Membres i activistes d’entitats de capacitats diverses de Terrassa
El dia tres de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat, declarat per l’ONU el 1992, amb l’objectiu de promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la societat. Sembla molt oportú que el dia 24 de novembre se celebrés el desè aniversari de la signatura del pacte per l’accessibilitat i la creació de la Taula de Capacitats Diverses amb un acte commemoratiu a l’auditori Goel.
Va ser un acte presentat pel nostre televisiu Jordi Dueso, en el qual van ser les convidades especials les entitats representatives de cada col·lectiu amb diversitat i la tècnica de l’oficina d’accessibilitat, la Paula Sirvent. Damunt de l’escenari, representants de la Taula d’Accessibilitat: el Joan Vila, de Prou Barreres, la Carme, d’APESOTE, la Judith per l’ONCE i el Carles per la coordinadora Capaç.
Va intervenir la regidora de Capacitats Diverses, Mònica Polo. Es va presentar un vídeo de com s’havia avançat en inclusió i accessibilitat en la nostra ciutat. Una ciutat accessible és aquella on tothom, amb discapacitat o sense, pugui viure, desplaçar-se, participar… en igualtat de condicions. Per això, promovem l’eliminació de barreres. Parlem de barreres arquitectòniques com un esglaó, però també de barreres mentals.
L’accessibilitat és defensar els drets de totes les persones per accedir a tots els serveis de la ciutat de forma transversal. No poder accedir a qualsevol local és un acte de discriminació. Terrassa està implantant semàfors sonors i ajudes podo tàctils per a persones cegues. Hem pogut veure, últimament, a la nostra ciutat pictogrames que ajuden a travessar el carrer o a agafar l’autobús.
L’ajuntament de Terrassa té la Comissió d’Accessibilitat i les seves tècniques estan en constant comunicació amb els col·lectius amb discapacitats i s’ha fet molta feina. Anem cap a una ciutat més justa i inclusiva. Però tot això té un cost elevat. També és té en compte entorns naturals com l’anella verda, tot i que encara no és prioritari.
Des de turisme es van fer audioguies de punts turístics. Terrassa ha rebut premis d’accessibilitat pel parc Vallparadís, per exemple, i altres itineraris inclusius. Cada dia, a les dotze, es fan visites guiades a la Masia Freixa amb audioguies, bucles magnètics i sistemes en braille. En el cas de la cultura, els espais i els continguts han de ser accessibles. Tenir en compte pictogrames, bucles magnètics o maquetes tàctils de la Seu d’Ègara i audiosignoguies.
En l’àmbit de la comunicació a les xarxes socials, l’Ajuntament té molta cura d’utilitzar lectura fàcil per arribar a tota la ciutadania i es fan campanyes de conscienciació. El tema d’habitatge accessible també es va plantejar com un dret primordial, però la realitat és que la construcció d’habitatge no sempre compleix la normativa d’accessibilitat, igual que està passant amb negocis i locals. Hi ha un 23% d’edificis no accessibles a la ciutat.
Cal conscienciar les comunitats veïnals per fer les obres que calguin. Es calcula que caldran cent anys per aconseguir que tots els habitatges siguin accessibles, no incrementem aquest temps, permetem obres d’edificis o locals no accessibles, si us plau. Es va presentar també el pla de mobilitat i les actuacions tàctiques en cruïlles, els carrils de vianants on està prohibit aparcar, o les rampes manuals als autobusos.
L’acte va concloure amb un discurs del nostre alcalde, Jordi Ballart, elogiant el treball fet durant aquesta dècada. La nota final la va donar un poema de Montse Petita de Prou Barreres i una cançó interpretada també en llenguatge de signes com ho va ser tot l’acte.
Estrella Gil, membre de Prou Barreres!
Deixa un comentari