Presentació de la revista d’El Diairi de l’Educació. Foto DE
La presentació de la segona revista d’El Diari de l’Educació ha abordat el repte de la inclusió tant des de l’administració, com des d’una escola d’educació especial i d’una escola inclusiva.
La sala Mirador del CCCB ha acollit aquest dimecres el debat “El dret a una escola per a tothom”, que ha servit per presentar el dossier del mateix nom de la segona edició de la revista anual d’El Diari de l’Educació. Mercè Esteve Balagué, subdirectora general d’Ordenació i Atenció a la Diversitat del departament d’Ensenyament, Sandra Morales, directora de l’escola Els Xiprers de Barcelona, i Josep Font, exdirector de l’escola Estel, de Vic, han abordat la situació actual i el futur de l’escola inclusiva en un debat moderat per Pau Rodríguez, coordinador del diari.
Esteve ha parlat de la situació actual del decret d’escola inclusiva, que aviat se sotmetrà a exposició pública, però destaca que hi ha altres normatives aprovades que incorporen aspectes d’escola inclusiva, com són el decret de currículums i la llei de Formació Professional. “L’escola inclusiva és aquella que des d’un sol projecte respon a les necessitats de tots els alumnes i aconsegueix resultats valuosos per a tothom, i per això no tenia sentit un decret d’escola inclusiva que només regulés l’atenció especial”, assegura la subdirectora.
Des de perspectives diferents han abordat el debat Josep Font, que va ser director d’un centre d’educació especial, i Sandra Morales, que dirigeix un centre ordinari inclusiu. Font, des de la seva experiència, assegura que “l’educació especial només tindrà sentit dins el marc d’un sistema inclusiu”. No obstant, considera que “els nens amb necessitats especials han de poder accedir a un ensenyament d’alta qualitat; necessiten altres serveis, però el fonamental és l’educació”. Per això l’exdirector de l’escola Estel afegeix que “la inclusió no té sentit només amb la presència, té sentit quan hi ha presència, participació, aprenentatge i èxit personal”.
Sandra Morales coincideix en què la inclusió no es limita a la presència, i critica la manca de recursos per anar més enllà i garantir que tots els alumnes aprenen en condicions igual de favorables. A l’escola Els Xiprers, diu, han perdut 10 hores setmanals de vetlladors per acompanyar infants amb necessitats especials. I assegura: “El que no podem fer i no és gens inclusiu és tenir un nen aturat davant una pantalla d’ordinador”, lamenta, una situació que sense recursos només es pot revertir a força de l’esforç i la convicció dels docents, cosa que no passa a totes les escoles, on es pot arribar a la conclusió que l’alumne en qüestió tindrà una millora atenció en un centre d’educació especial.
La directora reivindica la mirada inclusiva, que “no és un treball que hem de fer només amb els mestres, els nens o les famílies, sinó que és un treball de comunitat”. Per Morales és important el treball cooperatiu a l’aula, donant protagonisme als nens i nenes: “tenen un protagonisme no només a l’hora d’aprendre, sinó també a l’hora d’ensenyar, es poden ajudar els uns als altres i entre ells a vegades són els millors mestres”. La seva experiència com a mestra és que aquest canvi de mentalitat és difícil, però també reivindica que val la pena.
Redacció – El Diari de l’Educació 08.11.2016
Deixa un comentari