Pep Valenzuela
L’Escola Oficial d’Idiomes Terrassa obrí portes el curs 1994-95, al carrer Terque, Poble Nou. El juliol de 1998 es traslladà a la seu actual, antiga escola de primària Eusebi Cima, a Can Jofresa. En José Salazar arribà com a professor de francès el segon any de l’escola, entrà a l’equip directiu el 1999 i el juliol del 2000 assumia la responsabilitat de direcció, substituint l’Eloi Jaume Garcia, un lloc en el qual ha treballat fins aquest curs 2019-20. L’oferta del primer curs era «molt bàsica», explica en conversa amb Malarrassa, amb dos professors d’anglès, un de francès i un altre d’alemany; completaven l’equip un conserge i un administratiu. En els primers 6 anys, però, l’oferta de cursos assolí els 5 primers nivells dels 3 idiomes citats.
A Terrassa hi havia demanda d’altres idiomes i es van oferir cursos monogràfics no reglats, d’italià i àrab, que posteriorment s’incorporaren a l’oferta reglada. Avui es pot estudiar anglès i alemany fins al nivell C1 (avançat, 6 cursos); francès i italià fins al B2 (intermedi, 5 cursos); i àrab fins al B1 (intermedi, 3 cursos).
José Salazar
Les aules han estat «perfectament equipades i al dia», afirma en Salazar. I el que és més important, «la qualitat de l’ensenyament i assoliment de nivells han estat sempre garantits, de fet són condicions sine qua non per poder funcionar com a EOI». De la idoneïtat de la proposta en diu prou el creixement sostingut i consistent d’aquests 25 anys, la «capacitat d’adaptació a les circumstàncies i d’incorporació de les innovacions», subratlla.
Bé, no tot creixement, matisa en Salazar, llicenciat en Filologia Romànica-Francès per la UB i en Llengües Modernes per la universitat de Montpellier, «hi ha un moment d’aturada amb la crisi del 2008 i les retallades posteriors en tots els serveis públics».
D’altra banda, el 2018 es van fer els últims cursos intensius d’estiu, que s’havien realitzat des d’inicis del 2000, havien funcionat fins a 22 grups, la major part d’anglès i alguns d’alemany i francès. Però als voltants del 2014 van començar a patir una davallada. «Aquest va ser un fenomen que afectà el conjunt d’EOIs arreu del país», diu en Salazar. En tot cas, afegeix, són cursos especials de responsabilitat, organitzativa i econòmica, de cada escola, exercint l’autonomia de què disposa. El Departament autoritza la realització dels mateixos i regula els continguts, la resta depèn de l’equip directiu de torn.
Tot plegat, cal emmarcar l’experiència de l’EOI-Terrassa en un procés d’expansió d’aquest servei arreu del territori, d’acord i amb l’Ajuntament de la ciutat en aquest cas. En Salazar recorda que quan ell va començar, d’escoles hi havia només 8 al Principat, mentre que avui n’hi ha 45 i alguns centres delegats territorials. Aquest creixement tingué un moment de clímax el 2003, explica, quan es van obrir 16 escoles de cop, coincidint i a conseqüència d’una crisi de centres privats i un context de demanda creixent.
Ara, tot i tenir 1.700 alumnes, s’està experimentant una baixada de la demanda en tots els idiomes, destaca en Salazar. Conflueixen diferents factors, explica, com són l’autoformació pels altres medis, sobretot en anglès, i en els altres idiomes perquè «malauradament, la població els no dóna prou valor». D’altra banda, afegeix, «les noves tecnologies han revolucionat l’accés al coneixement i els mètodes d’aprenentatge, i molta gent considera, crec que equivocadament, que inscriure’s en un curs presencial i assistir a classe és prescindible».
Assignatura pendent: l’EOI i la ciutat han tingut poca relació. Millorant-les, tothom guanyaria
Pel que fa a la demanda d’anglès, aquesta continua ent alta, però ara més de nivells avançats. Una altra novetat en l’actual context és la demanda de població d’edat més avançada, amb temps lliure i amb inquietuds de formació, primer en anglès, bàsic en aquest cas, però també en altres idiomes.
Per combatre aquesta caiguda de demanda i per atendre les noves necessitats, s’estan pensant i posant en marxa diferents models arreu del país, amb més flexibilitat horària, diverses durades, intensius, semipresencials i, clar, ampliació de l’oferta virtual i d’utilització de les noves tecnologies, «això és el futur», assegura.
La gent que ha estudiat a l’EOI-Trs està «molt satisfeta, en general; és el que ens diuen i veiem», emfasitza en Salazar.
Però «ens queda la sensació que amb relació a la ciutat, l’Escola hauria pogut desenvolupar-se i desenvolupar més les relacions amb l’Ajuntament i les entitats». En Salazar considera aquesta la seva «assignatura pendent», al mateix temps que creu que potser tampoc l’Ajuntament «ha tingut prou en compte l’Escola».
En general, considera que porta «molt temps, em sento una mica cansat, crec que cal relleu, gent amb més empenta, per continuar amb iniciatives que són indispensables per seguir en primera línia i estar al dia». Això, tot mantenint tota la disponibilitat i donant suport al pròxim equip, continuarà com a professor. En tot cas, se sent satisfet per la feina feta, que, d’altra banda, «no hauria estat possible sense l’equip de gent i professional tan vàlid que treballa a l’Escola».
En Salazar destaca la «gran qualitat dels professionals que hi treballen perfectament formats, òbviament en el domini l’idioma, però també en la utilització de recursos i en les relacions humanes, socialització i enfocament de l’aprenentatge». A més, «el preu és millor i els certificats i títols tenen reconeixement nacional i internacional».
Maria Trullàs: «La diferència EOI és la qualitat del professorat i de l’ensenyament»
P.V.
Bona coneixedora de l’EOI Terrassa, l’actual (des de finals de juny) directora Maria Trullàs Soler, afirma que «l’Escola funciona molt bé, s’ha fet bona gestió del centre». De totes maneres, «hi ha coses a millorar», apunta. «Tres grans reptes», com planteja en el projecte presentat per aconseguir l’encàrrec de nova directora: millorar la qualitat de l’ensenyament, millorar les xifres de matrícula, i millorar la cohesió dintre de la comunitat educativa.
Maria Trullàs. Foto: PV
Decidida i directa, aquesta terrassenca de 43 anys, professora d’alemany des del 2004, amb formació en Filologia Alemanya i altres estudis a centres educatius de Munic i Colònia, va per feina i aclareix ràpidament eventuals dubtes: la millora de la qualitat de l’ensenyament passa per la «formació del professorat». Aquí, informa, el Departament ofereix un ventall de programes interessant que inclou des de seminaris, tallers, visites a centres similars on funcionin experiències innovadores, fins a la Formació Interna de Centres, amb sessions d’experts que poguessin formar part del quadre de professorat o claustre del centre per formar la resta de l’equip.
L’horitzó que es planteja la Maria Trullàs és «l’ensenyament competencial, per tasques i projectes. Un model que ja hi ha gent que ho fa, però cal anar un pas endavant», subratlla. I amb això, tutories, formació en tutories i seguiment de l’alumnat, «un acompanyament aquest que també fa molta gent, però cal incidir més», emfasitza, «perquè repercuteix molt en la millora de les xifres de continuïtat i abandonament. Cal analitzar molt bé el perquè, i aconseguir il·lusionar i motivar l’alumnat».
Resumint molt, la Maria afirma que l’ensenyament competencial passa per «definir molt clarament els objectius d’aprenentatge, que no és memoritzar la gramàtica com fins ara, sinó que és aprendre la utilització d’aquesta en els contextos de la vida».
Tot plegat, de ben segur, amb l’ús d’eines digitals, «vistes les circumstàncies amb el coronavirus i en previsió de rebrots, és una qüestió clau». Eines com el moodel i la classroom, fins ara complements ja utilitzats, seran molt necessàries, anuncia, i per això també es garantirà la formació.
Pel que fa a l’increment d’alumnat matriculat, «malgrat els molts i molt bons propòsits», confessa i admet, «ja es veu que el curs vinent serà baix». El nou equip compta que l’alumnat que hi és continuarà, encara que segurament alguns s’esperarà a veure… però que de nou serà més difícil atreure’n, «per la incertesa de la situació». Per això, la Maria fa una crida que «tot i les dificultats ens donin un vot de confiança, perquè l’Escola està preparada, i assolim el repte, garantirem l’ensenyament de qualitat».
De totes maneres, el pla que es platejava la Maria anirà endavant. Aquí, l’element central és «donar més visibilitat al centre, perquè l’EOI existeix però no tothom la coneix, i cal arribar a la població, informar que impartim un ensenyament de molta qualitat, que és sistema públic i bon de preu». Per tant, d’entrada es farà publicitat i es farà difusió via xarxes socials, amb continguts dels departaments.
“Horitzó: l’ensenyament competencial, per tasques i projectes”
En aquest punt cal tenir en compte la relació escola-ciutat. «Volem ser un referent cultural a la ciutat, com és el cas a altres ciutats però no aquí, i cal revertir la situació», assegura. Un canvi que demana, per començar, oferir activitats, establir relacions amb altres centres educatius i de cultura de la ciutat, connexions amb biblioteques, llibreries, amb centres socials, i potenciar les relacions amb el cinema Catalunya amb el qual s’havia fet quelcom.
A l’Escola hi ha un bon ambient, assegura la Maria, l’alumnat també ve de gust, «però sempre es pot fer més i cal fer-ho. Per exemple, l’alumnat fa la classe i marxa, i és que tothom té les seves obligacions, però pensem que seria interessant implicar-lo a organitzar activitats internivell en el mateix idioma, o interllengües, també per gent de fora», cita entre altres possibilitats. En definitiva, «millorar la cohesió, crear més xarxa entre alumnat i també professorat».
La «diferència de l’EOI és la qualitat del professorat i de l’ensenyament», emfasitza la Maria en declaracions a Malarrassa. El currículum del curs és exigent, diu, i qui s’hi dedica pot aprendre molt. Assegura que s’ofereix més continguts i, al mateix temps, el preu és millor, entorn de 300 euros per curs. Una oferta acadèmica que es complementa amb activitats dels departaments, viatges estrangers, música, gastronomia i altres. «Esperem que aquestes puguin ser activitats que s’obrin a tothom», conclou.
Deixa un comentari