PSC salva el primer Ple amb suport de CiU i Ciutadans

Si Ballart volia fer canvis i una política més democràtica i popular, transparent i oberta a la participació, ho té millor que mai. Hi ha una pressió al carrer, directament via organitzacions i moviments socials, i una oposició d’esquerres ben nodrida a la sala dels plenaris municipals. Les votacions del primer Ple mostren, tanmateix, que les coses van per altre camí, més aviat una aliança amb la dreta nacionalista, catalana i espanyola, amb canvis cosmètics per a que tot continuï igual.

Activistes de diferents organitzacions polítiques i socials asseguren haver escoltat de boca de l’Alcalde defensar canvis a fons, i fins i tot compartir molt el programa de les candidatures d’esquerra. Si realment vogués fer-la no necessitaria de pactes ni transaccions espúries, més o menys forçades, només hauria de començar a caminar i, si cal, deixar en evidència qui no estigui per la feina, ràpidament per la via dels fets consumats.

Però parlant de fets, que és allò que compta, el que s’ha pogut veure en aquest inici de legislatura no permet pensar que vagin per aquí les coses. Més aviat, tot el contrari. Les novetats que deixa el primer ple municipal, baixades de sous i creació de comissions de transparència i altres, responen clarament a dos motius.

D’una banda, allò dels inevitables gestos i fotos per la galeria, més o menys sincers, d’acord també amb les, diguem-ne, bones intencions de tot principi, que, però, són compromisos de campanya. De l’altra, la pressió del bloc d’esquerres (TeC, ERC, CUP), tot decidit, amb les particularitats de cada grup, a treballar per a què Terrassa tingui un govern i polítiques diferents.

Pel demés, tot apunta a confirmar el pacte amb CDC i UDC (sociovergència egarenca?), del qual es parla fa dies, i un com a mínim principi d’acord amb el partit del Rivera, Ciutadans, aparentment cridat a garantir la dita governabilitat (canvi moderat o d’altres eufemismes), com a Madrid amb el PP, a Andalusia amb el PSOE i el que pugui venir.

A l’única roda de premsa convocada el divendres següent al Ple, la regidora de la CUP Maria Sirvent afirmà que en aquesta primera reunió del Consistori s’ha pogut comprovar la “pèrdua d’hegemonia” que el PSC havia tingut fins ara. Però, tot i així, també la resistència a acceptar la realitat, “volen continuar imposant la seva voluntat, encara i que sigui amb un suport mínim”.

Tot això es va palesar, primer, en el fet que l’alcalde va haver de fer servir el seu “vot de qualitat” per desfer l’empat en la votació dels sous, i ho va fer per defensar l’opció menys innovadora. Segon, perquè el debat va ser molt més ric i intens, i es va poder veure que “la resta de grups comencen a mostrar que tenen influència”, declarà la regidora de la CUP.

Caldrà veure, així mateix, si un acord a tres bandes com el que es va exercitar dijous pot tenir massa garanties de futur. Clar que en política, com en els malabars i el contorsionisme, mai no se sap. I si no has de fer tot això, més fàcil encara.

Pep Valenzuela