Malarrassa omple els Amics per la conferència sobre la guerra a Síria, per Nazanin Armanian

Part del públic assistent va haver d’escoltar la conferència des de fora de la sala. Foto T

“La guerra continuarà, és un bon negoci per a sectors industrial-militars i alguns governs poderosos”, sentencià la Nazanin Armanian només començar la seva conferència sobre el conflicte a Síria i l’Orient Mitjà. Pel que fa a les conseqüències, la professora de Relacions Internacionals afirmà, així mateix, que “l’arribada de refugiats serà més gran encara, no ha fet més que començar”.

En el primer acte públic realitzat per Malarrassa, en col·laboració amb el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts, i durant quasi una hora i mitja, la Nazanin, militant del Parit Tudeh d’Iran (comunista) quan va haver d’exiliar-se i va venir amb part de la seva família a Barcelona, va fer una dissecció, farcida d’informacions, de dades, fites històriques i personatges, del complex entramat d’interessos econòmics i geoestratègics que hi ha en el rerefons dels processos polítics en la regió i dels enfrontaments bèl·lics.

Impossible resumir en el curt espai d’aquest escrit, es tracta d’un complex entrellat d’interessos a diferents nivells i sovint creuats entre molts governs i organitzacions que, dintre d’un mateix bloc, defensen objectius particulars que poden ser conflictius amb els dels propis aliats.

Nazanin Armanian durant l’exposició. Foto T

Com a eix, però, la lluita pel control dels recursos petroli i gas, d’una banda. No només control de l’accés propi, sinó també del dels enemics efectius o potencials. Al temps que, de l’altra, el control d’una regió estratègica geogràficament, en ser frontera i pont entre Europa, Rússia, Àsia/Xina, i Àfrica.

De la mateixa manera que van provocar la fallida de l’estat iraquià, també han liquidat Síria. La regió pot esdevenir un “territori sense estats”, dintre del qual l’única part beneficiada és Israel els oponents del qual van desapareixent. Per exemple, “s’ha acabat  l’Estat palestí”, digué la Nazanin, “ara ja ningú no en parla”.

Enmig d’aquest complicat creuament, l’Iran. “Aquesta, és una guerra contra l’Iran com a país sobirà i independent”, declarà, en la mida la seva posició independent o fins i tot de potència regional, matisà la Nazanin, impedeix el desenvolupament dels projectes de les potències imperialistes a la zona.

Projectes que caldria enquadrar en el que l’analista de política internacional definí com “quarta reconfiguració del mapa polític, de la geografia política del món”, després de les tres primeres reparticions: després de les I i II guerres mundials i amb la caiguda de la Unió Soviètica i el dit “camp socialista”.

La dita crisi de les refugiades cal emmarcar-la en aquest context. La Nazanin defensà que l’arribada de les persones va ser propiciada pel govern turc i el seu president Erdogan: “van obrir la ruta i permetre la sortida i arribada de les refugiades dels camps siris amb la intenció de produir una crisi que provoqués la intervenció de la Unió Europea contra Síria”, afirmà, “però va ser un gran error d’Erdogan, ja que la UE no va respondre”, impedint així una jugada que l’Estat i exèrcit turcs haurien pogut resoldre a seu favor, atacant més impunement encara el poble kurd i enfortint-se com a potència total a la regió.

La segona part del procés, “segona crisi de les refugiades” digué, és ara la del retorn forçat de les persones que havien sortit. En aquesta situació, l’Estat turc continua sent una peça molt important per a la UE i així ho palesen els acords sobre el retorn o barrera de les refugiades. D’una banda, enforteix el poder autocràtic d’Erdogan i el deixa mans lliures en relació als kurds que habiten en el sudest turc. Al temps que el permet atacar els kurds de les zones alliberades de Síria i, fins i tot, pensar en ocupar-les.

Pep Valenzuela