Més transparència i control sobre l’escola concertada

El director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, amb els investigadors Adrián Zancajo i Clara Fontdevila | Foto: Fundació Bofill

La Fundació Bofill reclama més transparència i control sobre l’escola concertada

Víctor Saura (Diari de l’Educació)

La Bofill radiografia el sector en un informe i presenta deu “propostes de reforma del model català de concerts en clau d’equitat i equivalència”. Demana la reactivació del Decret de Concerts (aturat des de l’inici de la pandèmia) i insisteix que el finançament públic dels centres educatius privats s’ha de supeditar a la corresponsabilitat en la lluita contra la segregació.

El 6 de març de 2020, una setmana abans que es tanquessin totes les escoles i es declarés l’estat d’alarma, les cinc patronals de les escoles concertades van convocar una roda de premsa per denunciar que la nova regulació dels concerts educatius que estava preparant el Departament d’Educació podria posar en perill la viabilitat econòmica de fins al 40% dels centres concertats, ja que, explicat ràpidament, una major coresponsabilitat en la matrícula d’alumnat vulnerable suposa una menor entrada d’ingressos per les quotes “voluntàries i indispensables” que paguen les famílies. A partir d’aquí, del Decret de Concerts no se n’ha sabut res més, es troba en situació de stand by, i per tant aquests es continuen regulant per un decret que data de 1993. L’any vinent farà 30 anys.

Aquest és un dels dèficits que apunta l’informe La concertada a debat, elaborat pels investigadors Clara Fontdevila (UAB), Antoni Verger (UAB) i Adrián Zancajo (Universitat de Manchester), per encàrrec de la Fundació Bofill, i que aquest matí s’ha presentat en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya. L’informe fa una radiografia de l’escola concertada a Catalunya, del qual en destaca el seu extraordinari pes (31,5% del total de la matrícula, 54,4% a Barcelona ciutat), que situa Catalunya (i Espanya) en el top 10 dels sistemes educatius del món amb major presència de centres privats concertats. Només es veu superada per Països Baixos, Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Xile, Corea. A l’altra punta del rànquing, sistemes com els dels Nova Zelanda, Mèxic, Israel, Grècia, Suïssa, Estats Units o Islàndia no tenen cap o pràcticament cap escola privada sostinguda amb fons públics.

El desequilibri també és palmari. A educació infantil de 2n cicle i primària, el sector públic matricula 2,1 vegades més alumnat estranger, 1,6 vegades més alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu i 4,2 vegades més alumnat de baix nivell socioeconòmic, segons exposa l’informe a partir de dades del Departament d’Educació sobre alumnat amb NESE i la distribució de les beques de menjador.

Segons ha explicat Palacín en la presentació, l’informe “no entra en el debat polític sobre si l’educació hauria de ser tota pública o si caldria tenir més concertada, el que sabem és que en els propers 10 o 15 anys el sistema que tindrem s’assemblarà molt al que tenim ara, i per això ens hem de preguntar com ho fem perquè no generi iniquitats”.

La necessitat d’una “regulació pública eficaç”

D’acord amb els investigadors, la recerca internacional demostra que els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) com el català tendeixen a augmentar la segregació escolar i les desigualtats educatives, i el primer pas necessari per impedir-ho o compensar-ho és “una regulació pública eficaç”, com ja han fet alguns d’aquests països que lideren el rànquing (l’informe cita Bèlgica, Xile o els Països Baixos). I en aquest sentit demana una regulació específica que substitueixi el decret de 1993.

Això és el que havia de ser el nou Decret de Concerts, del qual l’únic que se sap és que està en el pla de Govern, “però quan preguntem no ens saben dir quan es tirarà endavant”, diu Palacín. Pel mig, i en el marc del Pacte contra la Segregació, el Síndic va presentar l’informe sobre el cost de la Plaça Escolar, que en part donava la raó a l’escola concertada, en el sentit de ratificar que el seu infrafinançament és més accentuat que el de la pública (també infrafinançada), i posar-hi xifres.

I pel mig també hi ha hagut el recent anunci del conseller Gonzàlez-Cambray segons el qual a partir del curs vinent es reforçaran les subvencions als centres per garantir la gratuïtat total del cost de la plaça escolar dels alumnes vulnerables, amb 384€ per alumne vulnerable a cada centre públic i de 988€ a cada centre concertat. Això, pel director de la Bofill, és “una mesura d’emergència a falta d’un model, nosaltres el que demanem és un model”.

Condicionar el finançament a la corresponsabilitat

Els autors de l’informe també apunten als problemes que crea aquesta elevada presència de la concertada pel que fa a la planificació i programació educativa, ja que, afirmen, la regulació actual “impedeix la planificació conjunta”, a l’hora que “els criteris i processos de programació actualment vigents afavoreixen la generació de situacions de sobreoferta i de desequilibris en la distribució dels centres”. I això genera inèrcies segregadores. Aquest és un dels punts calents que havia d’afrontar la combinació del Decret d’Admissió (ja aprovat) i el de Concerts (pendent), en el sentit que a partir de la nova regulació la planificació de l’oferta de tot el Sistema d’Educació de Catalunya passaria a estar centralitzada pel Departament.

Una altra de les perversions del sistema és el copagament de quotes, que segons diu l’informe a Catalunya són molt més altes que a la resta de les comunitats autònomes, fins al punt que hi ha alguns centres on es paguen quotes que van dels 500 als 900 euros al mes. Això, pels investigadors, indica que hi ha centres “amb voluntat elitista” que estan dintre del sistema de concerts i no hi haurien de ser, ja que no cobren aquests diners únicament per un problema d’infrafinançament. L’estudi també subratlla que el pes de l’escola 100% privada a Catalunya és petit, en relació a contextos propers; és a dir, que s’estan concertant escoles que, per vocació i comportament, haurien de ser només privades. Per Palacín, aquest fet suposa també un greuge per molts centres concertats que fan bé les coses.

Un contracte, no una subvenció

A més, els autors acusen el sector concertat de poc transparent, de generar dinàmiques de competència entre centres i de crear mecanismes de selecció d’alumnat, males praxis que també es dona a la pública –diuen–, però en menor mesura. Diu l’informe que “la regulació actual a Catalunya converteix els concerts en una subvenció sense definir-ne clarament els deures” i recorda que “els convenis internacionals reconeixen l’obligació per part dels estats de garantir la llibertat d’educació, però aquest dret no comporta necessàriament l’obligació per part de l’Estat de finançar l’educació privada”. “En altres països el concert no s’entén com una subvenció, sinó com un contracte entre l’administració i el centre privat, que es vincula a la prestació d’un servei públic”, explica Zancajo.

Davant de tot aquest context, l’informe La concertada a debat formula deu propostes que hauria d’incloure la nova regulació sobre els concerts educatius per compensar els desequilibris. La primera d’aquestes propostes és “supeditar qualsevol millora del finançament dels centres concertats a una major corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit i amb dificultats d’aprenentatge, i al compliment del principi de gratuïtat” i la cinquena que “tant l’adjudicació com la renovació de concerts han d’estar supeditades al compliment d’uns criteris de corresponsabilitat en l’escolarització de l’alumnat socialment desafavorit o amb dificultats d’aprenentatge”.

També es parla d’ampliar el finançament dels centres públics, millorar la transparència dels concertats, blindar la prohibició de les pràctiques de selecció, estimular el pas de centres concertats a la xarxa pública, o reforçar la centralització de la gestió del procés d’elecció escolar, entre altres.  Algunes qüestions ja estaven recollides en el l’esborrany del Decret de Concerts, però altres recomanacions, segons subratllen els autors de l’informe, “van molt més enllà”.

Les patronals de la concertada sempre han defensat que la llei estatal (Reial Decret 2377/1985) només contempla tres supòsits per no renovar un concert: la pèrdua de l’autorització per exercir l’ensenyament, haver incorregut en una falta molt greu o la no existència de disponibilitat pressupostària. Per tant, no s’inclouria el de falta de coresponsabilitat en la distribució equilibrada de l’alumnat ni tampoc l’obligació d’escolarització mixta. El decret encara no aprovat contemplava incorporar també aquest requisit per renovar el concert, però sobre aquesta qüestió no s’ha volgut esperar més i el Govern l’ha executat a través d’una resolució que ha provocat que diversos centres d’escola diferenciada hagin anunciat que el curs vinent barrejaran nois i noies a secundària.