Oficina de Serveis Socials, carrer Unió. Foto: PV
Abandonades, aïllades, sense criteris, les treballadores dels Serveis Socials municipals fam més de call center que de serveis de l’Ajuntament treballen en el límit
Pep Valenzuela
Els ajuntaments, en general, i el de Terrassa, en particular, «estan patint una pressió social i política amb tot el pes possible, i aquesta recau, directament, sobre els treballadors i treballadores que donen la cara, cada dia, des dels Serveis Socials i comunitaris», i això «sense que s’hagi produït un increment de recursos ni s’hagin pres mesures pal·liatives». Una situació que voreja el «col·lapse» ara, però que té origen, com a mínim, a partir de la crisi del 2008 i les polítiques de retallades i les dites d’austeritat que van seguir.
És una de les denúncies amb què concloïa un informe de la secció sindical de CCOO de treballadores dels serveis socials de l’Ajuntament de Terrassa, presentat el passat mes de juliol, incloent-hi propostes de solució. Des de llavors, i han passat quasi 4 mesos, «no s’ha fet res del que demanàvem», declarà en Joan Tamayo, responsable de la recerca sindical.
«Està tot igual que al juliol, o sigui fatal», afegeix en conversa amb Malarrassa. «Ni s’ha fet ni s’ha informat, o sigui que de transparència zero també». Així les coses, en una situació «d’abandonament, aïllament, oblit, sense ordres ni criteris, segons ens informen les treballadores dels Serveis Socials», aclareix en Tamayo, «si no tenim una resposta i proposta de seguida, farem un ultimàtum al govern local i anirem on calgui, perquè és totalment inacceptable que les treballadores dels serveis hagin de fer de centre de trucades en lloc de la seva feina, perquè no hi ha les condicions».
Els Serveis a la Ciutadania situats a l’Edifici Glòries (Serveis Socials, EAIA, SAI, SAD, Dependència, Polítiques d’Habitatge, Mediació Comunitària), així com els EBAS (Equips Bàsics d’Atenció Social), que són 10 equips repartits pels diferents districtes i equipaments de la ciutat.
L’equip que treballà la diagnosi del sector, ja tenia en compte la perspectiva del temps, sense la qual no es pot comprendre la situació, i situava en l’any 2008 una fita, amb l’esclat de la crisi financera i de la bombolla immobiliària, que segons l’informe ja posarien en evidència «un sistema capitalista completament esgotat».
Amb la crisi es van multiplicar i agreujar les problemàtiques i les desigualtats socials, tal com, efectivament, mostren tots les anàlisis econòmiques d’aquells anys, amb el creixement de l’atur, estructural i conjuntural, així com de la precarització del treball en totes les seves formes i sectors.
Pel que fa als serveis municipals, l’informe situa aquí també, com a «primera conseqüència greu», el «col·lapse progressiu dels serveis comunitaris a les persones, com els Serveis Socials de les administracions locals». Col·lapse, afegeix, perquè, en realitat, «plou sobre mullat», i denuncia, ja que «fins aleshores, ja existia als ajuntaments, en general, i concretament a l’Ajuntament de Terrassa, un model de Serveis Socials amb greus mancances estructurals: excessiu assistencialisme, massa burocràcia i inexistència de polítiques transversals que incidissin en la cohesió social».
Afegint més llenya al foc, la Llei d’Estabilitat Pressupostària de l’any 2012, «la llei del PP de les retallades, seguint les directrius de la UE neoliberal», assenta la dita «política d’austeritat pressupostària» que ho acaba de complicar tot.
Els Serveis Socials, a Terrassa, atenien una població aproximada de 50.000 persones, a prop d’una quarta part del total d’habitants de la ciutat. Això, abans de la crisi per la pandèmia. Des de març la situació no ha deixat de créixer i agreujar-se. De tal manera que els ajuntaments, en general, i el de Terrassa, en particular, estan patint «una pressió social i política amb tot el pes possible, i aquesta recau, directament, sobre els treballadors i treballadores que donen la cara, cada dia, des dels Serveis Socials i comunitaris», sense que s’hagi produït un increment de recursos ni s’hagin pres mesures pal·liatives.
Per fer-se una imatge més completa de la situació, cal tenir en compte que darrere aquest títol genèric d’usuàries dels serveis socials, de vegades potser una mica neutre, i tot un seguit de persones desfavorides, desateses o en situació de risc, «cada dia», subratlla l’anàlisi de l’equip de CCOO, coordinat per l’advocat Joan Tamayo: dependències vàries, infància i adolescència i joventut; persones grans, amb discapacitat intel·lectual, física o sensorial; amb problemes socials per malaltia mental; drogodependents i addiccions; malalties cròniques greus, violència masclista, famílies amb risc d’exclusió social, sense sostre…
«Els governs de l’Ajuntament», emfasitza l’informe (i subratlla «els» perquè els problemes ja són vells), «han abandonat els professionals de Serveis Socials i no han sabut ni han volgut fer l’esforç per formar i dotar de nous recursos als treballadors per tal de poder fer front a les noves realitats emergents». De cap administració de fet, però «la responsabilitat de l’Ajuntament de Terrassa, com administració més propera, a partir del principi de Subsidiarietat que estableix la Carta Europea de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat, és la més denunciable». Perquè «això significa que s’estan vulnerant, cada dia, de forma impune, els Drets Humans de la ciutadania de Terrassa i especialment dels col·lectius més desfavorits». I, a més a més, perquè l’Ajuntament és signant d’aquesta Carta.
Entre les conseqüències sobre les treballadores del que l’informe defineix com a «col·lapse dels Serveis Socials», pitjor cada dia que passa, «després de tants anys de restriccions i d’una manca de lideratge i d’acció política adequada i efectiva», se citen, destaca «l’augment preocupant de les baixes, per ansietat, estrès i altres simptomatologies derivades». Abans de la crisi ja era preocupant, entre l’1 de gener i el 31 d’octubre del 2019, es van notificar baixes de prop del 35 % del total de la plantilla, segons l’informe, que ho tradueix a hores: un total de 3.632.
Taula de negociació
En aquest context, CCOO considera urgent la necessitat d’establir una Taula de Negociació entre la direcció de Recursos Humans de l’Ajuntament i la representació legal de les treballadores i treballadors per «arribar a un Pacte per desenvolupar i posar solució a la situació», començant per «fer valdre les persones, dignificar les treballadores i treballadores de cures i serveis bàsics a les persones». Això no és possible sense estabilitat laboral i condicions dignes de treball, així com amb un urgent augment de plantilla.
Cal resoldre també, immediatament, els «problemes greus d’organització (sistema deficient i gens adaptat a les necessitats actuals)», sobretot la «manca de comunicació interna», i establir una «política de transparència total en els Serveis Socials, de cara a la ciutadania».
Algunes d’aquestes propostes solen formar part dels discursos i declaracions oficials. Perquè no hi hagi confusió, l’informe sindical proposa algunes mesures concretes, com són la «no externalització dels serveis», per evitar situacions de precarietat laboral com és la de l’assistència a domicili. Proposa també la «represa de forma urgent de l’Avaluació de Riscos Psicosocials iniciada, ara fa dos anys i que, de forma incomprensible està aturada». Posant en marxa tots els mecanismes de treball que estaven pendents des de l’última Enquesta de Riscos Psicosocials.
El conjunt d’accions, subratlla l’Informe, ha de situar-se en un marc «molt important, si es vol tenir èxit, que impliqui tothom, la participació dels treballadors i treballadores és fonamental».
Vulneració, incompliment i desconeixement sistemàtics de lleis i normes per part dels governs
Segurament, una part important de la incredulitat i resignació de la ciutadania, té a veure amb el fet que les constitucions, cartes de drets, lleis i normes resulten ser, moltes vegades, el que se’n diu «paper mullat». O sigui que, a la pràctica, han estat històricament i sistemàticament oblidades, vulnerades, menystingudes…
L’informe elaborat per CCOO cita, com a fonament legal de les reclamacions i denuncies que planteja, les següents normes i lleis que estableixen drets fonamentals, laborals, de la dignitat humana dels treballadors i treballadores de qualsevol administració o empresa, i que per tant, «això també vol dir que, en qualsevol moment poden ser denunciats davant les institucions corresponents»: Declaració Universal de Drets Humans (Nacions Unides, 1948), Constitució de l’Organització Mundial de la Salut (1948), Pacte Internacional de Drets Econòmics i Culturals (ONU, 1976); Conveni de l’OIT sobre Seguretaat i salut dels Treballadors (1981), Comitè Mixt de Salut en el Treball OIT/OMS (1995), Article II-91 del Tractat pel qual s’estableix la Constitució Europea, Carta Social Europea (1961), Carta de Drets Fonamentals de la UE, Article 10.2 de la Constitució Espanyola (1978), Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Carta Europa de Salvaguarda dels DDHH a la Ciutat (signada per l’Ajuntament de Terrassa l’any 2000).
Deixa un comentari