Redacció
Un pis de la borsa de lloguer social de l’Ajuntament de Terrassa figura com motiu d’un judici que enfronta dues dones cap de família, totes dues ateses pels serveis municipals responsables, marcat pel dia 13 de gener de 2021. Aquesta situació, que no fa més que complicar la situació de les dues famílies, només es pot explicar a conseqüència d’una gestió, en el millor dels casos, maldestra per part dels citats serveis, tot i que les entitats que n’han fet seguiment, parlen de «mala praxi», «negligències», «disfuncions» i, fins i tot, «abús de poder» i «racisme institucional».
Ja sigui per manca d’informació i formació o per protocols de funcionament interns obsolets que, de vegades, fins i tot vulneren la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (de la que Terrassa és signatària ja fa vint anys), la realitat és que aquesta burocràcia afecta negativament la vida de moltes “nadies” dels nostres barris. Cal, per tant, apel·lar a la responsabilitat. Així ho van expressar dijous 17 de desembre, davant l’Ajuntament, representants del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana i de l’Espai Drets, amb la lectura pública de la moció presentada al Ple Municipal sobre els Serveis Socials.
El cas de l’Herminia i el seu fill de deu anys il·lustra bé aquest problema amb les institucions públiques (reportatge a Malarrassa n.66, setembre 2020 ). Pensionista per malaltia crònica amb incapacitat permanent absoluta (800 euros), és víctima d’una violència masclista que li ha deixat seqüeles físiques i econòmiques, concretament dos embargaments mensuals de 400€ i 50€, respectivament, a més de problemes freqüents amb la transferència de la pensió alimentària. Finalment, després d’un accident al carrer, ara pràcticament no es pot aixecar del llit.
Malgrat les dificultats, durant anys va pagar un lloguer de 350€, alguna vegada amb suport de la seva assistenta social que, però, no va promoure a temps la seva inscripció en la Mesa d’Emergència per habitatge, tot i complir amb tots els requisits.
Can n’Anglada, zona nord, avinguda 22 de Juliol, a tocar de la via del tren.
Tot i això, i amb el contracte vigent, la propietat va començar a assetjar-la perquè marxés del domicili, sense que, però, l’assistència social l’informés sobre els seus drets al respecte. Després de dos mesos en què no li van cobrar els rebuts del lloguer, sense avís previ va rebre una notificació judicial per abandonar l’habitatge per un suposat impagament. Va patir dos intents de desnonament, tots dos ajornats, i finalment optar per marxar i ocupar un pis buit. Tot això era conegut per la seva assistència social i les responsables d’Ofimehll, les quals, segons l’opinió de l’advocat d’ofici que l’havien assignat pel cas, no haurien actuat d’acord amb la seva obligació.
Buscant suport i solució, l’Herminia informà del cas la Síndica de Greuges (el juny del 2018. Després, ha intervingut dues vegades més), al mateix temps que interposà un greuge contra Serveis Socials de l’Ajuntament i Ofimehll, en considerar que la gestió que havien fet la deixava desemparada. Una queixa a la qual van seguir-se una sèrie de problemes amb els serveis socials, com van ser: l’oblit en l’assignació d’aliments, la negació del complement de la beca menjador escolar, la negació de beca pel casal d’estiu, entre altres, com recorda la mateixa Herminia i les activistes d’Espai Drets que l’atenen. Una sèrie «d’errors» i «oblits» que li van complicar més la vida i que van agreujar el seu estat de salut.
Com ja va informar aquest mitjà, el pis ocupat (les entitats anomenen «habitatge recuperat») per l’Herminia, el maig de 2019, feia anys que estava buit i havia estat assignat en qualitat de lloguer social dos anys abans. Però la dona beneficiària no hi va entrar perquè l’habitatge no tenia condicions mínimes d’habitabilitat. Des del Fons de Lloguer Social, li garantiren que pressionarien el banc propietari per fer les reformes oportunes. Cosa que mai va ocórrer, i la família no hi va entrar a viure.
L’entrada de l’Herminia, que comunicà a la seva assistenta el fet, va provocar l’alerta. Li van demanar que sortís i tornaren a proposar-li que llogués una habitació. Això, a més, sota l’amenaça d’expulsar-la de la Mesa d’Emergència, de desnonar-la i també de donar instruccions a la dona a qui abans havia estat assignat el pis perquè fes ella també accions judicials.
La força de la necessitat, en tot cas, és més gran que les amenaces i l’Herminia hi va continuar en el pis. Les amenaces, però, van començar a concretar-se. I Tapia va saber que la Coordinadora del Fons de Lloguer Social va donar totes les dades a l’advocada del banc propietari del pis per tirar endavant la demanda. Aquest fet, recorden des d’Espai Drets, a banda les consideracions morals, suposaria una violació de drets pel traspàs d’informació personal. En tot cas, la demanda va ser acceptada a tràmit.
El febrer de 2020, l’Herminia rebé un paquet del Jutjat on consta com a demandant l’adjudicatària del pis. Però, atenció, sense ella saber-ho. En el paquet rebut per Tapia hi ha també l’informe de vulnerabilitat de l’adjudicatària, amb tota una sèrie de dades personals. Un document que, en principi, és totalment confidencial i hauria d’estar protegit.
Aquest mateix mes, dona va exposar el cas en una reunió d’entitats socials amb responsables de regidories de l’Ajuntament i personal tècnic. Tot i el compromís verbal del regidor responsable de Serveis Socials, Noel Duque, no hi ha hagut resposta encara. Com tampoc, abans, de l’Alcalde Ballart a qui, l’agost de 2019, s’havia enviat un recurs d’alçada contra l’expulsió de la Mesa d’Emergència.
Qui sí ha donat resposta és el Jutjat. El judici verbal, convocat pel 16 de novembre, va ser ajornat per errors de procediment, i està fixat ara el 13 de gener de 2021.
Les membres d’Espai Drets que fan seguiment del cas no acaben d’entendre les motivacions dels serveis municipals. Asseguren que, primer, amb una intervenció en temps del Fons de Lloguer no s’hauria creat aquesta situació. I, segon, que la seva feina no es atacar o polemitzar amb persones en situació d’emergència habitacional i hauria tingut eines per no arribar en aquest punt.
Deixa un comentari