Emili Diaz i Santi Aragonés, membres de la Taula de l’Aigua de Terrassa. Foto: PV
Una de les qüestions centrals pel futur del Planeta
La cultura de l’aigua, en el pla de treball de la Taula
Valoració positiva de la municipalització, però sense abaixar la guàrdia, el control ciutadà ha de ser constant
Pep Valenzuela
La Taula de l’Aigua no ha acabat la seva feina, vol créixer, incorporant altres actors, per fiscalitzar el compliment dels acords assolits i tot el que es fa i es planteja amb relació al tema. Més enllà del cas a Terrassa, l’aigua és una de les qüestions centrals pel futur del planeta. Així que cal incidir molt en l’educació i pedagogia sobre la nova cultura de l’aigua, a escoles i arreu. Com a moviment social, consideren, tenen el dret i l’obligació de fer-ho.
En complir-se un any de l’inici del funcionament del servei d’abastament d’aigua per part de l’empresa pública Taigua, des de la Taula de l’Aigua, l’entitat ciutadana que inicià i encapçalà el moviment en favor de la municipalització, es fa un balanç positiu del procés tot plegat. Però sense deixar de denunciar alguns fets, com és el dels contractes signats amb l’empresa privada Mina, per valor de quasi 6 milions d’euros en cinc anys, entre altres, per lloguer d’edificis i suport informàtic.
Després de dos anys de pròrrogues, el desembre del 2018 la municipalització del servei de l’aigua s’establí de forma definitiva. En aquest any, s’ha constituït l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), amb un reglament aprovat al Ple municipal de juliol de 2018 que des de la Taula es considera que «no recull totalment la proposta que vam fer, però serveix per començar a treballar», afirma l’Emili Diaz, membre de l’entitat, en conversa amb Malarrassa.
D’altra banda, critiquen també el fet que, durant aquest any, Taigua ha decidit coses importants, entre les quals alguns contractes amb Mina i el Pla Director. O sigui que el consell d’administració de l’empresa, on la Taula té una representant de les dues persones nomenades per organitzacions socials, s’ha reunit i decidit sense la presència d’aquestes, «per problemes burocràtics i d’agenda, s’han justificat de l’Ajuntament. Però creiem que haurien pogut aprofitar el canvi de titulars polítics per nomenar els socials, i no ho van fer; aquestes decisions importants, ja veurem…», insisteix l’Emili.
Hi ha preocupació pels contractes signats amb l’antiga concessionària, per un valor de 5,9 milions d’euros, per 5 anys alguns. «Es va donar com un fet, que no es podia fer res», declara dubtós en Santi. «Però volem saber detalls i mirar d’escurçar el temps d’alguns». «Com es va esperar fins a l’últim moment», afegeix l’Emili, «van fer política de fets consumats». Però consideren que algun dels contractes no va ser «adequats», per exemple el de lloguers del nou local, «no veiem que calguin 5 anys. Però bé, farem seguiment», alerta l’Emili.
Els preocupa també el contracte pel dret de pas d’aigua per algunes canonades de Mina, així com la compra de l’aigua dels pous i mines propietat d’aquesta. «Creiem que amb els diferents contractes s’ha fet un tortell amb massa cireres, i molt favorable a Mina», rebla en Santi.
«Com a ciutadania no ens hem de posar límits a la participació, volem anar més enllà per la regeneració democràtica plena»
Després de la municipalització del servei, es plantegen a la Taula, cal «donar-li muscle a l’Observatori». Perquè, en principi, tothom està d’acord en la seva importància; però aquí també és vàlid allò de què «el diable està en els detalls», per exemple les funcions de la presidència (representació institucional, no remunerada) i de la coordinació (executiva i contractada per l’Ajuntament) de l’OAT. «Va ser un debat fort», recorda l’Emili, «volíem una figura que no tingués cap dependència, volíem que l’Observatori fos 100% autònom».
En tot cas, segons el reglament propi, la presidència dóna instruccions a la coordinació i fa l’ordre del dia. De fet, «s’ha anat més enllà del que hi ha al Reglament de Participació Ciutadana», afirma en Santi. «Però això no és suficient», considera.
Sempre alerta, valoren positivament el Pla de Mandat sobre l’aigua de l’actual govern, «està molt bé, recull tot el que plantegem la Taula i els moviments; però no queda recollit que això no és invenció de l’Ajuntament, sinó que és de l’Observatori», i així li van dir a la tinent d’alcalde Núria Marín en la darrera reunió. Com també que «el que es faci ha de ser en el marc de l’Observatori, amb les comissions de treball, i que tot el que es proposi sigui fruit de consens entre totes».
Tot plegat, a les activistes de la Taula se’ls fa evident que «com entitat, no desapareixerem, continuarem actuant amb independència, els ritmes i dinàmiques són diferents; tenim coses a dir, actuarem dintre i fora de l’OAT, amb els moviments socials, per la cultura de l’aigua, la pobresa energètica i temes importants sobre els quals cal dir la nostra».
Entre les coses importants que volen fer hi ha una trobada de tots els moviments, socials, sindicals i polítics, que van participar en el procés de municipalització, i fer una valoració de com està funcionant l’empresa pública Taigua, la informació, la transparència… «fer una mena d’auditoria social i ciutadana», matisa l’Emili. I més encara, que aquesta trobada sigui semestral, un rendiment de comptes permanent. «Volem donar continuïtat al pacte de l’aigua de Terrassa, amb totes les entitats de tots els sectors», emfasitza en Santi.
La relació amb l’Ajuntament ha de ser de «col·laboració, cal ambient de confiança, i la mantindrem mentre no ens enganyin», assegura l’Emili en valorar positivament l’actitud del nou govern i explicar que «les accions que veiem ens fan pensar que hi ha interès i que volen que el cas de Terrassa aparegui com un model a imitar». Tot i així, no es pot considerar que ja està tot fet. L’experiència demostra que mai es pot abaixar la guàrdia: «com a ciutadania no ens hem de posar límits a la participació, volem anar més enllà per la regeneració democràtica plena de l’Ajuntament».
Efectes colaterals i noves tasques dels moviments socials
La Taula de l’Aigua nasqué com a eina de la ciutadania per conèixer la situació del servei d’abastament del líquid element a Terrassa i debatre sobre això i les eventuals alternatives, en un moment en què el contracte vigent amb Mina, de 75 anys, arribava a la seva fi.
En el camí i amb l’activitat encetada, aparegueren nous perfils i perspectiva de la qüestió: l’aigua com a dret humà, els béns comuns, els serveis públics com a dret i no producte que es compra, l’economia social i solidària, entre altres. I així, els objectius de la Taula s’ampliaren també.
Avui, per controlar el servei de l’aigua a Terrassa, però molt més enllà, es plantegen que cal créixer com a organització, incorporant altres actors. Els seus impulsors citen com a exemple l’acord sobre educació, amb les escoles, «per portar als centres la nova cultura de l’aigua», informa en Santi Aragonés, membre de l’entitat. «És el que dèiem, la nova cultura de l’aigua, l’economia circular, el reciclatge de l’aigua usada, pensa que ara ja hi ha també una comissió de la UPC que treballa per a l’Observatori estudiant tot això».
Cal incorporar les entitats socials, concretament les veïnals, al debat i treballs sobre nous models de consum, de l’aigua i en general, manifesten. Un debat que, d’altra banda, porta també a reflexionar sobre els models de producció i reproducció social.
Més concret i de forma immediata, a la Taula li ha sortit, com a efecte col·lateral de l’èxit de la municipalització de l’aigua a Terrassa, una demanda creixent de xerrades i converses arreu de l’Estat espanyol. «Hem esdevingut una mena de referent pels llocs que ja es plantejaven els problemes i altres de nous que s’afegeixen en veure que és possible», explica l’Emili. En aquest punt, afegeix en Santi, «cal que l’Ajuntament col·labori també, amb la participació de les tècniques, per tenir les dues visions: la de moviment social i la tècnica i de l’administració».
Deixa un comentari