“La història avança cap a la condemna del franquisme”. Aquestes paraules les pronunciava ahir dimarts Carlos Slepoy, advocat i membre de l’equip jurídic que impulsa l’anomenada “querella argentina” contra els crims del franquisme. En un acte de to informatiu i a la vegada emotiu, presentat per l’advocat Joan Tamayo, han intervingut també juntament amb Slepoy, Felipe Moreno, de la Coordinadora estatal de apoyo a la Querella Argentina contra crímenes del franquismo (CeAQUA), i l’Ivan Martos, com a membre de l’Associació per la Tercera República de Terrassa, la qual organitzava l’acte.
La sala Vancells dels Amics de les Arts es va omplir de gom a gom de persones interessades en l’estat d’aquest procés. Aquesta querella té el seu origen en la causa oberta a l’Argentina fa tres anys per la jutgessa María Servini de Cubría, amb número 4591/2010, del Jutjat núm. 1 de Buenos Aires, “per genocidi i crims contra lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936, quan el començament del cop militar, i el 15 de juny del 1977, data de celebració de les primeres eleccions democràtiques”. L’Ivan Martos denunciava que “anem amb retard democràtic i històric a l’Estat Espanyol”, ple encara de foses comuns sense investigar, i que és “lamentable que no sigui la justícia espanyola qui faci aquesta feina”. Per la seva banda, Felipe Moreno, com a querellant individual, ha explicat que aquesta querella “està oberta per tal que els ciutadans puguin denunciar, en primera persona o a familiars, els crims del franquisme”, i ni el govern ni la justícia espanyola hi estan col·laborant. “Cal documentar tots els crims”, deia Moreno, ja que no tots estan enregistrats.
Imputacions contra torturadors
Slepoy denunciava la situació insostenible que es viu a l’Estat Espanyol, quan a tota Amèrica Llatina s’han fet o s’estan duent a terme processos oberts contra crims de dictadures en diversos països. En concret, la jutgessa va demanar ara fa uns mesos la detenció de quatre torturadors, tot i que la justícia espanyola, a través del jutge Pablo Ruz, no va procedir a la seva detenció. Encara així, “els periodes d’extradició estan pendents”, i el govern espanyol haurà de posicionar-se i decidir si els rebutja i per tant protegeix als imputats, o bé els traspassa a l’Audiència Nacional. Va concloure Slepoy que la investigació del franquisme “està més proper d’allò que ens imaginem”, i tard o d’hora, ja que també així ho convenen els tribunals internacionals, el govern haurà de posicionar-se. Slepoy s’ha referit al cas de Pinochet, quan el 1998 el jutge Garzón va dictar ordre de detenció del dictador xilè. Finalment, es van investigar els crims de la dictadura encara que en un principi això no semblés possible. Com a precedent a tenir en compte, hi va haver la resolució de l’Audiència de Barcelona sobre els bombardejos d’avions italians a la ciutat, i per la qual es demanava una investigació dels fets i dels comandaments i pilots que els varen dur a terme. No en dubta Slepoy que aviat pot arribar la postura d’algun jutge català o basc que impulsi encara més aquest procés.
Suports a la causa contra els crims del franquisme
Tamayo (al fons), Martos, Slepoy i Moreno
En les intervencions per part del nombrós públic assistent, algunes adhesions a la causa, com ara el Sindicat d’Estudiants, que va voler expressar el seu suport, a més d’enumerar els nou estudiants reconeguts assassinats per la dictadura franquista. També un representant d’una comissió de Rubí, la qual ha ajudat que alguns ajuntaments i els seus regidors s’impliquin en la causa, el qual afirmà amb vehemència que “aquesta lluita ha de tornar al carrer, igual que es feia als anys 70 en situacions més adeverses”, i que “es necessita organització i unitat d’acció”. En aquesta línia, Slepoy recordava que aquest moviment està sent molt fort i s’hi està adherint diverses organitzacions represaliades pel règim franquista d’un ampli espectre, com ara la Unión de Militares Demócratas, col·lectius d’homosexuals, Sindicat d’Estudiants, etc, i que els ajuntaments i altres institucions es presentin com a querellants. Fins el moment, només 20 ajuntaments dels més de 800 existents a Catalunya han donat suport a la causa, mentre que en el País Basc ho han fet el 80% dels consistoris, incloent-hi les grans ciutats. Hem de recordar que l’Ajuntament de Terrassa s’ha adherit recentment a aquesta querella, a través d’una moció presentada per la mateixa Associació per la Tercera República de Terrassa, a la qual hi donaren suport tots els grups excepte el PP.
Slepoy es reafirmava en que encara que no sigui possible condemnar a responsables que ja estan morts en un procés penal, sí que ho és el fet d’investigar els crims, i per tant la condemna social dels seus responsables. Davant la qüestió de si el PSOE estaria també disposat a donar suport a aquesta iniciativa, Felipe Moreno indicava que Esquerra Socialista, un corrent intern del Partit dels Socialistes, i integrada per diversos regidors i militants, ja n’hi havia donat suport a la mateixa, de tal forma que a la llarga, i impulsat des de les bases i el moviment municipalista, el dirigents d’aquest partit no tindrien una altra que sumar-s’hi a la querella i esdevenir, també, impulsors de la causa, donat que molts dels seus militants també van ser torturats i assassinats per un règim dictatorial.
L’acte va concloure de forma emotiva amb una crida contra la impunitat judicial en aquest país, a crear comissions locals d’estudi, i a personar-se a favor de la denúncia, i amb un càntic espontani per part d’una assistent per la causa republicana. També es van recollir signatures per donar-hi suport a la querella.
Deixa un comentari