Enric Cama
“A primers de juliol de 1976, la Comissió Gestora Provisional de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials -nova denominació, que també figura al segell estampat al document- signa una carta on denuncia la detenció de dos dels seus membres a Girona.(…) A les mateixes dates va sortir publicat el primer número de Llibertat. Butlletí interior d’informació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics i Socials. La revista, de setze pàgines i amb dipòsit legal, inclou la declaració del 24 de gener on es consignaven els propòsits i principis que havien de guiar l’Associació.”
D’aquesta manera descriu l’historiador César Lorenzo en la seva història de l’Associació (1), la publicació del primer butlletí en el qual, a més dels propòsits i principis, podem veure les reiterades crides a l’amnistia, una anàlisi de la reforma política, una crònica sobre les Jornades de la Dona, diverses col·laboracions literàries, denuncies d’abusos policials, etc. L’octubre d’aquell mateix 1976 es publicava el segon número de Llibertat i junt a la reiterada lluita per l’Amnistia i les llibertats democràtiques ja apareixia com a tasca de l’ACEPF(2) la preservació de les experiències viscudes pels expressos i la seva difusió com un dels valors que la caracteritzen. Manolo Vázquez Montalbán, soci fundador de l’entitat, que va col·laborar diverses vegades amb la revista, va ressaltar aquesta qüestió en un article publicat en aquest segon número titulat “La recuperacions de la memòria”. Escriu Vázquez Montalbán: “(…) es urgente la acción del recuerdo, la acción de la recuperación de nuestra memoria, la estadística de la represión que puedan presentar todos los que lucharon contra la pesadilla fascista”. Era l’any 1976, i l’Associació ja tenia clara la idea de la memòria històrica quan massa gent predicava l’oblit i l’amnèsia.
Durant uns quants anys l’ACEPF i el seu butlletí Llibertat van desenvolupar la seva tasca cobrint objectius com el de les indemnitzacions, el reconeixement polític i la contribució de la nova situació democràtica. Però dues qüestions van enterbolir la vida de l’entitat: dificultats econòmiques i desavinences amb els companys de l’associació d’expresos de Madrid que es reflecteixen a través dels butlletins. La primera qüestió va estar a punt d’acabar amb l’ACEPF, incapaç de fer front a les despeses de lloguer del local i a les despeses generals, i pel que fa a les difícils relacions amb els companys de Madrid, les raons hem de situar-les en el fet que, després que sortís a la llum el primer número del butlletí de l’Associació Catalana, Llibertat, des de l’associació d’expresos constituïda poc després a Madrid es va demanar que aquest també fos el títol dels butlletins de les diferents associacions que es poguessin crear arreu de l’Estat, les quals s’haurien d’agrupar en una futura federació d’associacions. Però transcorreguda més d’una dècada des d’aquells moments inicials, la pretesa federació no s’havia constituït, ni mai ho faria, «por oposición sistemática de la asociación de Madrid”, segons la nota publicada per la Junta , el maig de 1993.
Eren moments complicats per a l’Associació i la periodicitat dels butlletins era irregular degut a la manca de finançament. A l’abril de 1989 va sortir el darrer número de Llibertat, el 35. El següent número, el 36, va sortir l’octubre de 1990 amb el nom de Catalunya Resistent però mantenint la numeració correlativa de Llibertat, que va arribar fins el número 41, el maig de 1993. Després, la crisi de l’entitat va obligar a una refundació i el següent butlletí que va sortir l’hivern de 1994 ja portava l’afegit “Nova etapa” i una numeració que començava en el 1. Des d’aquella data s’han editat 99 números i aquest trimestre s’arribarà al 100.
La situació econòmica va esdevenir dramàtica i el trasllat de l’Associació a l’edifici central del sindicat de CCOO va contribuir decisivament a garantir la supervivència de l’entitat. Va començar una nova etapa en la vida de l’ACEPF que Catalunya Resistent reflecteix bé en l’editorial del número extraordinari corresponent al 1r trimestre de 1999: Què és el que cerquem? L’editorial situa, un cop aconseguides les indemnitzacions dels empresonats del franquisme, nous objectius centrats en la recuperació de la memòria històrica dels que vam patir la repressió de la dictadura explicitant les experiències personals en un marc actualitzat de renovada lluita per uns mateixos ideals i recollir-les en un llibre. Muntar una exposició amb documents gràfics, objectes diversos confeccionats a les presons i materials audiovisuals. I finalment, celebrar un gran acte institucional -a poder ser en el Parlament de Catalunya o en el Palau de Congressos però patrocinat pel Parlament- que no deixaria de ser un homenatge a la lluita del nostre poble.
Catalunya Resistent ha vingut publicant-se ininterrompudament cada trimestre, i permet a través de les seves editorials seguir l’evolució de la situació política, la posició de l’Associació davant aspectes importants del nostre país o del món i informar de les tasques desenvolupades per l’Associació. La revista manté la relació amb tots els nostres associats i associades, així com amb amics i amigues, permet el debat a través de les seves pàgines i defineix la posició de l’Associació en cada moment.
Lluny queda el primer número de Catalunya Resistent, 30 ANYS! i més lluny encara el primer número de Llibertat. Han passat 44 anys des que el 1976 va començar a caminar l’Associació Catalana d’Expressos Polítics del Franquisme, sempre amb una revista com a punt de referència. Aquest trimestre publiquem en número 100 de Catalunya Resistent, i ho farem amb un número extraordinari per commemorar-ho, en el qual col·laboraran amic i amigues de la revista. Una revista que creiem continuarà sortint encara força temps, i nosaltres llegint-la….
(1) “Solidaritat, Justícia, Memòria” César Lorenzo Rubio Generalitat de Catalunya- Departament de Justícia
(2) Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme
Deixa un comentari