El relat del procés sobiranista a la ciutat té un exemple mediàtic, a través del Pep Rovira. Aquest funcionari, activista i membre de l’ANC (des del seus inicis el 2012) ja participà el 9-N en una taula de votacions, i s’endugué com a record una de les urnes. Des d’ençà, l’ha convertit en una mena d’objecte històric amb què reivindica el seu dret i el col·lectiu a expressar-se.
De resultes d’exhibir-la en diversos actes sobiranistes i en mobilitzacions de defensa de càrrecs electes imputats, l’urna d’en Pep conté signatures diverses: Carme Forcadell, Artur Mas, Raül Romeva, Lluís Llach, Anna Gabriel o Joan Tardà, entre d’altres. A més d’estar adornada amb l’estatua de la llibertat, una gran estelada a mode de sobre, i la frase I want to be free (Vull ser lliure).
Com a funcionari, treballador al departament de Medi Ambient de l’Ajuntament, Rovira ho té clar: «Tornaré a participar (l’1 d’octubre), per ajudar a donar legitimitat al referèndum. Jo m’arrisco a que em puguin inhabilitar, però la llibertat no té preu. Altres persones han pagat un preu superior».
L’urna del 9-N d’en Pep Rovira descansa davant la seu del TSJC, el passat 12 de juny, en un acte de suport al membre de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet.
«Em sento responsable davant la societat. Com a funcionaris, rebem ordres dels nostres superiors, però ens devem als ciutadans, que estan per sobre de les institucions”, afirma amb determinació. «Si el 80% de la gent vol realitzar un referèndum, jo em poso al seu servei, això ho penso repetir fins a la sacietat, de forma que el missatge arribi a tots els funcionaris de Catalunya».
Rovira també explica que ja fa temps l’ANC ha començat la campanya pel sí, i que ara intensifica les seves accions. «Que tothom tingui clar que farem el referèndum». Per a Rovira, la peça clau per avançar en els temes socials és fer-ho amb la independència. I explica breument els avantatges que, des del seu punt de vista, s’assoliran amb una nova república catalana: «sense retallades en sanitat ni educació, promovent les energies renovables, amb pensions garantides (en un any ja no seran viables a Espanya»)…”. En tot cas, d’una forma serena, intenta expressar la seva il·lusió quan des del moviment en fan difusió d’aquestes anhels als carrers: «copsem entre la gent una percepció de tot el procés molt més positiva, ja no hi ha aquest rebuig que abans es veia en segons quins ambients». Manifesta que es percep, «en canvi, un desacord en com s’està maltractant a Catalunya, i que hi haurà un futur per endavant», resol en Pep de manera optimista.
Pel que fa a la proximitat del referèndum que s’ha fixat, el Pep opina que «el xoc de trens s’està produint, però el propi Estat té por, no s’atreviran a tocar a Carme Forcadell o a Irene Rigau, ja que són diputades i són dues peces clau. Si les inhabilitessin, serà el moment en què la ciutadania sortirà massivament al carrer».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari