Es crea una Taula de Convivència de treball tècnic i polític per resoldre les problemàtiques socials del barri.
Miquel Gordillo
Ca n’Anglada, barri emblemàtic de la ciutat, sovint estereotipat i estigmatitzat, arrossega una problemàtica social latent des de fa molts anys. Entitats socials i administració volen abordar d’una vegada les múltiples mancances del barri i dels seus habitants en conjunt. En el ple municipal corresponent a aquest mes, l’associació veïnal del barri intervingué per exposar la necessitat d’un treball per abordar aquestes problemàtiques. Tots els grups municipals han consensuat que es crei una taula de treball tècnic, tot aprofitant un recent estudi que posa el focus de la situació del barri.
Aquest estudi, encarregat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament, i elaborat per l’associació Mediacció, ha consistit en una diagnosi externa, i per tant independent de polítics, enfocat a definir objectius i accions a mitjà termini. S’han realitzat entrevistes a tècnics del Districte 2, membres de l’associació veïnal, del Grup de Colònies, de l’associació musulmana, un director d’escola i joves del barri.
L’estudi assenyala que, malgrat que entre els anys 2004 i 2010 es varen invertir molts recursos en la transformació del barri – més de 42 milions d’euros al Districte 2 -, la percepció de millora no és tan evident entre la població que entre polítics i tècnics. Alhora que es constata que les polítiques transversals encara no s’han consolidat plenament, en paraules extretes de la diagnosi.
En l’àmbit de l’habitatge, per exemple, les mancances són evidents. L’estudi constata com a principi de la dècada del 2000 es va permetre especular a la part sud de barri amb l’habitatge, i com l’Ajuntament hauria d’haver dirigit l’acollida de persones nouvingudes a diferents barris, i no deixar aterrar tothom a Ca n’Anglada, en paraules d’entrevistats. Cert que a la zona nord s’estan produint intervencions de gran impacte, com ara l’Esponjament de pisos, que finalitzarà aproximadament cap al 2020, amb una inversió de 18 milions d’euros, tot plegat per intentar resoldre la problemàtica dels habitatges en aquesta zona.
El fracàs escolar dels joves és un altre motiu de preocupació, expressat com que «estem generant una ciutadania amb poca formació». Les entrevistes realitzades amb joves revelen aquesta manca d’una perspectiva de futur desoladora: “no hi ha treball que podem fer, arriben empreses o supermercats i no prioritzen els joves del barri”. A més, la pobresa general del col·lectiu nouvingut ha produït situacions com l’anomenat Mercadet de la misèria.
De l’estudi sí que es desprèn que els adults d’origen estranger participen activament al barri com a consumidors dels comerços de proximitat o en les entitats pròpies. De totes maneres, hi ha una diferenciació evident entre els veïns de la zona nord i de la resta del barri. La colonització masculina de l’espai públic és molt intensa en la zona nord, fet que produeix un distanciament dels veïns d’altres zones i una dinàmica de “dos barris”. Paral·lelament, es produeix més vulnerabilitat per a les dones, des d’una perspectiva de gènere.
Per una altra banda, hi ha la problemàtica, també, de la gent més gran, la qual manifesta sensacions de soledat, i que l’espai públic els és llunyà. Pel que fa a la percepció d’inseguretat, hi ha una absència mínima de violència directa (existeix un menor índex delictiu al barri), malgrat que s’observen incidents de joves vinculats a consums, petit tràfic de drogues o agressivitat en la conducció. A més, la violència simbòlica s’ha pogut evidenciar per la segregació d’espais segons origen o gènere. I molta gent que manifesta que marxaria del barri si s’ho pogués permetre.
En resum, la convivència, malgrat tot, sembla estar bastant malmesa. Obertament s’assenyala que el problema ja no és només aquest, sinó de micro convivència a les comunitats veïnals, on els anomenats autòctons no senten respectats els seus drets i tenen la sensació que l’Ajuntament deixa passar massa casos d’impagament, brutícia, antenes parabòliques, etc.
Algunes propostes per a la millora d’un barri
La diagnosi elaborada presenta la necessitat de constituir un espai tècnic per elaborar un pla de futur del barri, amb mires a l’any 2030. Que compti amb presència de persones que coneguin el territori de primera mà, el pla planteja un seguit de mesures quantificables, en diversos àmbits d’actuació. Per exemple educatives: dissenyar itineraris formatius individuals per a joves sense ESO, ampliar les places d’Escola d’Adults, així com projectes educatius a primària; d’altra banda generar més activitats esportives a les escoles, així com nous espais esportius a l’espai públic, amb especial incidència vers les dones. També s’apunta a incrementar la neteja de punts crítics i promoure una campanya de civisme.
Pel que fa a la qüestió laboral, s’hi plantegen polítiques actives d’ocupació, a més que es tracta del barri de la ciutat on es donen més ajuts per necessitats d’alimentació, en matèria d’habitatge i de rendes mínimes d’inserció (PIRMI). Es considera que cal ampliar els itineraris ocupacionals personalitzats, de nou amb especial atenció a les dones del barri – el col·lectiu de la zona nord no participa activament en els itineraris de la recerca de feina – . També es recomana que s’impulsin cooperatives de treball associat i projectes d’economia circular. O bé es recull la idea de recuperar un edifici buit per destinar-lo a treball cooperatiu per a nous oficis.
La vessant comunitària és clau, com ara promoure horts socials en espais buits com a exemple de bona pràctica. Integrar amb altres activitats gastronòmiques de la ciutat, entre d’altres.
Deixa un comentari