El 14 d’abril de 1.931 es proclamà la II República, una República de treballadors i treballadores de tota classe, que s’organitzaren en règim de Llibertat i de Justícia. L’adveniment de la República va suposar la construcció d’un estat democràtic amb ferms valors socials. Els objectius residien en dur a terme rellevants reformes per conduir l’Estat espanyol cap a un sistema socioeconòmic més just. Això ho realitzaren amb la Constitució, eina fonamental amb la que es va poder instaurar un estat on el poder emanava del poble, amb unes Corts Generals monocamerals i on l’estat s’autodefinia laic produint-se així la separació Església-estat. Una Constitució molt avançada en drets i llibertats per al període en el qual s’inscriu.
La República trencà amb l’herència borbònica a través de la reforma militar, reduint efectius i els desproporcionats pressupostos pertanyents al Ministeri de Guerra. Acabaren amb el poder fàctic de l’església eliminant els sous públics als eclesiàstics, van reconèixer el matrimoni civil i el divorci, es secularitzen els cementiris i posaren fi al monopoli educatiu que posseïen fins al moment. Es van crear 15.000 escoles, es contractaren a un notable nombre de professors i s’incrementà el salari als docents. Com a causa de l’elevat grau d’analfabetisme, es van realitzar les anomenades “missions” pedagògiques, de gran estima popular. Decretaren la jornada laboral de 8 hores diàries per als treballadors i treballadores i el moviment obrer va recuperar part del seu protagonisme perdut per la repressió anterior. No menys important va ser la reforma agrària, que va facilitar l’accés de la propietat de la terra per a la petita pagesia. Es va lluitar per assolir l’equitat entre sexes mitjançant el dret a vot de les dones i despenalitzant l’avortament.
Va ser a la República on, per primer cop, es va proposar una solució a l’articulació de les diferents nacions i regions que componien el territori, manifestant el caràcter plurinacional i aprovant els Estatuts d’autonomia de Catalunya i Euskadi. Durant l’etapa republicana, Catalunya aconseguí institucions pròpies i es convertí en una regió autònoma gràcies a l’Estatut de 1932 amb el qual la Generalitat es constituïa d’un Parlament, un Consell Executiu i un President.
La República, sempre referent de fraternitat, justícia i solidaritat, va poder agrupar a republicans, independentistes, anarquistes, socialistes i comunistes, i el 16 de febrer de 1.936 van conquerir la major victòria de les classes popular, la unitat de l’heterogènia esquerra. Per això les entitats, partits polítics i sindicats d’esquerres de la ciutat de Terrassa condemnem el cop d’Estat feixista del 18 de juliol de 1.936 i ens sentim hereves del gran patrimoni social i cultural que van deixar les lluitadores i els lluitadors que donaren la seva vida per la democràcia, la llibertat, la justícia, la laïcitat, la igualtat i el progrés social.
El cop d’estat i el triomf del feixisme en la posterior guerra civil perseguia acabar amb els drets socials, civils i laborals de les classes populars i enfonsar el poble en la misèria, classisme i l’opressió del feixisme. Es perseguí a tota persona que estigués relacionada amb la República o que, solament, compartís una ideologia progressista. Al llarg de gairebé quatre dècades el poble patí una cruenta dictadura, però la maquinària franquista no tenia suficient i lluità per molt més, per romandre al poder després de la mort del dictador. L’estratègia per assolir-ho es forjà al nomenar Joan Carles de Borbó, successor de Franco a títol de Rei, quan aquest va morir.
Des de la Comissió 14 d’abril, creiem que la monarquia és un sistema antidemocràtic perquè la successió de Caps d’Estat s’hauria de dur a terme mitjançant eleccions per sufragi universal on tot ciutadà i ciutadana pogués votar i ser votat i no rebre el càrrec per privilegis de sang.
La monarquia espanyola destaca per protagonitzar nombrosos casos de corrupció. L’aflorament públic de la cacera a Botswana de Joan Carles i els “negocis” del seu gendre, Iñaki Urdangarín ho evidencien. Recordem que a més, constitucionalment, la figura del Rei és inviolable, no pot ser penalitzat per la justícia, trencant qualsevol principi d’igualtat de drets i deures.
Per tapar tots aquests escàndols i netejar la imatge pública de la monarquia, fa un any Joan Carles va abdicar a favor del seu fill Felip. Només ha estat un rentat de cara. Un cop més el càrrec de Cap d’Estat es transmet hereditàriament sense que els ciutadans tinguem dret a decidir-ho. Per això milers de ciutadans i ciutadanes van sortir als carrers i places de tot l’estat rebutjant la institució antidemocràtica de la monarquia i la Llei de Successió aprovada en temps rècord; i per la necessitat d’una ruptura democràtica amb el règim monàrquic i corrupte i per l’inici d’un nou procés constituent, la República.
La Comissió 14 d’Abril denunciem la incapacitat dels diferents governs de dignificar la memòria dels defensors de la democràcia i de la República. Denunciem la hipocreisa del PP negant-se a obrir les fosses comunes i a investigar els crims del franquisme, mentres fa homenatges i repatriacions de cossos de la División Azul.
La Comissió 14 d’Abril un cop més denunciem que el franquisme continua viu a la nostra ciutat. Encara tenim noms de carrers que fan referència a personalitats de la dictadura i del feixisme (Comte d’Ègara, Josep Tapiolas…), així com plaques i monuments d’apologia del franquisme. Exigim un cop més l’eliminació d’aquests símbols i referències franquistes a Terrassa.
Lluitem per a una llei de memòria històrica que serveixi per dignificar el nostre passat, demanar justícia per aquells que la mereixen i no la varen tindre i així desenvolupar en profunditat la nostra democràcia.
A la Comissió 14 d’abril, lluitem per un projecte republicà, ampli i solidari, on es defensin els drets laborals i socials i s’avanci en aquesta direcció per incrementar-los. Protegir als treballadors i treballadores, als pacients i a les classes populars en la cerca d’una societat més justa i solidària, és la base del nostre propòsit de futur. La República no és només pensar en el passat. La República és el projecte de present i de futur que ens asseguri una major democràcia, llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social i prosperitat al nostre país.
Creiem en la política com a eina per a construir millores socials i econòmiques i no com a trampolí per a una futura vida de guanys en empreses privades. Creiem necessari establir una limitació de càrrecs públics per contribuir a reforçar la salut democràtica. Defensem del dret d’autodeterminació dels pobles; hem de poder decidir la relació que Catalunya ha de tenir amb l’Estat espanyol, així com també el model d’educació, el model de sanitat. Volem decidir-ho tot! Volem un sistema democràtic on la ciutadania pugui exercir un paper actiu en la construcció nacional, una societat més justa i igualitària no subjecta als designis dels mercats ni la Troika sinó sobirana de la seva ciutadania, seguretat pels nostres avis i futur pels nostres fills, pa, treball i sostre i viure amb dignitat i amb plens drets democràtics. Hem de construir un nou país, la República.
Les entitats i organitzacions que formem la Comissió 14 d’Abril de Terrassa realitzem una crida a la mobilització de la ciutadania per fer del 14 d’abril una data de reivindicació dels valors republicans, de la democràcia, de la justícia i de la llibertat.
Seguirem treballant perquè la República sigui la nostra forma de govern!
“Tornarem a vèncer!” Visca el 14 d’abril! Visca la República!
Deixa un comentari