Assemblea de la campanya Papers sense contracte al centre cívic Alcalde Morera.
Papers de residència sense necessitat de contracte de treball. Aquest és l’objectiu i exigència que plantegen les entitats d’immigrants al nostre país des de fa un parell d’anys.
La immigració ja no és cap fenomen nou. Són majoria les persones per a les quals, després d’anys, l’únic horitzó de vida imaginable és aquí. Més que obvi en el cas dels ja nascuts al país que acollí les mares i pares; o els que arribaren criatures.
Més de 200 persones ompliren la sala d’actes del centre cívic de Can Palet, el passat dimarts 10 de març, en una assemblea convocada per la campanya Papers sense Contracte. Va ser aquesta una jornada de mobilització a més de 9 ciutats, on es van registrar centenars d’expedients de sol·licitud de residència. A Terrassa, convocada per les associacions marroquines, llatinoamericanes i senegaleses.
Les properes cites, informa en Karim El Otmani, referent del moviment a Terrassa, seran el 21 de març, coincidint amb les Marxes de la Dignitat, i el 4 d’abril, dos grans manifestacions que es realitzaran a Barcelona. La primera, convocada per la plataforma Unitat contra el feixisme, el racisme i la islamofòbia. La segona, pels grups i plataformes d’immigrants que animen la campanya Papers sense Contracte.
Ciutadans condemnats a la il·legalitat
Amb la crisi generada per la farra del totxo i el capital financer deixat solt els sector més febles són els que han viscut primer i més pesadament l’agreujament de les condicions de vida. Els immigrants, entre els més febles, molts sense cap mena de garantia. Fins i tot en alguns casos sense dret a assistència sanitària.
Molts que mai han arribat a tenir papers de residència. Altres, perquè perdent la feina no han pogut renovar el permís que ja havien aconseguit amb anterioritat. L’ocupació d’unes naus abandonades al Poblenou de Barcelona, el 2013, per un nodrit grup d’immigrants, dedicats en la majoria dels casos a la recollida de ferralla, va ser el moment en el qual aparegueren amb molta claredat algunes de les situacions paradoxals i injustes en les que viuen les persones immigrades.
Amb el suport i solidaritat d’una comissió de suport, formada per associacions de veïns i moviments socials, s’arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a que es normalitzés la situació legal dels ocupants de les naus, amb certificats d’integració socials, paper i programes de formació i capacitació. L’acord, però, va quedar en paper mullat per la negativa del Govern de Madrid a donar-li validesa.
Aquest acord, de totes formes, afirma en Karim, serví als col·lectius d’immigrants com a proposta concreta per començar a bastir la campanya actual. Durant la Marxa de la Dignitat del 22 de març de 2014, grups de tot l’Estat espanyol es trobaren. En tornar, una trobada a Barcelona va marcar l’inici de la mateixa, amb suport de sindicats, partits, SOS Racisme, entitats veïnals i altres.
Manifest per la regularització de les persones migrades sense contracte de treball
El mes de maig es va fer públic el Manifest per la regularització de les persones migrades sense contracte de treball, signat per més de 30 organitzacions socials, partits i sindicats. Aquest serveix com a text i proposta bàsica per a l’elaboració de mocions o declaracions mitjançant les quals les administracions locals puguin implicar-se en aquesta campanya.
Al juny, 9 ciutats (Mataró, Granollers, Santa Coloma Gramenet, Barcelona, Cornellà, Martorell, Olesa de Montserrat, Abrera i Terrassa) ja havien aprovat el seu document al respecte. A Terrassa, la declaració va tenir la forma d’Acord de la Junta de Portaveus municipal, a vot de suport de tots els grups (PSC, ICV-EUiA, CiU) menys el PP. Des de fora el Consistori, ERC i la CUP també donaren suport a l’acord.
Quatre són les reclamacions, declara El Otmani: arrelament social sense necessitat de contracte de treball, eliminació de taxes per tramitar els expedients, empadronament sense domicili fix i una crida a sumar responsabilitats entre les administracions locals i la Generalitat.
Fruit de la mobilització, el 15 de desembre de 2014 va tenir lloc una primera reunió entre representants de la Campanya i del govern de la Generalitat. El 25 de febrer, en una segona reunió, el responsable d’Immigració del Govern, Xavier Bosch, garantí als representants de la Campanya la voluntat política i decisió de donar una resposta positiva a les reclamacions.
Informe d’Integració Social
La fórmula proposta per la Generalitat és la aprovació d’un Informe d’Integració Social com a requisit fonamental per aconseguir la regularització (ja es va emetre excepcionalment en el cas de les persones desallotjades de les naus del Poblenou el juliol del 2013). Aquest IIS l’aconseguiria qui demostri certificats d’idiomes, cursos de formació ocupacional, padró i altres probes d’arrelament al municipi.
Fins al moment, la Generalitat treballa en l’elaboració del document. Amb tot, l’acord final necessitarà de l’aprovació del govern central per tenir validesa jurídica. És per això que des de la Campanya, insisteix en Karim, tenen preparat el calendari de mobilitzacions citat al principi i treballen per ampliar social i institucionalment el suport a les reivindicacions i drets del conjunt de les persones que viuen i treballen en aquesta terra.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari