Barri Segle XX, fent ciutat des de la col·laboració i la crítica

Independència en relació a partits i governs, autogestió i assemblearisme, col·laboració i crítica permanent, són idees i eixos de treball que defensen des de l’associació del barri, i que els han orientat i permès transcórrer aquests més de 40 anys mantenint vida i força. Mirant al futur, cal lluitar contra la sectorialització, en favor de la transversalitat.

Salvador Pérez, actiu militant de l’AAVV del Segle XX des de l’any 1977, a la porta del Casal. Foto: PV

L’associació del Segle XX va ser la segona que es va crear a la ciutat, el 1967, després de la de Les Arenes. Parada una temporada, reprengué l’activitat el 1977. Va ser amb un pla d’actuació molt centrat en urbanisme, que era allò més preocupant, “tot de necessitats primàries i bàsiques per atendre”, segons en Salvador Pérez, que començà la seva militància veïnal aquell mateix any i com a responsable del pla.

President de l’AVV durant part dels anys 1980, en Salvador va representar-la a la Federació d’Associacions de  Veïns de Terrassa (Favt), quan es creava l’any 1981, amb gent de 36 barris. Aquí, va ser secretari i redactor de la revista Veïns, amb 5 números editats el primer any.

Llavors, apunta, “encara i les lluites polítiques, a la Favt hi era tothom”. Ara, lamenta, no és així. El Segle XX, de fet, no hi és. “Vam sortir”, declara, “quan el PSC, en lluita amb CDC, preferí que es trenqués la Favt, a no poder-la controlar”. Tot plegat no fa tant de temps d’això, hom parla a l’entorn del 2003. La seva versió dels fets és crítica amb el PSC; denuncia que ha volgut tenir les associacions veïnals “subordinades a la seva estratègia, col·locant peons per tot arreu”.
Fa uns pocs anys, afegeix, que es viu un principi de canvi, a partir de l’entrada de gent nova i l’elecció d’Emiliano Martínez (veterà militant d’ICV, actual regidor de TeC) i la tornada d’algunes entitats. En aquest temps “hi ha més relació i aproximació; però per tornar no veiem encara condicions”.

En Salvador explica que al Segle XX han treballat sempre amb una perspectiva autogestionària, i que “aquest concepte és manté viu”. El primer local de l’entitat el van aixecar, l’any 1971, els propis veïns. L’actual Casal del Barri no el van fer el veïns, però sí que el gestionen totalment. “Seria més còmode, davant els problemes, deixar que els solucioni l’Ajuntament, que enviï un conserge, però nosaltres ens sentim responsables i no volem que ens ho faci un altre”.
“És el nostre ideari, i la gent que ha entrat ho ha ratificat. Sempre ha estat clar”. Si es demanen subvencions per activitat o gestió, per exemple, sempre mantenen un equilibri, per a no dependre mai de l’administració.

Amb el primer local (avui annex del casal), van crèixer i acollir d’altres entitats, com la ràdio Tsé-tsé i col·lectius joves per fer ràdios lliures, tot i els riscos legals, recorda en Salvador.

Al 1997 es va estrenar el nou casal del barri i local de l’AVV. 500 m2 donen “tota una altra visió, però mantenint els mateixos criteris”. Les activitats, cursos, tallers i altres, s’organitzen sota el criteri d’autogestió, “només coordinem: qui vol fer crea les condicions, busca la gent i endavant”; i vigilen els preus, “aquí no es ve a fer negoci”.
La fase de creixement del barri: urbanitzar, enllumenat, serveis, es va atacar amb el Pla General del 1983, fins als 90.
La segona fase, és la dels equipaments. En aquest punt, en Salvador diu que sempre han defensat que “el barri és una part de la ciutat, no és una ciutat. A partir dels barris fem la ciutat, descentralitzadament, de baix a dalt”. O sigui, “no cal que cada barri faci el ‘seu’ equipament, que ho tingui tot”. Es va construir el Casal, la biblioteca del Districte 3, algun espai socioesportiu i l’arxiu històric (abans funerària).

Ara, la qüestió és com acabar. Segle XX és un dels barris amb més superfície. Des d’un primer moment els va preocupar que no esdevingués tot un espai d’habitació. “Aquí hi ha criteris ambientals”, alerta, “la superfície per habitant s’ha de mantenir en uns nivells; i no podem reconvertir tota la base industrial, això ho vam demanar explícitament nosaltres. Calia, sobretot, habitatge de promoció pública, però no podia ser que tot s’ocupés i es massifiqués. L’Ajuntament en aquell moment ens ho va respectar”.

Tot i així, queden carrers per urbanitzar, per on la gent pugui circular amb les seves voreres i condicions. A més, “la crisi també ens ha deixat esquelets, espais abandonats; zones amb tanques, edificis semiconstruïts; i estem aquí, volem que això s’acabi i poder dir que som un barri acabat i hem de continuar fent el que diríem veïnatge. O sigui, anar consolidant que els nous residents també passin a formar part”.

En aquest punt, l’associació del barri treballa molt els elements de comunicació junt amb les activitats de sempre, la festa major, dinars , sortides. “Sempre recordant que som societat i que, ara potser no fa falta, però d’aquí dos dies ens podem necessitar”.

La participació en aquesta AVV és gran i intensa, amb assemblees, certifica en Salvador, de fins a 300 persones. Altre aspecte d’questa participació, connetat amb la comunicació, és el Bocamoll, creat fa 20 anys, i que ha estat segons en Salvador, un element clau per a aquest èxit.

Amb una tirada de 3.000 exemplars per número, el reben tots els veïns i veïnes, cada trimestre. Treballen també amb la pàgina web, xarxes socials i altres recursos.

Així mateix, “hem tingut continuïtat perquè no hem seguit mai consigna de partit, tot i haver gent de diferents conceptes ideològics, partits i organitzacions”. Les decisions, garanteix, eren decisions del barri, dels interessos col·lectius.

L’equip de comunicació és,per tant, un grup de treball important. Tenen, a més, un d’atenció als veïns, en general, i de serveis jurídics. La comissió permanent d’activitats: tallers, sortides (lúdiques i culturals) i les tradicionals festes (de tardor i la major); al temps que teatre, música, infantils. Funcionen, a banda, les vocalies temàtiques, com educació; i grups de treball sobre projectes, com el d’horts urbans i el de convivència i mediació.

D’altres motius d’activitat són la Taula de l’Aigua, la pobresa energètica i els desnonaments. En aquest darrer punt tenen un protocol de col·laboració amb serveis socials per intercanvi d’informació i suport.

En relació amb l’acció del govern local, l’AVV manté una vigilància i activisme molt grans. És un cas molt gràfic el de la seva intervenció sobre la proposta del Pla Local de Gestió i Prevenció de Residus, al qual van presentar 63 esmenes.
“Sempre hem tingut un tarannà col·laboratiu i crític”, relata, “volem que la participació sigui el més gran possible, que la ciutadania prengui decisions i que l’Ajuntament en base a això decideixi. Però no per escalfar cadires. Per això, als consells de districte, per exemple, fa 12 anys vam deixar d’anar, no servia per res. Després tothom ens ha donat la raó”.
Altre exemple, el darrer reglament municipal de participació. “Va sortir un format que no els agradà, que va més enllà del que suposo que esperaven, i no el van aprovar”.

Però no anar-hi no és desentendre’s. Al contrari, si s’ha de parlar de pressupostos, allà van amb tot l’equip de col·laboradors: arquitectes, ambientalistes i especialistes en diversos temes, a fer una contraproposta, “que és el que el govern no vol”.

L’AVV, d’altra banda, té un sistema informatitzat de registre d’instàncies que controlen tots els processos iniciats. “Potser que algú altre no se’n recordarà, però nosaltres anem amb tota la documentació”.

Unir lluites, contra la sectorialització

Tot i aquesta rica experiència, en Salvador creu que “els moviments veïnals, si volen tenir futur, han d’estar alerta per no perdre la transversalitat. Ara sembla que ens hem d’especialitzar, ser els de la vorera i el paviment, doncs no! Cal tenir una perspectiva de la globalitat de la vida”. Caldria, considera, confluir amb els joves, col·lectius i entitats, ja sigui als barris propis o de la ciutat, “trencant amb aquesta especialització que no hi havia al 1978. Des dels ajuntaments s’ha empès aquesta transformació: les dones per una banda, la gent gran per una altra, els joves… com si entre cadascú no hi hagués cap element de relació”.
“Si hi ha un problema de la sanitat pública”, afirma, “ens afecta a tots, i si hi ha d’ensenyament també”. “Aquesta sectorialització de problemes”, insisteix, “s’ha d’acabar, i les AAVV han d’estar en el marc de confluència de totes aquestes problemàtiques i gestionar-les conjuntament amb els col·lectius que apareixeran”.
Així mateix, caldrà capacitat per enfrontar les problemàtiques noves, amb aquesta mateixa perspectiva, “donant resposta col·lectiva, trencar el concepte d’individualització dels problemes i de les solucions”. A llarg termini, conclou, “ja veurem, perquè la societat es molt canviant, però sí que hi ha d’haver un sistema en el qual tothom al final, com ara la paraula màgica, pugui confluir, participar, decidir, ser protagonista”.

Pep Valenzuela