L’amiant mata entre 70 i 90 mil persones l’any a tota la UE segons un estudi europeu
“No és passat, és present” etziba el vicepresident de la CONFAVC, Albert Torrents
“Demanem una Llei per l’eradicació de l’amiant que marqui com s’ha de fer la retirada i hi hagi mecanismes de coerció”, destaca Joan Maria Soler, de la FAVBarcelona
Una desena de representants del moviment veïnal català, aglutinats entorn de la Confederació d’AV de Catalunya (CONFAVC) van fer pública, el passat 17 de maig, una bateria de propostes davant la demora de la majoria d’ajuntaments catalans de realitzar els censos d’indrets i equipaments públics on hi ha amiant i el desplegament d’un respectiu pla per a retirar-lo seguint les prescripcions tècniques requerides per a minimitzar els impactes sobre la salut del veïnat.
“L’amiant no és passat, és present: està matant ara”, ha etzibat Albert Torrents, vicepresident de la CONFAVC. En aquesta mateixa línia l’activista veïnal de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha recordat que també segons fonts europees, l’amiant està “matant entre 70 i 90 mil persones l’any als països de la UE.
Cal recordar que ja hi havia una legislació espanyola que obligava la retirada d’aquest fibrociment en cas de mal estat en la construcció i rehabilitació i regulava com treure’l, però va ser la directiva de la Unió Europea (UE) que fixà com a objectius la retirada de l’amiant, estigui o no malmès, en tots els edificis públics – on n’hi ha més- abans del 2028 i del conjunt de la Unió el 2032, concretat aquest repte tant important a l’estat espanyol anys després amb la Llei 07/22 de residus i sòls contaminats per una economia circular que explicita que abans del maig del 2023 els ajuntaments havien de tenir localitzat l’amiant de cada ciutat i també un calendari de quan ha de ser retirat. A Catalunya aquesta legislació va derivar al Pla Nacional Per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya per desplegar accions durant el període 2023-2032, amb la creació d’una Comissió per l’Erradicació de l’Amiant (CEAC) en la qual participa la Federació d’AV de Barcelona.
Ara bé, malgrat aquest marc legislatiu moltes AV i federacions veïnals han constatat la inacció de les administracions locals davant aquesta matèria que posa en perill tanta ciutadania, incloent població summament vulnerable com per exemple els infants que han d’acudir en centres educatius públics amb amiant. També han alertat de males praxis alhora d’elaborar els censos i fer els diagnòstics de les localitzacions de l’amiant, com per exemple, geolocalitzacions base de drons que retraten vistes aèries sense tenir en compte que l’amiant també està albergat en canonandes i altres elements de construcció utilitzats a les entranyes dels edificis.
Segons Lluis Mallart, geògraf especialista en la matèria i qui ha participat a la roda de premsa, a Catalunya hi ha un milió d’habitatges d’edificis dubtosos de contenir amiant, sobretot en edificis i equipaments públics i en polígons industrials. Badia del Vallès és un dels municipis que té tenir la trista xifra de ser un dels més afectats d’amiant per càpita de tot Europa. En el cas de Barcelona, Joan Maria Soler ha lamentat que hi hagi escoles afectades que estan realitzant els processos de desamiantat sense els requeriments tècnics adequats i que “hi hagi obres al Mercat de la Boqueria amb l’afectació que això comporta i no s’hagi pensat en retirar una teulada d’amiant.
Més pressupostos i més tècnics especialistes
En aquest context de letargia administrativa alarmant, la CONFAVC ha impulsat la creació, mitjançant les seves federacions, de comissions de treball informatiu, formatiu i d’assessorament obertes a tot el veïnat de cada municipi, perquè ja no hi hagi més demora i d’aquesta manera es pressioni territorialment a les administracions públiques a mora fitxa. Concretament les mesures veïnals proposen:
1) La creació de comissions veïnals participatives de retirada de l’amiant obertes a tots els municipis de Catalunya perquè pressionin a les administracions locals i informin a la ciutadania d’ “aquest verí present”.
2) Que les administracions públiques promoguin formacions especialitzades dels equips tècnics que estaran vinculats en aquestes plans de desamiantat.
3) Insta al Govern de la Generalitat que doti de recursos suficients al seu Pla d’Acció: a Catalunya poden haver-hi més de 5 milions i mig d’edificis dels quals, amb estudis fets, sabem que un 60% són construïts abans de l’any 2000 i, per tant, un 30% d’aquests són susceptibles de contenir amiant. Per tant, les partides pressupostàries de la Generalitat són insuficients per a desplegar realment la retirada de l’amiant a Catalunya.
4) Proposa al Govern de la Generalitat que agilitzi les tramitacions dels permisos per detectar l’amiant. Actualment, es faciliten uns 2.000 plans de treball per any, per tant, i si calculem que un 30% correspon a uns 300.000 edificis, els números apunten que a aquest ritme acabarem d’inspeccionar-ne la totalitat a un ritme de 150 anys.
Deixa un comentari