Coneixem el projecte Noves Oportunitats Educatives, adreçat a joves que han abandonat l’escola i necessiten reenganxar-se per accedir al món laboral
Miquel Gordillo
En què consisteix Escola Noves Oportunitats Educatives?
Meritxell: És un projecte municipal per a nois i noies de 16 a 21 anys, que no tinguin clar el seu objectiu educatiu o professional. Ens venen derivats dels instituts, de serveis socials o altres entitats. Els requisits són haver abandonat els estudis o estar a punt de deixar-los sense haver-se graduat a l’ESO, o bé que tinguin el graduat d’ESO però hagin deixat d’estudiar. Els acompanyem en itineraris personalitzats al llarg de 2 o 3 anys. El primer any fem activitats aquí a l’escola de dilluns a divendres, en aquest espai de la Masia de Ca n’Anglada. Des del primer moment són atesos pels educadors, que són qui duen a terme les activitats.
Els joves participen de dilluns a divendres en activitats de tota mena: competències bàsiques, orientació laboral, esports, lleure…
Què és el que feu aquí amb els joves?
Meritxell: De dilluns a divendres, en horari de 9 a 13.30 h, fem diverses activitats com ara aprenentatge i servei, assolir competències bàsiques, formació laboral a través de Foment, esports, saber comportar-se, i fer tot el que anem programant. Divendres dediquem el dia al lleure, amb l’Eina per exemple fem les activitats que tenen programades. Atenem en total 20 nois i noies, en dos grups de deu, un per a cada educador.
El segon any ja estarien externalitzats en altres serveis de la ciutat: cursos d’accés cicles de grau mitjà, certificat professionalitat, de la Cambra, de Foment, etc. Llavors, una vegada han sortit fora d’aquest espai, continuen estant tutoritzats 1 o 2 anys. Si no funciona, ens plantegem que tornin aquí a l’escola.
Pol: Hi ha més nois que noies, i n’hi ha més que són d’aquí que d’altres orígens. Les activitats al llarg de la setmana són variades. Un dia està dedicat a activitats d’orientació laboral organitzades per Foment: com arribar a fer graus mitjans, obtenir certificats de professionalitat, etc. Dimarts fem esport, porten l’activitat els monitors els nois que estan a la Casa d’Oficis de Foment.
Eva: Jo m’encarrego de les activitats de lleure dels divendres, que inclouen des d’anar a la bolera, fer boting, sortides a la muntanya… Intentem que siguin lúdiques i combinades amb altres de caire més cultural, com ara anar al Gòtic de Barcelona, una gimcana per descobrir indrets de Terrassa, de Torrebonica… Un tipus de lleure a què potser no tenen accés, no tenen l’oportunitat d’anar al museu. També vam anar a Prodis a fer disfresses de carnestoltes.
Equip de l’Escola Noves Oportunitats Educatives: Marta Solano, Meritxell Garrigós, Eva Mairal Martínez i Pol Serrat. MG
És un projecte nou a la ciutat, quan es va posar en marxa?
Vam començar el 20 de març, per això allarguem aquest grup fins al juny de 2023. Com que hi ha hagut alguna baixa, al setembre incorporarem noves persones fins a omplir les 20 places. I ja de cara el curs 2023-24 tornarà a haver una remesa de 20 nous joves. Tots són de Terrassa, d’aquí del barri de Ca n’Anglada algun.
I com arriben aquí aquests joves?
Meritxell: Qualsevol entitat pública o privada els pot derivar, del Terrassa Orienta, Terrassa Aprèn, etc. Potser no estan preparats per fer un curs d’accés a un grau mitjà, per això fem un primer any d’acollida. El que aporta aquest projecte és el temps, ens estem molt a sobre per dedicar-nos-hi. L’objectiu és que si alguna cosa no acaba de funcionar quan surten d’aquí, veiem el que falla i que puguin tornar-hi. És la filosofia del projecte, tothom tenim dret a una segona oportunitat i les que facin falta. I sí, ens trobem casos que no són fàcils de solucionar.
Es fa un seguiment i un itinerari personalitzat al llarg de 2 o 3 anys, amb l’objectiu que puguin accedir a cicles formatius de grau mitjà
Pol: Hi ha vivències de fracàs escolar, de bullying, de tot el que ha arrossegat la pandèmia… La veritat, ens trobem amb nivells d’autoestima baixa, amb una motxilla de patiment grossa. Els dos primers mesos ha passat de tot, per exemple qui no volia parlar i s’hi estava a la cantonada. Ara però el grup està molt més cohesionat, amb un clima més que acceptable.
Eva: Hem de dir que intentem estar molt en contacte amb les famílies, fent tutories, si poden venen, i si no cada dues setmanes les truquem. I parlem de l’evolució dels joves en sentit positiu, no de quants dies han faltat, si no quants han vingut i què han fet, tot i que evidentment sempre hi ha temes particulars a tractar. Tenim clar que yot el que treballes amb el jove quan surt del centre, si no es comparteix també amb la família, és més difícil que hi hagi el canvi. Per això és important involucrar la família.
I com està sent la resposta?
Meritxell: Per part d’entitats de la ciutat està sent molt bona, continuem rebent derivacions i fent entrevistes. És un recurs que feia molta falta, ajudar a aquests joves que estan sense fer res a casa o al carrer. I per part dels joves també força bé, tenim 15-16 nois que venen cada dia, hi ha un vincle molt bo amb l’equip d’educadors. Ara estem valorant com reprendre el curs al setembre, les normatives, fer complir horaris i els objectius que es marquen… Treballem d’una manera més lúdica que a altres llocs, però no es pensen que estem molt pendents de la seva evolució personal.
Pol: a l’inici, teníem uns nois que potser feia dos anys que no anaven a escola, sense cap norma, sense llevar-se a una hora. El primer mes va ser més de posar límits, de parlar sobre el seu projecte de futur. I ara just acabem, al setembre haurem de tornar! Però una llavor ja hi hem posat.
Per al pròxim curs, plantegeu canvis o millores?
Meritxell: Ara al juliol ens parem a reflexionar. Però hem constatat que hem d’incidir i elevar les competències bàsiques. Encara que en teoria estan escolaritzats de tota la vida aquí, porten un nivell baixíssim. Hem d’augmentar les hores i donar-li un aire competencial.
Pol: Sabem que és un problema als instituts, que potser tenen 30 alumnes per classe, les ràtios a secundària no ajuden i no tenen temps per abordar casuístiques personals, llavors van veient com la persona es va desvinculant poc a poc. L’absentisme i l’abandonament escolar ja ve de molts anys, projecte educatiu a nivell de ciutat, però és complex.
Eva: També hem de tenir més recursos a nivell de salut mental, com hem dit. Hem planificat també un projecte de tallers de salut emocional, i que cada noi pugui anar-hi voluntàriament.
Deixa un comentari