M. Gordillo/P. Valenzuela
Quan arriba la Festa Major de la ciutat, bona part dels barris han celebrat ja la seva particular festa major, gràcies fonamentalment al treball militant de les activistes d’associacions veïnals, que cobreixen amb voluntarisme i imaginació el que manca de pressupost.
Can Palet, les primeres festes de l’any a la ciutat
La Festa Major de Can Palet inaugura el cicle de festes dels barris. Se celebra al mes de març, durant tota una setmana, i es comença a organitzar quan des de l’associació de veïns es contacta amb les entitats del barri «perquè s’hi impliquin i que cada una d’elles aporti la seva experiència», ens explica Manuel Hidalgo, membre de l’AV. Per això, les entitats participants són diverses i transversals: hi ha el grup de la gent gran, l’Esplai de Can Palet, el col·lectiu de dones, les Ampes de les escoles del barri, o l’associació per la igualtat de drets AMAL, entre d’altres.
Pel que fa al programa d’activitats, el representant de l’AV destaca la cercavila amb grups de cultura popular, el teatre de nit, la fi de festa amb havaneres, i les activitats folklòriques, castells, sardanes, puntaires, entre d’altres. A la vegada, la Parròquia participa organitzant diverses activitats. A banda de la clàssica cursa, que porta 39 edicions, des de fa set anys es fa una caminada popular el primer dia de festes, així com el torneig de futbol sala i de bàsquet. Un altre dels esdeveniments habituals de la festa a Can Palet és la Rambla Jove, que s’ubica al llarg del carrer Colom, on el ‘grup de dones amb iniciativa’ «pot mostrar la feina que ha estat realitzant durant l’any, igual que fan altres la resta d’entitats», explica Hidalgo.
«Cal mantenir l’espai al carrer on muntem les activitats, ja que cada vegada es redueix més», menciona Hidalgo com un dels aspectes en què l’organització ha de parar més atenció. Afegeix també que «no volem que les activitats tinguin un cost per als veïns, a veure si això ho podem mantenir». Una qüestió aquesta que es pot atenuar en part amb les subvencions i les contribucions que fan els comerços del barri.
Ca n’Aurell aposta per la cultura popular i tradicional catalana
A finals de maig i/o inici de juny, el barri de Ca n’Aurell celebra la Festa Major, tradicionalment amb una aposta per la cultura popular i tradicional catalana. No falten les sardanes, els castells, bestiari i correfoc, coral i havaneres, amb la participació de colles del barri com el Drac Baluk i Diables, i els Castellers de Terrassa; d’altra banda, en espais emblemàtics de la ciutat com el parc de Sant Jordi i la plaça del Progrés.
La programació recull les propostes d’altres entitats, com ara el casal de gent gran, el club de petanca, sardanistes, artesans i comerciants. Tot plegat una festa que comença, almenys, uns quatre mesos abans per poder mobilitzar les forces i recursos econòmics necessaris. Els recursos, a banda l’aportació amb la qual, també tradicionalment (conveni anual), l’Ajuntament col·labora a subvencionar les activitats, s’han de garantir amb recursos propis, la majoria provinents de la publicitat que fan els comerços. En aquest cas pot arribar als 6.000 euros.
L’equip de persones al davant de la festa gira entorn de la mitja dotzena, a banda aquelles que es dediquen només a garantir alguna de les activitats, informa l’Antoni Falgar, president de l’AV durant els darrers anys. Clar que, a diferència d’altres barris, en aquesta festa l’associació veïnal no instal·la barra ni organitza els típics dinars o sopars massius, activitats que solen ser intensives en mà d’obra.
La festa, però, no s’acaba amb la fi de la programació d’activitats. L’equip encara haurà de treballar un altre mes en liquidar pagaments i prestar comptes; activitat que, però, mai no treu la satisfacció de la feina ben feta i d’alimentar les il·lusions per a una nova festa.
Poble Nou-Zona Esportiva: «Molta feina, però ho passem molt bé»
«Els tres dies de la festa major treballem a tope, quasi sense dormir», afirma la Mari Carmen Martínez, presidenta de l’AV del barri de Poble Nou-Zona Esportiva, bona coneixedora d’aquesta activitat que es realitza des de fa 25 anys. Una festa celebrada la segona setmana de juny, però que comença a preparar-se el mes de febrer, amb una comissió específica pel cas.
En aquest barri, la feina per la paella, la sardinada i botifarrada populars consumeix una part fonamental dels esforços físics, de temps i econòmics, amb un pressupost que pot arribar als 20.000 euros en total. També aquí les entitats del comerç garanteixen un percentatge important del finançament via publicitat en els tradicionals programes impresos.
La Mari Carmen explica que la participació de l’equip de joves que porta l’esplai La Fera és fonamental a l’hora de posar mans, de fet és l’equip que porta la barra de bar. Com en els altres barris, l’Ajuntament garanteix suport amb cadires, taules i escenari, entre altres elements d’infraestructura.
La programació, fora les dues orquestres pel ball de divendres i dissabte, va a càrrec de l’esplai i grups petits que actuen de forma gratuïta, tot i que «sempre intentem ajudar econòmicament una mica».
Hi ha tota una feinada burocràtica i paperassa, destaca la Mari Carmen, com ara assegurances civils per a determinats conceptes i per a algunes activitats, que a més han de tenir ambulància a punt per a la cursa i correfoc del Bitxo del Torrent Mitger, també Protecció Civil. En resum, emfasitza la presidenta de l’AV, «treballem molt, però ens ho passem molt bé, sempre acabem molt contentes».
Deixa un comentari