José Camargo, Sergio Neida, Alejando Cazorla i Pol Torres encapçalen la nova junta veïnal. Foto: PV
Pep Valenzuela
Entre els 24 i els 28 anys, les persones de la nova junta de l’AV del barri de Can Jofresa deixen totalment en suspens, si més no momentàniament, les hipòtesis sobre la decadència i/o envelliment del moviment veïnal.
En actiu des que fou elegida a l’assemblea de febrer d’aquest mateix any, Malarrassa ha parlat amb el seu president, Pol Torres, en Sergio Neida, secretari, i els vocals Alejandro Cazorla i José Camargo. La junta està constituïda per 10 persones, 3 de les quals són dones. Una mitjana baixa, però bona si es compara amb la mitjana.
Format en Geografia i Ordenació del Territori per la UAB, en Pol explica que van veure una «necessitat molt gran de renovació al barri»; considera que «una generació que havia estat en els darrers quinze anys arribava a la seva fi. Les seves propostes, molt monòtones, no cridaven l’atenció del barri».
Per la seva banda, en Sergio, tècnic en tractament de plaques solars, trobava greu la «manca de participació. De vegades volíem fer activitats a la festa major però la junta no ens donava facilitats. Ara ja hem aconseguit trencar amb aquesta dinàmica, encara que queda molt per fer».
«El punt d’inflexió va ser la Festa Major», rebla l’Alejandro, amb un grau superior d’FP i cursant estudis universitaris, «feia anys que hi havia poca cosa pels nanos; i hem anat agafant propostes i idees; estem impulsant una dinàmica on nosaltres incorporem gent, la participació s’incrementa».
El grup de joves es coneix i han conviscut molt de temps. «Primer, som veïns, després, un grup d’amics», recorda en José, treballador en un supermercat, «hem jugat a futbol des de petits, sempre en grup». Han fet l’experiència del casal jove, tallers de grafiti i altres, també del punt Òmnia d’informàtica, «quan no teníem internet a casa», recorda en Sergio.
Assumir la junta veïnal és «una altra dimensió, però en continuïtat amb el nostre recorregut» reconeix en Pol. D’altra banda, també algun membre de l’antiga junta els va empènyer. «Feia mesos que ens deia que hi hauria assemblea i que caldria gent jove», diu en Pol. Eren en Pepe i en Julio, que formen part encara de la junta, com a vicepresident i tresorer, «aporten molta experiència, necessària, i fan feina important».
Així, doncs, tot i el gran canvi i rejoveniment, «no ha estat una ruptura, no ha estat lluita contra, no tenim mala relació amb els antics càrrecs», però de totes formes, matisa en Pol, «no ens han posat les coses fàcils. S’havia entrat en un cercle viciós: no faig res perquè la gent no ve, i com que la gent no ve no faig».
Amb una connexió total amb el barri, coneixedores de totes les problemàtiques i de la situació, aquesta junta, «en certa forma es podria dir que som uns líders naturals», apunta l’Alejandro, al gener celebraran l’assemblea anual, completant el primer any al davant de l’AV.
A l’assemblea on van assumir responsabilitats, només hi havia 19 persones, comptant les 8 que formaren la nova junta. La primera activitat important va ser la FM, considerada tant per la nova junta com pel veïnatge com «una de les millors dels últims anys, amb el mateix pressupost», explica i matisa en Pol. La novetat: més activitats, per a diferents interessos i gustos. A l’estiu van projectar cinema, una pel·lícula per setmana, per a tots els públics: Campeones, Wonder, Coco. «Volíem que fossin pel·lícules que transmetessin valors, que fessin pensar», declara en Sergio.
En aquests mesos han anat recollint idees i preparant activitats. Es planteja fer recollida d’aliments i de roba per ajudar famílies; per Sant Jordi realitzaren una exposició de llibres i imatges amb l’objectiu, entre altres, de «reviure la història del barri, que tingui la seva identitat», declara en Pol, tot afegint que l’esplai d’estiu va tenir aquesta temàtica, veient la història des dels romans fins ara, van participar famílies també, i «va permetre que moltes persones coneguessin una part de la seva història que ho coneixien; fins a arribar a les batalles socials, quan es tallava la carretera de Rubí cada setmana, per clavegueram, busos i altres».
Pel que fa a les reivindicacions, ara tenen un greu problema amb el resultat de la rehabilitació de les façanes dels edificis, que ha quedat defectuosa i crea problemes de seguretat per vianants. «Estem fent pressió enfront l’organisme responsable, l’Agencia de l’Habitatge», afirma en José, «aquest és el problema més greu i urgent».
Un altre problema, estructural i molt greu també, és la vulnerabilitat i seguretat de la gent gran i les dones en els espais públics. En Pol ho va investigar, això, en el treball final de màster l’any passat. El 65% de la població és gent gran, «molt vulnerable per l’orografia del barri, moltes escales i pendents; al mateix temps, les dones no se senten segures ni en els espais ni en els accessos al barri», assegura en Pol; i en Sergio afegeix: «estem aïllats, els accessos al barri són polígons i el tram final del parc de Vallparadís, hi ha problemes d’il·luminació i seguretat».
Amb el percentatge de gent gran ja citat i una taxa de dependència propera al 69%, Can Jofresa se suma al clam del conjunt de barris de la ciutat: «necessitem molt una residència, perquè a més vivim en un barri obrer, de baixos ingressos», emfasitza l’Alejandro. El local que sí que tenen és el del casal jove, afegeix, però no el poden utilitzar per problemes al sostre; i cap administració se’n fa càrrec.
Pel que fa a relacions amb altres AV, la nova junta ha restablert la comunicació amb la FAVT.
Tot i el balanç positiu del treball realitzat, subratlla en Pol, «el repte més fort encara és la participació veïnal, i aquí ja tenim bona resposta, però cal millorar, perquè les persones són el més important del barri, la vida es crea al carrer, als bars, als comerços i tenim un teixit social bastant fort».
Deixa un comentari