El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Masclista és una crida a la acció global per posar fi a la violència contra les dones. Encara que els avenços en la consciència i l’activisme han estat notables, la necessitat de defensar aquest dia persisteix. Per què? Perquè ens maten, perquè seguim sent botí de guerra i perquè el 25N és el dia on diem, com a mínim, set coses molt importants:
Us recordem, companyes!
Fem presents el vostre nom i la vostra memòria, la memòria de les moltes víctimes assassinades: en nom de les supervivents, de les que ho pateixen i encara són vives, de les que ho patiran aviat. Recordem la vostra història, que voldrien silenciada i honorem la memòria de les dones que han estat assassinades a mans d’homes que no oblidem, però que no mereixen ni un record.
Consciència, companyes!
Hem avançat molt, sí, però som lluny, molt lluny. No oblidem, no afluixem. Mantinguem alta la consciència pública i eduquem per prevenir totes les formes de violència masclista.
El nostre cos, la nostra ànima, els nostres drets!
El 25N i el 8 de març s’enllacen defensant arreu i sempre els drets de les dones. Contra la violència física, contra totes les violències i contra les desigualtats estructurals i les discriminacions de gènere que perpetuen la violència.
Pels drets i la igualtat d’oportunitats.
Acció, companyes!
Som hereves de les sufragistes, de la lluita obrera, de les revolucions democràtiques, de l’oposició a les lleves i a les guerres, de les revoltes pel preu del pa. La violència masclista no és un problema aïllat que va aparèixer ahir i es pot abordar en un sol dia. El 25 de novembre és una crida a la continuïtat de l’activisme i l’acció. Aquesta lluita requereix esforços constants per canviar les mentalitats, implementar polítiques efectives i promoure relacions saludables i respectuoses.
La Cultura de la violència i la cultura de la guerra són masclisme a gran escala!
La cultura que tolera i normalitza la violència masclista necessita ser desmantellada. El Dia serveix com a plataforma per desafiar aquesta cultura nociva i fomentar un canvi cap a relacions basades en el respecte mutu i la igualtat.
Sororitat, suport a les supervivents, no estareu mai més soles!
Trenquem l’aïllament que volen imposar a les víctimes., que el 25N sigui el recordatori de la xarxa de suport mutu que no podem deixar de teixir.
I no ho oblidem: el masclisme i la cultura de la violència ens ataca a totes les persones!
El masclisme i la seva cultura ens maten i ens discriminen a nosaltres, les dones. Ens maten, cada dia. Però no ho oblidem: també ataquen i vulneren els drets de tothom qui se surti de la norma i de tothom qui qüestioni el poder i les estructures establertes. Les persones migrants, les trans, les LGTBIA+… Tothom, inclosos els homes que ho facin. Aliem-nos, companys, que el feminisme és per als drets de tothom!
PD: Construïm aliances.
És una mala notícia per Terrassa que Malarrassa deixi el paper i es prengui un respir. Ho entenc i fins i tot puc acceptar-ho, però, siusplau, que aquest descans duri el temps just i necessari i torneu amb energies renovades i un projecte de futur. Terrassa necessita premsa escrita que ens ajudi a configurar la nostra identitat. Terrassa (i el món) necessiten periodisme crític i compromès. I, sobretot, els polítics necessitem saber que tenim premsa crítica i independent que fiscalitza les nostres accions, confronta idees i ens obliga a repensar-ho sempre tot tenint en compte visons molt diferents. Ja m’afegeixo a qualsevol iniciativa que surti de l’ampli espectre de l’esquerra terrassenca per donar-vos suport en el projecte renovat. Ara que el feixisme més cru torna a prendre les institucions, necessitem periodisme lliure i desacomplexat.
Em nego a dir-vos adéu: fins molt aviat, Malarrassa 2.0!
Deixa un comentari