Miquel Gordillo
Com un acord compartit de tots els grups, i en clara al·lusió, sense esmentar-ho, a l’entrada de Vox al Parlament en les passades eleccions, l’Ajuntament va aprovar al darrer Ple municipal, el de febrer, que aquest condemni totes aquelles manifestacions i declaracions públiques que facin apologia del racisme, la xenofòbia i la LGTIfòbia. «No s’ha de blanquejar el feixisme i els seus discursos d’odi», en paraules de la regidora Ona Martínez (ERC-MES).
Aquest cop sí, es va obtenir la unanimitat, no com al 2019, quan es va declarar el municipi lliure del feixisme, en aquella ocasió amb el vot contrari del PP i l’abstenció de Cs, recordà Meritxell Lluís (JxT). Afegí que «l’extrema dreta aprofita per enviar missatges d’odi, perilla de manera evident els valors democràtics». «S’han de rebutjar manifestacions frívoles que busquen només tenir un impacte mediàtic», afirmà per la seva banda Amadeu Aguado (PSC).
Encara però, David Aguinaga de Cs, pretenia afegir a l’acord conjunt que «una de les formes de racisme instal·lades a Catalunya és la hispanofòbia». Aquesta esmena de Cs va ser rebutjada per la resta de grups. En paraules d’Ona Martínez, «no podem anomenar anomenem feixisme allò que no ho és, si no, mentrestant, el feixisme creix». L’acord aprovat inclou que es reforci l’estudi ‘Terrassa sense racisme’, elaborat per SOS Racisme, una campanya de difusió i un programa de sensibilització comunitària contra el racisme i la xenofòbia que se segueixi des dels propis consells municipals de districte. S’inclou als acords que l’Ajuntament estudïi la possibilitat d’emprendre accions legals contra qualsevol agressió feixista, racista, masclista o lgtbifòbica.
Es donà suport al MPS per demanar que s’auditin els comptes de la Seguretat Social i demostrar la viabilitat de les pensions
També hi va haver un acord unànime per trencar amb el «fals dèficit de la Seguretat Social» i constatar la viabilitat del sistema públic de pensions. A instàncies del Moviment per unes Pensions Dignes (MPD), l’Ajuntament es compromet a demanar al Govern Espanyol que es faci una auditoria dels comptes de la Seguretat Social. Es pretén així que “la ciutadania tingui una imatge fidedigna de la situació de la Seguretat Social»., a través d’una mostra que quantifiqui l’import total de les denominades despeses impròpies a càrrec de les cotitzacions socials. El col·lectiu MPD es concentra cada dilluns al Raval, precisament per exigir la defensa d’unes pensions dignes i del «decisiu paper que han exercit en la construcció de les institucions del nostre Estat de benestar».
Plácido Lordán, en representació del MPD, expressà que «les cotitzacions socials continuen sufragant despeses de naturalesa no contributiva que, en sentit estricte, haurien de ser assumides per l’Estat a través d’aportacions als pressupostos de la Seguretat Social». Per això es demana l’elaboració d’un estudi que reflecteixi «en quina mesura les cotitzacions socials van assumir durant anys el pes del finançament d’altres polítiques de l’Estat».
La iniciativa està promoguda per la Coordinadora Estatal en Defensa de les Pensions Públiques (COESPE), a la qual està adherida el MPD de Terrassa. S’assegura, a l’igual que ho va fer recentment la Comissió de Seguiment i Avaluació dels Pactes de Toledo, que les cotitzacions dels treballadors «s’han utilitzat per a altres usos diferents del pagament de les pensions contributives, i que les pensions no contributives i altres despeses impròpies han de ser assumides per l’Estat mitjançant aportacions – i no préstecs – als pressupostos de la Seguretat Social.» De fet, recorden des de COESPE que el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha reconegut que l’any 2020 es van carregar 22.300 milions d’euros per despeses impròpies a la Seguretat Social.
Tots els grups municipals es mostraren favorables a les demandes del MPD. Més enllà, JxT afegí que «si Catalunya tingués la caixa de pensions, igual que té el País Basc des de l’1 de gener, tindríem superàvit»; «que no ens enganyin més i que vagin a la caixa única».
Al manifest de l’MPD s’han adherit diverses entitats locals: AV Montserrat, Casal de la Dona, Col·lectiu d’Aturats, Colectivo Sin Vivienda, Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana, Comissió de Residències, FAVT, Marea Blanca, Podemos Terrassa, Promotors de Renda Garantida, PSUC Viu, Recortes Zero.
El Ple, per la llibertat de Hasél… i a la vegada contra la violència i el vandalisme
Després d’uns dies de tensió als carrers amb motiu de la detenció del raper Pablo Hasél i les manifestacions de rebuig celebrades arreu, al Ple s’aprovaren dues propostes d’aparent contradicció. D’una banda, una per la llibertat de Pablo Hasel i la llibertat d’expressió, impulsada per ERC i JxT, a la qual no donaren suport ni Cs ni PSC. La mocio insta el Govern d’Espanya a derogar la llei Mordassa, per garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió i la llibertat artística, així com es condemnen les males praxis i actuacions policials violentes. En canvi, aquests grups, PSC i Cs, sí subscriviren una altra moció, aquesta de «suport als cossos i forces de Seguretat», juntament amb TxT, que en aquest cas condemna el «vandalisme a Catalunya i a Espanya» arran de les manifestacions per la llibertat de Hasél, així com mostrar respecte per les resolucions judicials.
Posteriorment, tant el PSC com Cs han demanat que l’Ajuntament es personi com acusació contra els set joves detinguts durant la manifestació de divendres 26 de febrer. A la vegada que lamentà que ERC no denunciés la violència.
5 de març, debat sobre l’estat de la ciutat
Fita important d’aquest març serà la celebració d’un Ple extraordinari amb un únic punt a debatre: l’estat de la ciutat. Pendent a realitzar-se al tancament d’aquesta edició, comptarà amb les les intervencions de la FAVT (veure la pàgina 3), les AV de Can Palet de Vista Alegre i de Can Roca, la Cambra de Comerç i Indústria, i l’ANC, a banda de diferents propostes per part dels grups municipals.
Debat entrebancat pel reconeixement a la cultura popular
La intenció inicial del PSC de fixar un dia dedicat a la cultura popular terrassenca – «un àmbit molt perjudicat per la pandèmia i que porta un any en permanent aturada», en paraules d’Amadeu Aguado- , es va transformar per tal que la idea fos traslladada prèviament a la Comissió de Cultura, on hi participen diverses entitats culturals locals. L’acord únic es va prendre per unanimitat de tots els grups, això sí, després d’un debat sobre què es la cultura popular, «és diferent que només la cultura d’arrel catalana», tot citant Aguado com a exemples «el Dia d’Andalusia, d’Extremadura, o de Galícia». Malgrat sumar-se a tot reconeixement, la regidora de Cultura, Rosa Boladeras (TxT) manifestà sobre la proposta del PSC: «la forma ens provoca unes estranyes sensacions, ja que no compta amb l’opinió de més de 50 associacions». Aguado per la seva part, lamentà que «la regidora canvïi d’opinió en 24 hores», però s’avení a esmenar la resolució per portar-la previament a debat amb les entitats.
Així doncs, el PSC corregí i proposà un únic acord, consistent en què es traslladi a la Comissió de Cultura declarar un dia de reconeixement a la cultura popular, i que podria celebrar-se durant el mes de març.
Permetre més mobilitat per a actes culturals i mantenir la despesa sanitària en patologies no associades a la covid-19
El Ple de febrer va aprovar diverses qüestions d’interès general, inclosos com a acords de junta de portaveus, malgrat no ser de competència municipal directa. Entre aquests, hi ha la reclamació adreçada a la Generalitat per crear un salconduit cultural per permeti flexibilitzar la mobilitat per tot Catalunya per anar a teatres, auditoris i equipaments culturals oberts, així com que es destinin mesures econòmiques per compensar al sector cultural les pèrdues del darrer any.
Un altre dels acords, demanar a la Generalitat que no es rebaixi la despesa sanitària «ni un cèntim» vers les patologies no associades a la covid-19. En defensa del lleure educatiu dels joves, s’aprovà també instar la Generalitat a revisar les mesures covid per tal d’obrir els esplais de dissabte.
Un altre acord també per instar la vacunació prioritària de col·lectius professionals determinats. Primer, es demana al Ministerio de Sanidad que estableixi de manera clara l’estratègia de vacunació aprovada de forma transparent, per una vacunació de col·lectius professionals del sector de serveis de neteja, del transport, del sector socio-educatiu i d’atenció a les persones. Aparentment per no dur la contrària a allò establert pel govern espanyol, el PSC no va votar a favor en aquest punt concret.
Acord per esclarir qui va rebre les vacunes «sobrants» del CST
Al voltant del procés de vacunació, un acord propiciat per Cs i PSC demanà que el Consorci Sanitari de Terrassa esclareixi el destí de 262 vacunes “sobrants” que es van administrar el passat gener. Aquests grups consideren que el CST no ha donat prou detall sobre a qui es van administrar aquelles vacunes -l’Alcalde de Terrassa és vicepresident del CST-, i demana, en pro de la transparència, un «informe exhaustiu i una relació de tots els membres i familiars directes que van ser vacunats, i en quina data i grup de priorització dictat per les autoritats competents».
Deixa un comentari