L’aigua és un bé comú i un dret humà universal inalienable. Més encara, del líquid element en depèn la vida, literalment, directament i immediata. Fins aquí, sobre el paper, tothom d’acord, com declararen en el seu torn els 7 candidats (de les llistes de Terrassa en Comú, PSC, PP, ERC-MES, CUP, CiU i Ciutadans) convidats per la Taula de l’Aigua de Terrassa a un debat sobre el futur del servei de la mateixa. Va ser el dimecres 22 d’abril, al centre cívic Francesc Macià.
El president de la FAVT i membre de la Taula de l’Aigua, Ramon Clariana, presenta el debat. Foto: PV
El debat en aquest moment és prou escaient, no només perquè falta un mes per la celebració de les eleccions municipals, sinó també perquè l’any proper s’acaba el període de temps establert al contracte d’acord amb el qual l’empresa privada Mina d’Aigües de Terrassa ve realitzant, des de fa quasi 75 anys, el servei d’abastiment i distribució a la ciutat. O sigui, tal i com apunten des de la Taula, un moment idoni per fer balanç, repensar les coses i decidir.
La plataforma ciutadana ja té posició al respecte, defensa la municipalització del servei, fa i farà campanya en favor d’aquesta. Per això mateix és que convidà als candidats, per saber què en pensen i què pretenen fer i per quins motius, en un debat públic amb dret a participació de totes les persones assistents.
Una primera conclusió és que, si no hi ha un canvi important de l’actual composició del plenari municipal, les coses continuaran com estan. Tots els candidats (homes només, com va recordar en Bernat Chueca de la CUP, alertant sobre la necessitat de reflexionar i moure’s en aquest sentit) van estar d’acord en la importància excepcional de la garantia del servei, que mai se li hauria de tallar a ningú. Tots van defensar el preu més baix possible i també el manteniment del llocs de treball de la plantilla de l’actual empresa gestora. Tothom va defensar, així mateix, la titularitat pública del servei.
Però, tanmateix, només tres dels presents, Chueca, Isaac Albert i Xavier Matilla (CUP, ERC-MES, TeC, respectivament) van entendre i defensar que l’opció coherent amb això és la municipalització del servei.
Els altres candidats, en una d’aquelles operacions característiques del que popularment es diu “marejar la perdiu”, començaren apel·lant d’entrada a no fer un debat “ideològic” i a la necessitat de parlar a partir dels informes tècnics pertinents. Tot plegat, com si això fos quelcom de nou i desconegut, fins i tot pel representant del PSC, el tinent d’alcalde Alfred Vega, que considerà “prematur” parlar de gestió ara.
En tot cas, davant d’un públic que com la pròpia Taula semblava majoritàriament favorable a la municipalització, només el representant del PP i actualment regidor, en Gabriel Turmo, va pronunciar-se clarament pel no a la municipalització. Argumentant, d’una banda, que el servei actual s’hauria verificat exitós i que, per tant, és millor ni intentar aventures amb noves empreses públiques, que com es pot veure en el cas mateix de Terrassa amb Habitatge i altres, haurien estat desastroses.
Els altres tres van preferir quedar bé i no pronunciar-se ni a favor ni contra de la municipalització, tot limitant-se als citats circumloquis i voltes sobre els desitjos de bon servei, millor preu i que la plantilla mantingui el lloc de treball.
En el capítol de matisos, el representant del PSC, però, va plantejar una tercera opció, que es tingui en compte la possibilitat de fer una empresa mixta. Per la seva part, el candidat de Ciutadans no va dir res de la proposta que el seu partit defensa i ha fet pública molt recentment de apujar l’IVA de l’aigua actual, del 10% al 18%.
En el torn de paraules, les persones assistents van tenir oportunitat d’aclarir i informar als candidats aspectes que sembla que no sabien o no sabien prou bé. Així, el candidat Sàmper de CiU va haver de justificar que el fet que a Mataró i Manresa, municipis on governa el seu partit, la gestió de l’aigua sigui municipal i funcioni molt bé no vol dir que aquesta sigui la millor opció per Terrassa.
Van recordar als candidats que no volen fer debats ideològics que han tingut prou temps per preparar un bon estudi i debat sobre el tema, fa molts anys que l’empresa Mina gestiona el servei; i van denunciar que recentment, la Mina d’aigües, “dita Pública, però que és privada”, va negar informacions bàsiques sobre el servei al·legant que per motius de “seguretat”. Així mateix, en contra de la suposada excel·lència del servei que obertament va defensar el regidor Turmo, d’altres van denunciar la qualitat de l’aigua i el manteniment de les estructures. I els beneficis, milionaris, que es fica a la butxaca l’empresa privada, no podrien millorar el servei i abaratir el preu d’aquest bé comú i dret universal?
El debat de l’aigua no ha fet més que començar. Per sort, conduït per la iniciativa ciutadana i aquest moviment animat per la Taula de l’Aigua, la federació d’associacions veïnals i d’altres. Un moviment que demana posicions clares i compromisos ferms.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari