“Sóc una dona, sóc lesbiana i em considero una persona sociable, activista, feminista i d’esquerres”. Així és com es defineix la Verònica Lafont, nascuda a Sant Vincenç de Castellet i resident a Terrassa des de l’any 2013. Només arribar a la ciutat, va conèixer el col·lectiu LGTB, n’ha estat la presidenta i actualment hi fa tasques de secretariat i col·labora a la comissió de feminismes. A més a més, el mes de novembre passat, va ser escollida Vicepresidenta segona del Consell Nacional LGTBI de Catalunya.
Per començar, aclarim conceptes. Què signifiquen les sigles LGTBIQ?
La L és per les lesbianes; la G és pels gais; la T és per les persones trans, que poden ser transsexuals, transgènere o persones que fan cross dressing; la B és per les persones bisexuals; la I és per les persones intersexuals i la Q jo, personalment, no la posaria dins de les sigles perquè reivindica les persones Queer, és a dir, agafa el nom de la Teoria Queer i s’apropia del concepte queer, que en anglès és un insult que significa rar. El que pretenen és treure les etiquetes que delimiten a les persones LGTB o altres persones que no viuen dins de la norma cis – heterosexual.
Les sigles més visibles, com en el cas del col·lectiu de Terrassa, acostumen a ser LGTB. La Q de vegades no apareix pel que acabes d’explicar en relació amb la Teoria Queer, però, i la lletra I?
La lletra I fa referència al col·lectiu de persones intersexuals i dins d’aquest, hi ha persones que neixen amb uns genitals que el metge o metgessa no cataloga, degut a les variacions que s’ha produït als cromosomes o a les gònades. Aquests trets són, doncs, purament biològics. És cert que molta gent en aquest cas parlar de diversitat afectiva sexual, però el problema d’aquest concepte és que tots som diversos, també els cis – heterosexuals, i aleshores es genera confusió perquè tots som diferents dels altres. El tema de la nomenclatura és difícil, si et posiciones amb les sigles LGTBI estàs reforçant unes etiquetes per fer-les visibles, però promoure la diversitat afectiva i sexual també és important, cada lluita té el seu espai.
Ets una persona molt implicada amb el col·lectiu LGTB: has estat presidenta de LGTB Terrassa i actualment n’ets la secretària.
Sí. Vaig venir a viure a Terrassa l’agost de l’any 2013 i al mes d’octubre vaig començar a anar a l’associació LGTB Terrassa. M’hi vaig implicar molt des del principi. Em va agradar la diversitat de persones que hi havia: gent gran, gent més jove, homes, dones, persones no binàries i persones trans. Vaig veure que era un espai que tenia molt de recorregut per fer i que m’aportaria molts coneixements i noves experiències. I així va ser.
Malgrat les lluites i reivindicacions del col·lectiu LGTB, creus que les persones que en formen part pateixen discriminació per una part de la població?
Sí, evidentment que sí. Nosaltres ens adonem de la discriminació que patim fixant-nos en les persones trans que quan van a buscar feina tenen una taxa d’atur enorme o també quan alguna persona del col·lectiu té por de donar la mà a la seva parella pel carrer per les mirades d’altres persones. Potser aquest fet no es dona tant als centres de grans ciutats però sí que passa en barris més perifèrics. Els infants també pateixen aquesta discriminació quan pateixen assetjament escolar.
Crec que es pot lluitar a través d’identitats concretes i alhora fer visibles a les persones que se senten invisibilitzades dins i fora del col·lectiu
I tot això passa en un país com Espanya que és teòricament “modern” i progressista en aquest sentit. Segons les dades de l’Informe de delictes d’odi contra lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTBI) de 2917, redactat per l’Observatori Madrileny contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, durant aquell any hi va haver, de mitjana, gairebé una agressió homòfoba al dia a la Comunitat de Madrid. Aquesta dada és molt dura.
Sí, és molt dur llegir això. Com més visible es fa una persona de la comunitat LGTB, més exposada està i és més fàcil que l’agredeixin. Per això, de vegades, tenim aquesta por de donar-nos la mà pel carrer en segons quins llocs, d’expressar mostres d’afecte en públic o les persones trans, fins i tot poden tenir por de caminar pel carrer si no tenen passing. Evidentment que comparativament amb altres països, aquí sí que estem emparat per la llei, tot i que encara hi ha molt recorregut per fer. Penso, però, que hem de lluitar per la gent que necessiti fugir dels seus països perquè és perseguida per la seva orientació sexual, però ho hem de fer sense cap mentalitat colonitzadora i sense creure’ns per damunt de ningú.
Has comentat que aquí, a Catalunya, el col·lectiu LGTBI està emparat per la llei. Tenim diverses lleis: la Llei 11/2014 contra la Homofòbia, Bifòbia i Transfòbia; l’any 2017 el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) va publicar un Codi Ètic sobre tractament de persones LGTBI als mitjans de comunicació i l’any 2018 es va aprovar la Guia per a la incorporació de la diversitat sexual i de gènere a les universitats catalanes en relació amb la llei 11/2014. Què en saps d’aquesta guia que ha estat l’última proposta que s’ha aprovat?
La llei 11/2014 proposa fer una sèrie d’accions, a les universitats, amb els mitjans de comunicació, a les escoles i també inclou un protocol per les persones trans a les escoles, entre d’altres. Totes aquestes propostes que s’estan promovent es despleguen a partir de la llei. Això és el que conec pel que fa a la llei, les accions que es promouen des del Govern i des de les entitats perquè cadascú l’apliqui en el seu àmbit.
Es pot parlar de diversitat afectiva i, quan calgui, d’etiquetes concretes
Tinc la percepció personal que actualment, tant als mitjans de comunicació com a les xarxes socials es fa més èmfasi amb el concepte de “diversitat de gènere” i es donen per assumits els conceptes “lesbiana” o “gai”. És així?
Suposo que ara es parla molt més de les persones trans perquè han estat invisibilitzades pel propi col·lectiu durant molts anys. Actualment, a través de la lluita contra la despatologització trans i gràcies a que hi ha moltes persones que estan parlant de les diversitat afectives més enllà de les etiquetes de lesbianes, gais, bisexuals o plurisexuals, s’està construint una nova manera d’entendre la lluita.
Jo crec que parlar de diversitat de gènere i de diversitats és beneficiós perquè aquest nou paraigües engloba molta més gent que les sigles LGTB, ja que hi ha persones que no es senten identificades amb aquesta etiqueta i que si que es senten part d’aquestes persones amb diversitat afectiva, sexual i de gènere. Penso que és una bona lluita, crec que es pot lluitar a través d’identitats concretes i alhora fer visibles a les persones que es senten invisibilitzades dins i fora del col·lectiu, com poden ser les bisexuals o les plurisexuals. Totes dues coses són compatibles: es pot parlar de diversitat afectiva i, quan calgui, d’etiquetes concretes.
Aleshores, creus que les etiquetes són necessàries dins del col·lectiu?
Personalment crec que sí. El que fan és apoderar-nos i crear un imaginari col·lectiu, per tant, és necessari que hi hagi etiquetes per visibilitzar-nos perquè sinó hi fossin, no seriem visibles i la lluita no serviria per res. Un cop ja ets visible, el que has de fer és lluitar perquè aquesta diversitat sigui, no normativa, perquè no volem ser normatius, sinó que signifiqui aconseguir tenir els mateixos drets i deures que la resta de persones. Un cop aconseguit això, caldrà alliberar-se d’aquestes etiquetes i construir una altra identitat que vagi més enllà i que no encaselli.
L’última: com veus el futur de la lluita LGTBI mentre la dreta política comença a tenir encara més poder del que ha tingut fins ara?
La dreta i l’extrema dreta sempre hi ha sigut, però fins ara l’extrema dreta no ha tingut, en els últims anys, representació política a les institucions. Per desmuntar aquests discursos cal pedagogia i formar individus amb capacitat de produir discursos crítics. Cal entendre que les diferències ens uneixen i ens aporten noves maneres de veure el món, que tot és sempre millorable però que el que hem assolit fins ara ha estat gràcies a molt d’esforç.
Mar Garcia Prat
Deixa un comentari