Estrella Gil
A Terrassa tenim un tresor natural: l’Anella Verda. Un recurs natural que pot gaudir qualsevol. L’Anella Verda és el conjunt d’espais lliures al voltant de la ciutat que pels seus valors socials, ambientals, paisatgístics i productius agraris s’han de protegir, connectar i potenciar.
Es concep com un espai lliure continu que envolta Terrassa, idoni per fer esport, passejades i connectar amb la natura. A l’Anella Verda es pot accedir per diverses “portes” que connecten la ciutat amb la natura. Aquestes portes es troben envoltant la ciutat i permeten accedir a peu o en bicicleta a un entorn natural. En cap cas, s’ha valorat la possibilitat que aquest entorn sigui accessible a persones amb mobilitat reduïda, negant-li així, un bé natural de la seva ciutat.
Ja existeix una guia on s’explica com convertir antigues vies ferroviàries en camins plenament accessibles que creuen un espai natural. Això s’anomena vies verdes. Plenament accessibles vol dir que són practicables per persones que utilitzen bicicleta, cadira de rodes, porten cotxets de nens… PREDIF (Platafoma Representativa Estatal de Personas con Discapacidad Física) va fer aquesta guia. Aquesta guia aposta per uns mínims, emmarcats al Decret 135/1995 codi d’accessibilitat de Catalunya:
- Amplada del camí de 2,50 m màxim i com a mínim 1’50m
- El pendent transversal serà un màxim de 2% i el longitudinal de 6 %
- El paviment ha de ser dur en sec i en cas de pluja, continu i sense entrebancs ni herba, grava o sorra. (asfalt, formigó, cautxú…). Escollir el que comporti menys manteniment
- Paviment tàctil per persones invidents
- Cunetes de drenatge
- Balises de senyalització i orientació
- Baranes, passamans, sòcols, tanques
- Senyalitzar entrada accessible des de la ciutat
- Punts de recàrrega electrònica
- Àrees de descans, aparcament, fonts i papereres adaptades
- Senyalització clara de l’itinerari accessible
- Indicacions escrites amb lletra gran i pictogrames. Plànols tàctils
- Lavabos i punts d’informació adaptats
A Terrassa no tenim cap via ferroviària en desús, però si un gran espai natural que amb una mica de treball podria esdevenir realment un espai per a tothom. L’Anella Verda actual és adequada per a ciclistes, i algunes zones ben escarpades, per ciclistes experimentats. No podem dir que l’Ajuntament no ha pensat en nosaltres, les persones amb discapacitat, ja que al Parc Natural de Sant Llorenç ha habilitat un itinerari adaptat a Casanova de l’Obac de 720 m. Demano perdó al responsable per no sentir-me agraïda. En primer lloc, perquè aquest itinerari es troba molt mal comunicat amb la ciutat, no com la resta de l’Anella Verda. Ah! Perdó, que no forma part d’aquesta. I, en segon lloc, 720 m? De debò? Hi ha més distància des de casa meva al col·legi del meu nano… L’anella verda solament té trams practicables quan passa paral·lela a una carretera i és asfaltada, ja que els camins que s’internen a la natura no han rebut cap tractament especial per conservar el seu bon estat.
És molt habitual que l’Anella Verda sigui un destí d’excursions escolars d’un dia i la majoria dels nens ho gaudeixin, però no tots. En cas que un nen utilitzi cadira de rodes o tingui problemes de mobilitat solament tenen l’opció que els seus pares el portin al seu propi cotxe fins al tram més accessible on es retrobarà amb els seus companys. Jo mateixa, he acompanyat la classe del meu fill i, en un tram, vaig haver d’agafar un camí paral·lel mentre el meu fill i els seus companys continuaven el seu camí. Personalment, penso que la mestra va perdre una gran ocasió per conscienciar els nens d’un problema evident. En general, a la vida, si vas en un grup de persones, has d’escollir el camí on pot passar la majoria o el camí per on pot passar a tothom? Per reflexionar.
Perquè l’anella verda fos per a tothom, caldrien diverses accions, com ara, garantir un paviment dur que no es vegi alterat per les pluges (caldrien drenatges), pot ser dur o tou compactat al 95 % sense perdre l’estètica natural del medi. Salvar desnivells amb rampes que no superin el 8% d’inclinació. També el camí ha de tenir un mínim d’amplada i incloure indicadors tàctils per a les persones cegues. I evidentment, que aquest recorregut accessible compti amb una entrada i sortida igualment accessible des de la ciutat de Terrassa. Sembla complicat, però ja s’ha fet en altres indrets amb gran èxit.
Si l’Anella Verda és un bé natural que pot gaudir qualsevol terrassenc, per què no els terrassencs i terrassenques amb discapacitat? Si alguna cosa bona hem après aquest últim any, ha sigut valorar els espais oberts i naturals. Connectar amb la natura és una qüestió de salut física i mental.
Prou Barreres s’ha reunit amb la regidora de Salut i encara que l’Anella Verda es considera un espai natural gairebé intocable hem arribat a un mínim d’acords. A la web de l’Anella Verda es notificarà dels recorreguts accessibles (actualment hi ha un, teòricament, encara per comprovar amb una persona usuària de cadira de rodes). No es poden fer modificacions al ferm perquè és espai natural, no es poden posar ponts ni baranes perquè és espai natural, no ens ha quedat clar si hi haurien WCs adaptats o no (penseu en la problemàtica d’una persona amb mobilitat reduïda per pixar al camp). Al centre d’informació Bon Vilar n’hi ha però no està a un itinerari adaptat.
Aquestes actuacions anirien a la cua dels Pressupostos, ja que no és sòl urbà. Com veieu, no és que s’hagin compromès gaire, perquè és espai natural, però voluntat n’hi ha…. Ben segur, el tram que s’adaptarà primer serà el tram de Bon Aire a Can Roca (Tram 2), ja que no calen massa modificacions perquè sigui accessible, però l’autobús més pròxim queda a 20 minuts si agafem la línia 1 i baixem a Plaça la Pola. Si volguéssim entrar a l’Anella pel Torrent de la Grípia, el bus ens deixaria ben a prop, però aquesta entrada, tot i ser paral·lela a la via del tren, és massa escarpada. En definitiva, l’Anella Verda accessible trigarem molt a veure-la, si és que la veiem. I no demanem res que no gaudeixi ja qualsevol ciutadà sense discapacitat a Terrassa.
Deixa un comentari