L’Ecofòrum sobre sostenibilitat ambiental se centrà en la que serà la nova gestió directa de l’aigua.
Organitzat per l’Ajuntament de Terrassa, el congrés anual Ecofòrum, celebrat els passats 10 i 11 d’octubre, se centrà en la nova governança de l’aigua. En el rerefons, un servei que tindrem totalment públic a partir de finals d’any. Així doncs, es tractava d’una ocasió per conèixer més aspectes sobre com s’està duent a terme el procés a nivell municipal, i també sobre com es gestiona l’aigua que consumim. La trobada comptà amb la participació de diversos experts en l’àmbit mediambiental de l’aigua, així com representats d’organismes públics en la gestió d’aquest bé bàsic.
Després de dibuixat un panorama certament dramàtic, de no retorn, com ja constaten experts en la matèria, quant als efectes del canvi climàtic, el professor Juan Martínez exposà la necessitat de promoure a la ciutat els valors basats en l’anomenada Nova Cultura de l’Aigua. Aquesta ha de «reconèixer una gestió sostenible, equitativa, col·laborativa, i un enfocament ecosistèmic, des de la gestió de la demanda, no dels recursos». Són principis inspirats en la Declaració Europea per una Nova Cultura de l’Aigua, de l’any 2005, sobre els quals el ponent afegí: «això no podrà avançar sense una nova cultura política», tot destacant: «el repte és com es traduirà tot això en polítiques de l’aigua a la ciutat».
En aquesta nova cultura de l’aigua que la ciutadania ha d’entomar, per a Martínez, membre de la Taula de l’Aigua, són claus el dret a la informació ambiental, el dret a la participació pública en la presa de decisions, i el dret a la justícia. Així, l’instrument bàsic per promoure aquesta nova cultura és l’Observatori de l’Aigua, el qual s’està desenvolupant en paral·lel a l’empresa pública i que actuarà com a potenciador d’aquests principis.
Per la seva banda, Abel La Calle, professor de dret internacional públic de la Universitat d’Almeria, assegurà que «tenim bosses de pobresa on no hi ha accés a l’aigua ni al sanejament», mentre afirmà que el dret humà ens lliga a una planificació i protecció de l’ecosistema: «hem de vetllar per la qualitat de l’aigua i per l’ús que en fem».
El professor té clar que la gestió pública directa ha de prevaldre sobre altres models: «no parlem d’una mercaderia, sinó d’un patrimoni comú, la gestió pública no té gens interès a obtenir cap benefici», apuntà La Calle, mentre recordava, de forma taxativa, «la ingerència de les multinacionals en espoliar un patrimoni que és públic».
«Posarem l’accent més en el servei que en el negoci»
Ho destacà l’alcalde Alfredo Vega en la inauguració de l’Ecofòrum: «el 10 de desembre l’aigua de Terrassa serà 100 % pública, com sempre ho ha estat, però ara també ho serà la seva gestió». Així, s’obre una nova pàgina en el servei públic i una «nova consciència ciutadana», en què «posarem l’accent més en el servei que en el negoci, més en els interessos públics que en els privats», en clara referència a l’anterior gestió, més de 75 anys en mans privades, malgrat voler mantenir els «aspectes positius» de la gestió efectuada per Mina.
L’alcalde enumerà els 8 compromisos del nou servei de gestió pública:
Millorar la qualitat i el gust de l’aigua, i de les instal·lacions per reduir les fuites i contribuir a l’estalvi.
Impulsar polítiques ambientals per reduir el consum excessiu i afavorir l’estalvi, així com minimitzar els efectes del canvi climàtic.
Incrementar el control sobre els costos i mantenir uns preus estables.
Ampliar les polítiques socials contra la pobresa energètica.
Oferir a la ciutadania un servei de qualitat.
Defensar els interessos de les consumidores davant de qualsevol reclamació vers aquest servei.
Donar una informació absolutament transparent sobre el servei, sobretot pel que fa a costos i ingressos.
Crear mecanismes de participació ciutadana en la gestió i en el seu seguiment.
“A Catalunya ja no hi ha rius ni conques, només canals artificials”
Escoltant els experts, la visió de com es gestiona l’aigua a escala territorial no sona massa alentadora. “Hem transformat els rius. A Catalunya no hi ha conques fluvials. Dels 156 quilòmetres de recorregut del riu Llobregat, només 12 són lliures i de curs natural. La resta està ple de centrals elèctriques i rectificacions per fer preses», afirmà Narcís Prat, catedràtic del Departament d’Ecologia de la UB i investigador.
La proposta de Prat és «tornar a fer dels rius el que havien estat, que el seu curs sigui lliure». I afegia per il·lustrar-ho, «si no tirem centrals elèctriques – fins a 334 centrals hidroelèctriques repartides pel país- , no recuperarem el Llobregat», assegurà.
Per això clama per una gestió integral de les conques fluvials, ja que «ara tenim tot un sistema de connexions amb multitud de tubs que mouen l’aigua d’un lloc a un altre”.
Deixa un comentari