Enrique Díez (El Diari de l’Educació)
No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. No es pot educar en democràcia sense educar en antifeixisme.
Hem d’analitzar com és possible que tantes persones (moltes de classe treballadora) hagin passat per les aules i el sistema educatiu públic durant la democràcia i defensin en ple segle XXI postulats i ideologies ultradretanes, patriarcals, feixistes, xenòfobes, racistes, neoliberals i capitalistes, donant suport a sistemes basats en l’egoisme, la lògica depredadora del més fort i la desigualtat. Què hem fet a l’educació?
Ens hem de preguntar què hem fet tots aquests anys a l’educació perquè contemplem aquest auge del neofeixisme a Espanya i a Europa. Com és possible que, establint lleis i programes per educar en drets humans, en justícia social, equitat, solidaritat i igualtat, tants joves estiguin apuntant-se a la moda de la ultradreta. ¿No ens haurem centrat massa en els afers tècnics a l’escola, a dedicar la major part de l’esforç a preparar als joves per al mercat, i no en el que és important: el model de societat i de principis i valors pels quals ha de regir-se una societat del bé comú? ¿No hauran influït tantes exigències de les empreses per preparar l’alumnat per al segle XXI amb competències, bilingüisme, robòtica, esforç, competitivitat i èxit, i tan poques per combatre el feixisme, promoure el suport mutu, la cooperació, etc.?
Necessitem repensar l’actual model d’educació. Necessitem un sistema educatiu que ajudi a construir un altre model de societat en la qual no sigui possible, ni tan sols pensable, el neofeixisme i les seves doctrines de l’odi al diferent, d’antifeminisme, d’antiecologisme i de menyspreu als drets humans més fonamentals. Un model d’educació basat en el bé comú. A Pedagogía Antifascista es plantegen propostes concretes i línies estratègiques per avançar en aquesta educació del bé comú que combati el neofeixisme a les aules i en les polítiques educatives.
Hem de continuar avançant cap a un model educatiu que contribueixi al bé comú de les futures generacions i de tota la comunitat educativa i social actual
Com plantegen Nichols & Berliner: “Hauríem de ser el número u en el món en percentatge de joves de 18 anys que estan políticament i socialment implicats. Molt més important que les nostres puntuacions en matemàtiques i les nostres puntuacions en ciència és la implicació de la generació següent en el manteniment d’una democràcia real i en la construcció d’una societat més justa per als qui més la necessiten: els joves, els malalts, els ancians, els aturats, els desposseïts, els analfabets, els famolencs i els desemparats. S’haurien d’identificar les escoles que no poden produir ciutadania políticament activa i socialment útil i divulgar les seves taxes de fracàs en els diaris”.
Per a això es requereix una tasca conjunta de famílies i professorat que s’esmercin a ensenyar als seus fills i filles i al seu alumnat que el més important no són els resultats, l’èxit individual, sinó la justícia social i la solidaritat cap als seus companys i companyes i el bé comú que enriqueix la comunitat i el planeta. Però també es requereix la tasca de “tota la tribu”. Especialment els mitjans de comunicació i les xarxes socials, que estan contribuint profundament a “educar” les actuals i futures generacions. És imprescindible que el benefici econòmic i l’afany de lucre d’uns pocs deixin de regir els criteris i el funcionament dels mitjans per convertir-se en un servei al bé comú i contribueixin, juntament amb el sistema educatiu, a educar en drets humans, en solidaritat, en suport mutu, en decreixement, en feminisme, en tots aquests principis i valors que es proclamen a tots els tractats i acords internacionals, però que no es compleixen.
Hem de continuar avançant cap a un model educatiu que contribueixi al bé comú de les futures generacions i de tota la comunitat educativa i social actual. Un model d’educació global, en la qual s’impliqui tota la tribu, que impulsi la formació de persones més iguals, més lliures, més crítiques i més creatives. Lucio Anneo Sèneca, en el segle IV abans de la nostra era, afirmava: “No ens atrevim a fer moltes coses perquè assegurem que són difícils, però són difícils perquè no ens atrevim a fer-les”. Hem d’atrevir-nos a somiar. Ens juguem el futur dels nostres fills i filles, el de la societat i el del planeta en el seu conjunt.
Paulo Freire deia que “l’educació és sempre un quefer polític, un quefer humanista i alliberador en lluita per l’emancipació”. Per això, com a comunitat social hem d’educar en la igualtat, en la inclusió, en la justícia social, en el bé comú i en els drets humans des d’una pedagogia clarament antifeixista. Sense concessions ni mitges tintes. Educació antifeixista o barbàrie, no hi ha neutralitat possible.
Deixa un comentari