Riera del Palau. Foto: PV
Comissió de Rieres
Les rierades del 1962 i les del 71 marquen un fet transcendent per a la ciutat de Terrassa. Aquesta ciutat, construïda a la llera de múltiples torrents i rieres, obviant aquesta circumstància, va anar creixent i en va pagar les terribles conseqüències amb centenars de morts i desapareguts, com sempre entre els més desfavorits.
Les decisions urbanístiques i les solucions hidràuliques que es van prendre després de la catàstrofe i el creixement de la ciutat han comportat, més enllà del risc encara latent d’inundacions, unes desigualtats socials en forma de guetos. Alhora, la mala gestió de les rieres, estructural i de manteniment, ha comportat problemes de sanejament i d’higiene que causen problemes de salut o molèsties importants a les persones que viuen entorn de les rieres.
Cal remarcar que les rieres de Terrassa han estat 50 anys abandonades per l’Ajuntament i la Generalitat de Catalunya fins a arribar a extrems insospitables, posant en dubte la seguretat de la ciutadania.
Davant d’aquest menysteniment de les administracions, la lluita veïnal reivindicant la seguretat de les rieres es formalitza en dues entitats: la Comissió de la Riera de les Arenes i la Comissió de la Riera de Palau, potenciades per la FAVT. A partir del desembre del 2016, es constitueix la “Comissió de Rieres i Torrents de Terrassa” totalment independent.
La “Comissió de les Rieres i Torrents de Terrassa” està formada per representants de 19 Associacions de Veïns, entitats i persones a títol personal que donen suport i assessorament urbanístic i social. Aquest teixit social dona a la Comissió un gran pes reivindicatiu, ja que estan representades gran part de veïns i veïnes de Terrassa, i alhora el coneixement de la problemàtica que comporten les rieres i les millors solucions possibles a escala tècnica, social i mediambiental.
Està organitzada en 3 grups de treball que representen els eixos fundacionals de la Comissió:
1. Memòria Històrica;
2. Manteniment, Conservació i Seguretat de les Rieres;
3. Futur de les Rieres. El Gran Projecte de ciutat.
Els anys de lluita perquè les administracions assumeixin la seva responsabilitat per a restituir la dignitat a la ciutat perifèrica entorn de les rieres, l’aprofundiment en el coneixement de la interacció de les rieres i la ciutat, i la llarga trajectòria d’activitats -xerrades de sensibilització i col·laboracions amb altres entitats, associacions i centres educatius-, ens avalen per a ser actors fonamentals i comprometre’ns a tenir un paper actiu en la conceptualització dels projectes que s’hauran de desenvolupar en les pròximes dècades.
La nostra proposta, de tots aquests anys de lluita, es resumeix en el GRAN PROJECTE DE CIUTAT. Les rieres confereixen una singularitat a Terrassa que fins ara s’ha menystingut associant-li una funcionalitat viaria que ha potenciat la fragmentació de la ciutat i la segregació de diversos barris. A parer nostre, des del nostre paper actiu, cal canviar la mentalitat i convertir les rieres en una infraestructura verda, que vertebri tota la ciutat i permeti la integració de tots els barris. En definitiva, constituir un projecte de futur.
Resoldre els problemes socials que ha comportat la gestió de les rieres i els problemes mediambientals lligats a l’estructura de la riera, als problemes de contaminació i al canvi climàtic.
El plantejament i motivació d’aquest projecte s’ha de fonamentar en la MEMÒRIA HISTÒRICA (història de les rieres de Terrassa: identitat de la ciutat).
La “Comissió de les rieres i torrents de Terrassa” ha de treballar, amb urgència, el GRAN PROJECTE DE CIUTAT, consensuant-lo amb les administracions, ja que ha de servir per preveure i coordinar totes i cadascuna de les presents i futures intervencions a la ciutat, ja siguin de nous creixements, plans de millora, mobilitat, adaptació i mitigació del canvi climàtic…, o bé conceptuals, en matèria social: equipament de la ciutat, creació cultural, activitat de lleure, etc.
No podem seguir creixent sota l’abric d’un POUM ja obsolet pels canvis que s’han donat en tots els criteris urbanístics d’aquests darrers 20 anys i, mentre es construeix el Gran Projecte de Futur, exigim revisar el criteri d’emergència de l’ACA, per tal que aquesta i l’Ajuntament actuïn quan es localitza un desperfecte i no esperar que el pressupost de reparació augmenti i que hi hagi desgracies.
En propers articles anirem detallant els aspectes concrets d’aquest, sens dubte, projecte vital per a la nostra ciutat: convertir les rieres en una infraestructura verda i dignificar la vida de totes les persones, ciutadans de Terrassa.
Deixa un comentari