En el passat ple municipal es va aprovar la proposta de TEC per a impulsar el programari lliure a l’Ajuntament
El passat 13 de novembre la hacker Margarita Padilla, autora del llibre Kit de la lucha en internet (Traficantes de sueños, 2012), obria el cicle Converses amb pensadores organitzat des de la llibreria Synusia. Durant la sessió, que es va desenvolupar en format conversa, la programadora i hacktivista va traçar un interessant paral·lelisme entre els sistemes informàtics i els moviments socials que va permetre a les persones assistents plantejar-se un seguit de preguntes com ara què és una comunitat, com es delimita una comunitat d’una altra i quines són les possibles vulnerabilitats d’un sistema.
Cap al final de la sessió i a mode de conclusió prenia cos un debat més concret al respecte del programari lliure i la seva relació amb l’empresa pública i una idea s’alçava com l’opció favorita de les persones que participaven de la conversa. “L’estat ha d’involucrar-se plenament en la promoció del programari lliure, no n’hi ha prou amb les bones intencions”, deia algú. Una altra afegia que, efectivament, “no n’hi ha prou amb què a l’administració pública s’utilitzi programari lliure, cal que les institucions creïn el seu propi programari, o si més no, l’adaptin totalment a les seves necessitats”.
La despesa en aquest àmbit frega l’escàndol si tenim en compte que, en la renovació del contracte amb Microsoft via Seidor S.A la xifra ha passat dels citats 280.000€ a 660.000€, que serien els corresponents al contracte de 2015-2018.
Però, per què aquesta dèria amb el programari lliure? Quins són els riscos que hauria d’assumir l’administració pública en cas de seguir apostant per programes privatius com ara Microsoft Office o Windows 7? Què implicaria la decisió d’apostar pel programari lliure i com afectaria al gruix de la ciutadania?
Parlem amb Quim Guitart, coordinador del grup municipal de Terrassa en comú (TEC), per aprofundir en aquestes i altres qüestions que ja van quedar esbossades a la presentació de la seva proposta per a impulsar l’ús del programari i la tecnologia lliure a l’Ajuntament.
El principal avantatge pel qual es demana aquest canvi tecnològic a l’Ajuntament és de caire econòmic. Actualment la consultora Seidor S.A. té l’adjudicació del contracte públic en aquesta matèria. Mitjançant aquest contracte, Seidor S.A (on Joan Antoni Rakosnik, germà de l’esposa d’Artur Mas, és cap de projectes) ha rebut quantitats de 200.000€, pels contractes de 2009-2012, i 280.000€ pels corresponents al període de 2012-2014. La despesa sembla especialment desorbitada sabent que és absolutament innecessària: s’estan pagant llicències per a sistemes operatius Windows tot rebutjant l’ús d’alternatives lliures que utilitzen llicències que no tenen costos associats. “A més a més”, continua Guitart, “l’Ajuntament de Terrassa es veu pressionat per part de Microsoft a acceptar els paquets de llicències que ofereix a través de Seidor S.A”, una de les úniques dotzes empreses tecnològiques autoritzades per Microsoft a proveir aquests serveis a l’estat espanyol, tot i que aquests paquets inclouen més llicències de les que calen a l’Ajuntament. És a dir, s’estarien pagant més de les que s’estarien utilitzant tot i que aquesta és una dada que no es pot confirmar del cert perquè, fins ara, TEC no ha aconseguit per part de l’Ajuntament una relació exacta del nombre de còpies que estan sent utilitzades.
Però la despesa de diners públics en aquest àmbit frega l’escàndol si tenim en compte que, en la renovació del contracte amb Microsoft via Seidor S.A la xifra ha passat dels citats 280.000€ a 660.000€, que serien els corresponents al contracte de 2015-2018. Malgrat que l’increment ha estat superior al 100% l’Ajuntament segueix sense poder aportar dades concretes que el justifiquin.
Davant aquesta situació, TEC proposa una substitució progressiva de llicències de Microsoft a alternatives lliures, entenent que d’aquesta manera, més enllà de l’estalvi econòmic, l’Ajuntament de Terrassa deixaria d’estar en situació de vassallatge tecnològic amb respecte a la multinacional estatunidenca. En quins altres aspectes beneficiaria aquest canvi? Per començar, l’ús del software lliure permet, mitjançant l’accés al codi font, implantar practiques molt més democràtiques que les utilitzades fins ara, com són la reutilització de programes, la seva compartició i la seva total adaptabilitat a les necessitats de l’Ajuntament. A més a més, una aposta ferma pel programari lliure afavoriria les indústries tecnològiques locals i augmentaria l’autonomia -i per tant la seguretat i la garantia de fiabilitat- de l’Ajuntament.
La proposta, aprovada per majoria al ple de l’Ajuntament, es va concretar amb sis acords que culminaran amb la implantació de sistemes operatius lliures basats en GNU/Linux als equips informàtics municipals. Durant el procés caldrà veure si els acords als quals s’ha arribat sorgeixen o no d’una vertadera aposta per la sobirania tecnològica. “La renúncia a posicionar-se en temes de tecnologia informàtica per part d’una bona part de les forces polítiques representades al ple de l’Ajuntament ens fa dubtar” -confessa el coordinador de TEC-. La següent pregunta, doncs, és obligada: renuncien els nostres representants a tenir veu en un debat que consideren massa tècnic, o més aviat són hereus de la filosofia liberal que es va acabar imposant als anys 90 i que pregonava que la tecnologia era neutral?
Maria C.
Deixa un comentari