Dimarts 14 de juny es va reunir per primera vegada el Consell Editorial que dirigirà el procés participatiu
La consulta a la ciutadania sobre el model de gestió del servei de subministrament d’aigua a la ciutat, que el propi alcalde Jordi Ballart s’havia compromès a porta a terme, ja té forma i terminis establerts. En tot cas, no serà cap votació referendària ni plebiscitària, tal i com molta gent s’havia imaginat. L’equip de govern ha dissenyat una campanya entorn a una plataforma virtual (pàgina o portal a internet) que hauria de ser l’espai per a recollir totes les informacions, dades, opinions, debats i propostes de la ciutadania, organitzacions i entitats al respecte. Amb tot aquest material, s’elaborarà un informe a ser presentat al Ple municipal, que decidirà finalment. Per participar caldrà inscriure’s. Es realitzaran activitats presencials els resultats de les quals també formaran part dels material. El procés s’obre en aquests dies i l’informe pel Ple hauria d’estar a punt a l’octubre, de manera que abans d’acabar l’any sigui aprovat el model definitiu.
Primera reunió del Consell Editorial del procés per al debat sobre l’aigua. Foto Gabinet Ajt
El passat dimarts dia 14 de juny es reuní per primera vegada el dit Consell Editorial, l’organisme que haurà de dirigir el procés que l’Ajuntament ha posat en marxa, un «dispositiu per a la participació i el debat ciutadà sobre el model de gestió de l’aigua». Aquest consta d’una web municipal i de la programació d’activitats presencials per a la interacció entre l’administració pública i la ciutadania.
El Consell Editorial dirigirà el procés participatiu. Està format per un membre de cada grup polític representat al Ple Municipal i per la ciutadania -representada per les entitats promotores del debat (Taula de l’Aigua, FAVT, Consell d’Entitats, OCM, entre altres)-, així com per la representació tècnica de les Àrees o Serveis de l’Ajuntament de Terrassa que puguin tenir relació o ajudar.
Al llarg de les properes setmanes es farà la crida a la ciutadania i les entitats interessades a participar com a actors en aquest procés, per tal de «plantejar totes aquelles qüestions que considerin oportunes de tractar dins del fòrum de debat de la web que es crearà amb aquesta finalitat, com també en els espais presencials on es programin activitats».
El procés s’anuncia transparent, tothom tindrà accés lliure als continguts de la citada web, i estarà obert a la participació de tothom que, prèviament, ho sol·liciti inscrivint-se a través del tràmit online previst i un cop el Consell Editorial l’hagi validat la sol·licitud per participar.
L’opció per aquest model es va decidir,informen des de l’Ajuntament, després d’“analitzat l’actual marc legal i els instruments existents per a la participació directa d’iniciativa institucional municipal», tot considerant que «allò que permet la llei, i alhora és de més amplitud i profunditat, és articular la consulta ciutadana en el marc d’un procés de participació ciutadana, tal i com indica la Llei 10/2014, de 26 de setembre”, o sigui la llei de “consultes populars no referendàries” i altres formes de participació ciutadana.
En tot cas, cal recordar que no s’hauria arribat en aquest punt, segurament tot estaria igual, sense la mobilització social des de fa més de dos anys promoguda principalment per la Taula de l’Aigua, i el treball concret i públic per part de l’Ajuntament començà amb la constitució, el passat 12 de maig, de la Comissió d’Estudi Política i Tècnica per a l’estudi de totes les alternatives de la forma de gestió del servei públic d’abastament d’aigua, presidida pel comissionat especial Joan Gaya.
Aquesta comissió ja ha presentat documentació i elaborat estudis i anirà fent públiques les seves conclusions. En paral·lel, es realitzarà el debat de la ciutadania que també tindrà a disposició aquesta “informació objectiva i específica necessària per tal que pugui debatre entre l’opció de la gestió directa des de l’Ajuntament o els seus organismes i empreses, o la gestió indirecta, mitjançant una empresa privada, amb participació o no de l’Ajuntament en el capital social”.
El debat que el Consell Editorial i el govern local tindran en compte per elaborar l’informe definitiu que haurà de servir per al debat i decisió del Ple, serà el que es produeixi amb tot el material recollit a la web del procés participatiu i les activitats paral·leles.
Un cop finalitzat aquest procés participatiu, abans de final d’any, es proposarà al Ple Municipal l’opció de gestió que s’hagi considerat més adient, junt amb l’estudi resultant de la Comissió Política i Tècnica. El Ple decidirà aleshores quin serà el futur model de gestió del servei de l’aigua a Terrassa.
Moviments i oposició municipal, entre la il·lusió i la malfiança
Aquesta proposta de recollida de documentació i opinions, que s’anuncia també de “debat”, anomenada “procés participatiu” és la solució trobada pel govern local per resoldre la continuïtat del subministrament d’aigua a la ciutat una vegada acabat el contracte de favor que va aconseguir l’empresa privada Mina de part de les autoritats de la Dictadura al poc d’acabada la guerra i que consistí en aquest graciós acord per gestionar l’abastament de líquid element a la ciutat durant només que 75 anys.
Per tant, novament aquest govern arriba tard i amb preses a una cita que organitzacions ciutadanes ja fa anys que venien plantejant i reclamant.
Durant la campanya electoral de les municipals, ara fa poc més d’un any, la Taula de l’Aigua i altres organitzacions socials van organitzar un debat entre les candidatures tot demanant-los definició sobre el futur del subministrament i servei d’aigua, car el contracte de Mina acaba aquest any.
Mentre TeC, ERC-MES i CUP van defensar la municipalització i el PP i Cs l’actual model de negoci privat amb el servei públic d’un bé que hauria de ser comú i dret humà com és l’aigua, PSC i CDC, tot mostrant molta satisfacció amb els serveis prestats per Mina, van intentar de totes formes allò de nedar i guardar la roba, amb un discurs que posava l’accent en la suposada complexitat del cas i en la necessitat de garantir informació suficient abans de decidir. Després de 75 anys de contracte, després de 36 anys de governs del PSC sol i amb altres forces, encara no hi havia prou informació i calia córrer per recollir-la.
Només per aquest motiu, és molta la gent que considera que sobren arguments per a no renovar el contacte que vol a qualsevol preu l’empresa Mina-AGBAR. El mateix Ballart ha declarat que la seva opció final en favor de la municipalització respon al comportament deslleial de l’empresa.
En aquest punt sembla que, tot i haver apostat molt pel dret a decidir, CDC tampoc té encara suficient informació per fer-ho i encara esperen que del procés participatiu en surti quelcom més. Això sembla, tot plegat, una revàlida.
El PSC, però, finalment sí que ha optat. Això al menys és el que ha dit molt recentment l’alcalde Ballart. Primer en el darrer Ple, per a sorpresa de tothom; i després en declaracions a TV3 i els diaris El Periódico i Diari de Terrassa. Però, a més d’haver-se decidit, també hi havia la qüestió del temps, perquè el contracte amb Mina s’acaba a finals d’any.
Tot i aquesta forma de fer (poca claredat quan no confusió i sempre tard), la proposta elaborada per l’equip coordinat per la tècnica Itziar González ha tingut una bona acollida per part de la majoria de grups, tot i els dubtes i malfiança, excepte la CUP, que recentment ja havia fet pública la seva posició contrària a la consulta, tot considerant que «els drets fonamentals són inviolables i no poden ser objecte de consulta».
“Que s’obri un procés informatiu i participatiu com el proposat és molt interessant”, ha comentat en Ramon Clariana, president de la FAVT, aclarint però que aquesta és una opinió personal i no la posició de la junta de l’entitat que encara ha de debatre la qüestió. Així mateix, considera que aquesta fórmula “innovadora” permet recollir i posar a l’abast de tothom molta informació, al temps que realitzar molts debats. És per això mateix que “requereix un esforç per part de les persones i entitats per donar-li vida i impulsar-lo”.
El dirigent veïnal, en considerar que el Consell Editorial “és el responsable de dinamitzar la participació i el debat”, saluda el fet, “molt important, de que es facin també dos butlletins informatius impresos, un al principi i un altre al final del procés, amb informació suficient per a poder participar”. D’aquests butlletins es repartiran 80.000 de cada a totes les cases de la ciutat.
Des de la Taula de l’Aigua, tot i felicitar-se per les darreres declaracions de l’Alcalde en favor de la gestió municipal directa del servei, no acaben de sentir-se còmodes amb la proposta. Òbviament, no podia ser menys després de tot aquest temps de conflicte i sabent els interessos poderosos que es mouen entre bambolines.
Apunten alguns problemes del disseny del procés: primer, la centralitat de la web i dels processos telemàtics deixen fora una part important de la població. Així mateix, els terminis de temps són molt curts, car la feina començarà en portes del període de vacances, finalitzat el qual quedaran poques setmanes per a enllestir-ho tot. Comparteixen aquestes preocupacions també des de l’OCM i el Grup de l’Economia del Bé Comú.
Encara i els dubtes sobre la idoneïtat del dit dispositiu i les dificultats per a un bon treball, es preparen per a “fer molta feina i guanyar aquest debat”.
L’oposició municipal
Pel que fa als grups municipals, des de TeC saluden “l’obertura del procés de reflexió i debat ciutadà”, perquè “més enllà de la pregunta, hi ha garanties de transparència, la lògica d’aquest procés de consulta és positiva”, afirma el portaveu Xavi Matilla.
Tot i valorant el “dispositiu”, per la seva accessibilitat i la possibilitat d’obrir espais d’informació i debat”, consideren que no està acabat, i que “caldrà anar fent ajustaments”. Especialment pel que fa al calendari, assegura en Matilla, “els temps han d’estar supeditats a les necessitats del procés i no al contrari”. Conclou afirmant: “nosaltres que estem a favor de la municipalització hem de fer servir aquesta eina per explicar i fer avançar la proposta”.
També en Carles Caballero, representant d’ERC-MES en el Consell Editorial, es mostra “satisfet” amb la proposta. Valora el paper jugat per la tècnica responsable, l’Itziar González, que “ha treballat per incloure tothom”. És del parer que en aquest context la proposta de municipalització, que ara defensa fins i tot el PSC, té moltes més possibilitats d’obrir-se camí. Tot i així, hi ha feina per fer. L’empresa Mina-AGBAR porta tant de temps que molta gent creu que és de l’Ajuntament, la de tota la vida. O sigui que apostarà fort en aquesta qüestió.
D’altra banda, hi ha pendent també el cost que la municipalització, eventualment, podria suposar per a les finances municipals. “Això, tot i no ser el rovell de la qüestió”, declara en Caballero, “podria condicionar negativament el debat i decisió final”.
També participà a la primera reunió del Consell la Maria Sirvent de la Cup. La regidora afirma que la proposta final del “dispositiu” feta per l’Ajuntament “pot ser una eina bona per a processos participatius, però no serveix en aquest moment”. Emfasitza que “no hi ha temps ni garanties, perquè és la primera vegada que s’utilitza, la ciutadania no està acostumada i és, com a mínim, poc seriós estrenar-se sense condicions amb un tema tan important”.
Per la seva part, C’s anuncia que col·laborarà amb el procés d’informació, però per defensar que el servei continuï sent gestionat per una empresa privada. El seu portaveu González ho explicava fa alguns dies sobre la defensa de la municipalització que fa l’Alcalde, intentant ironitzar de forma, com a mínim, poc afortunada: “personalment també estic a favor ideològicament de la pau al món, però el que els usuaris volen és un bon servei a un preu raonable”.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari