 1993.

Va ser també l’inici del compromís polític, primer amb el sindicat d’estudiants (UNEM) on vaig conèixer organitzacions marxistes, llavors encara molt influïdes per les lluites a Palestina, Tunísia i altres països. Al Marroc hi havia una gran repressió política.

Tu vas militar en alguna d’aquestes organitzacions?

El 1995 va aparèixer la Via Democràtica (VD), que durant els anys posteriors a la desaparició de l’URSS i el dit camp socialista, a diferència d’altres, va decidir mantenir-se en el marxisme, amb tota l’autocrítica però considerant que és una teoria de canvi correcta, volíem crear un projecte alternatiu al capitalisme.

Una altra diferència fonamental és la posició en relació al Sàhara Occidental, nosaltres defensem el dret d’autodeterminació del poble saharauí. D’altra banda, fem boicot a les eleccions. Encara com a colònia, sobretot de França, reivindiquem una assemblea constituent.

Després de la universitat vas trobar feina?

En acabar vaig entrar en l’Associació Nacional de Diplomats en Atur, perquè acabes els estudis però no hi ha treball, milers de llicenciats crearen aquesta alternativa, amb grups als municipis. Molts vam respondre a una convocatòria d’una empresa de turisme que necessitaven 30.000 joves. Jo havia de fer quelcom, perquè la família era pobre.

Va resultar un frau, però es va produir una mobilització nacional de la gent que es considerava afectada per l’engany. El 2003 es van organitzar manifestacions fins a Rabat. Ha estat una experiència de militància molt gran. A Rabat es va quedar un grup que va ocupar un terreny d’esport abandonat, vam viure 5 mesos fins a ser desallotjats; i vam viure després més d’un any al carrer, construint barraques i fent mobilització i negociant. Els 166 que més resistirem vam tenir propostes de formació i d’anar a l’estranger a treballar.

Finalment, el 2007 vaig venir a Santa Coloma amb contracte d’un any per treballar a la construcció. Aquí, un nou frau. Era una empresa fantasma amb seu al carrer Maresme de Terrassa. Vam venir i allà només hi havia un garatge.

Caram! Quina marxa…

Sí, una situació complicada. A més, ningú sabia parlar res de castellà ni teníem xarxa aquí. Però ens van indicar un company libanès de CCOO, a Barcelona i ens va ajudar prou: ens van entrevistar a El Periódico, amb fotos, també vam anar a TV3 i a TV8. Després de les entrevistes ens va trucar un diputat marroquí del PSC al Parlament amb to de pocs amics, però al final ens vam trobar, i ens van oferir treballar, però nosaltres ja havíem posat una denúncia amb l’advocat de CCOO. L’empresa estava declarada en fallida, no ha pagat res. Però vam tenir contractes de treball, hem treballat en la línia de l’aeroport, ens van pagar del fons social.

“El 2007 vaig venir a Santa Coloma amb contracte d’un any per treballar a la construcció. Era un frau. Una empresa fantasma amb seu al carrer Maresme de Terrassa”.

Vau fer contactes amb altres organitzacions o moviments?

Vam fer contactes amb marroquins de la Via Democràtica, el juliol del 2007 publicàvem el primer comunicat. Al mateix temps decidirem crear una associació, amb gent de diverses ciutats, hem creat l’AEDI (Associació Espai Democràtic Intercultural). La vam crear el 12 d’octubre, sense saber què significava la data.

Amb AEDI comencem a treballar la qüestió de les migracions, just quan vaig venir a viure a Terrassa, l’octubre del 2008, en una casa ocupa. Vaig començar a connectar amb moviments socials, associacions veïnals, el Kasalet, l’Assemblea Popular de Terrassa i organitzacions juvenils.

Simultàniament, ens hem començat a enxarxar entitats del Vallès, tot creant la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès, amb la qual vam participar en una marxa contra la llei d’estrangeria, fins a Madrid, el setembre del 2009, setembre, després de 33 dies caminant, com a part de la Marxa de la Dignitat.

Una vida molt agitada!

És la nostra vida, no podem parar. El 2010 fem un nou pas amb altres associacions marroquines a Catalunya, les de gent demòcrata i progressista, i militants disperses. El 2011 naixia la xarxa entorn de la denúncia de la corrupció al consolat marroquí: per renovar el passaport havies de pagar suborn, si no podies passar mesos esperant; empresaris que feien projectes i cobraven molt diner; a més d’unes condicions penoses del consolat, brutícia i problemes d’infraestructura.

Demanant la dimissió del consolat, el 21 de febrer de 2011 férem la primera concentració, coincidint per casualitat amb l’inici de la revolta a Tunísia (Primaveres àrabs) i el 20 de febrer mobilitzacions al Marroc.

Hi havia molta gent, un suport que no imaginàvem. Al final hem aconseguit bona part de les reivindicacions plantejades i els canvis al consolat. Més de 3 mesos cada setmana protestant a les portes, i les protestes es van estendre a altres ciutats i països, mai s’havia lluitat així, va esdevenir referència.

El 2011 va ser també l’any del 15M a l’Estat espanyol.

Sí, un altre episodi molt marcat. Crec que el 19 de maig es va fer la primera assemblea al Raval, jo vaig parlar com moderador, espontàniament, estava molt emocionat de la lluita feta i vaig estar molt actiu. Durant l’acampada, més d’un mes, vaig dormir totes les nits allà, formava part de la comissió d’organització, i la de migracions, vaig viure allà tot el temps. Unes 250 tendes i activitats constantment, debats, lúdiques… L’acampada, però, sense declaració prèvia debatuda democràticament, es va aixecar. Un grup decidirem mantenir-la. Vam estar una setmana més, fins a la intervenció policial amb cops.

I durant aquest temps com has sobreviscut?

Tot gràcies a l’assemblea d’okupes, al Kasalet, gràcies al Pep Mestres, amb qui recollíem aliments del mercat i alguns forns abans que els llencessin. Alguns dies no menjava res, mai sabia com aniria el dia, alguns dies un menjar, altres dos, depèn…

Aquell 2011 vaig saber que hi havia el PIRMI, però perquè a molts marroquins els hi van retirar i, fins i tot, fer pagar multes als que havien anat al Marroc, alguna fins a 34.000 euros. Vam coincidir amb famílies afectades i vam organitzar una convocatòria, amb assessoria d’advocats de la CGT i suport d’algun company d’ICV, vam posar una denúncia i vam guanyar el judici; per ser un cas de discriminació, car només demanaven passaport als marroquins. En alguns casos els van treure les multes. Això va animar molta gent. El 2012 es va fer una manifestació a Terrassa amb 5.000 persones.

“Cal organitzar-se, resistir, lluitar… Tan al Marroc com aquí a Catalunya. És la nostra vida, no podem parar.”

Vas demanar el PIRMI tu també?

Vaig anar a l’assistenta social, li vaig presentar un projecte: sóc llicenciat, tinc carrera i vull fer l’homologació de títol, però no tinc ni un duro ni em donen feina enlloc sense l’homologació. Vaig demanar l’ajut no per viure, sinó per arreglar aquesta qüestió i poder treballar. En un primer moment, vaig tenir problemes burocràtics. Però al final de 2014, vaig rebre una carta de la Generalitat aprovant un PIRMI, que per cert ja estava acordat des de març del 2013, i vaig iniciar l’homologació, que em va arribar el juliol del 2017, com a grau en ‘Ciencias Biológicas y afines’. He fet altres cursos de formació en pràctiques. També vaig fer un currículum dirigit a altres empreses, i ara estic treballant, des del 5 de novembre del 2018, fent substitucions al centre Estela Nova, com a educador social per atenció a menors no acompanyats.

Mentrestant, tens altres compromisos i activitat amb moviments.

El 2014, ocuparem un bloc a les Arenes, i vam crear el Colectivo Sin Vivenda (CSV), s’ocupen pisos dels bancs buits. Simultàniament, hem realitzat activitats de solidaritat amb la revolta del Rif, de l’any 2016. Formo part de Via Democràtica activament. Col·laboro amb entitats de Terrassa. Hem estat molt actius en les campanyes de sense papers, immigració, d’antiracisme amb Unitat Contra el Feixisme i el Racisme, i Terrassa sense murs. Ah! També treballo en l’hort urbà Ciutat Sembrada.