PSC, TeC, ERC-Mes i CUP, que representen una clara majoria al consistori, es manifesten conjuntament de forma contundent i ferma per un model de gestió pública i directa del servei d’aigua, i aposten per trencar el monopoli que l’empresa privada Mina ha mantingut els darrers 75 anys a la ciutat.
Cop d’efecte important per al futur de la gestió de l’aigua. Segons l’acord conjunt que serà aprovat en el Ple de juliol, els grups del PSC, TeC, ERC-Mes i la CUP manifesten «unitat d’acció» i un «compromís ferm per una gestió directa del servei d’aigua», un cop acabi la concessió de 75 anys de l’empresa Mina Aigües de Terrassa. Per mostrar la transcendència i la importància de l’acord, els grups ho han escenificat avui en una roda de premsa multitudinària a càrrec de l’alcalde Jordi Ballart i dels respectius portaveus de cada grup.
Estem parlant d’una majoria de 20 regidors dels 27 representats al consistori, de forma que la gestió pública i directa de l’aigua, un cop acabada la pròrroga de sis mesos, a mitjans del 2017, pot esdevenir una realitat. Aquesta escenografia, catalogada per molts com a històrica, ha estat plena de retrets cap a l’empresa Mina, amb particular contundència per part de l’alcalde Ballart.
Sirvent (CUP), Matilla (TeC), Ballart (PSC), Albert (ERC) i el tinent d’alcalde Armengol, en roda de premsa avui a l’Ajuntament. Foto: MG
«Ens trobem amb una manca de col·laboració per part de l’empresa, que a data d’avui no ha facilitat encara la informació requerida de cara per poder liquidar el servei”, ha reblat Ballart, “i que a més ha pres decisions que judicialitzen el procés de la fi de concessió», ha continuat. “Mina no reconeix la titularitat del servei de l’aigua, que és de l’Ajuntament”, per això, ha confessat l’alcalde, «ens estem trobant moltes dificultats».
Actitud d’obstrucció reiterada de Mina
Així les coses, Ballart s’ha mostrat molt dur i crític amb Mina: «els interessos de l’empresa no són els mateixos que els de la ciutadania», i ha sentenciat que «ha ser l’Ajuntament qui governi i prengui la millor decisió, encara que Mina no ho accepti». L’alcalde també ha citat el llistat d’elements que l’empresa concessionària no ha lliurat a l’Ajuntament i que, segons afirma aquest, són necessaris per tal de concloure amb èxit la concessió.
Anant més enllà, i fent referència a una carta adreçada fa un mes als portaveus municipals per part de Mina, Ballart ha titllat el seu contingut d’«impresentable, proposant un acord per escrit que és il·legal». “No entenem ni estem d’acord en què el procés es judicialitzi”; i ha afirmat amb contundència: “si ho acaben portant als tribunals, defensarem l’aigua com un dret que és, i no com una mercaderia en mans privades».
Xavi Matilla, de Terrassa en Comú, ha destacat la gran oportunitat que suposa recuperar la gestió ciutadana després de 75 anys d’un dret humà i bàsic com és l’aigua. Un temps durant el qual ha regnat “l’opacitat i les dificultats per disposar d’informació”, segons el regidor. Per la seva banda, Isaac Albert (ERC-MES) ha parlat també d’oportunitat històrica i del “lideratge polític que ja estem fent amb aquest posicionament per la gestió directa”. Segons Albert, “ningú no entén que en el segle XXI un bé bàsic com és l’aigua estigui en mans del sector privat”. En les seves paraules, «ja no estem al 1941, quan manaven a la ciutat determinats grups, ara el terrassenquisme el representa la ciutadania, i l’Ajuntament com a màxima institució». Amb aquest posicionament conjunt d’avui, el regidor ha destacat que «el que fem és igualar les forces, ja que Mina porta temps fent campanya per mantenir gestionant l’aigua».
Ballart, en al·lusió a Mina: “defensarem l’aigua com un dret que és, i no com una mercaderia en mans privades”
La Maria Sirvent (CUP) ha volgut agrair a la plataforma ciutadana de la Taula de l’Aigua la feina feta els darrers anys, per les seves accions de conscienciació sobre una gestió pública, amb recollida de signatures, «i amb pocs recursos». De fet, alguns dels membres de la Taula presents a la sala de premsa, semblava que estiguessin parlant en boca dels regidors i del mateix alcalde, de tan contundents i fermes com sonaven les seves paraules. Sirvent ha remarcat la rellevància política d’aquest posicionament històric. «L’aigua és un bé bàsic per a la vida i les decisions sobre ella han de ser de la ciutat», ha conclòs. Segons la regidora cupaire, «es confirma un gir a l’esquerra en les polítiques locals, i esperem que les municipalitzacions siguin la tendència a seguir».
El procés participatiu segueix endavant
A la vista d’aquest posicionament per una gestió pública i de la majoria que suposa, pot semblar que queda enlaire el paper del procés participatiu engegat i adreçat a la ciutadania, al voltant de la gestió de l’aigua, el qual porta cuejant des de l’inici de la legislatura. Preguntat sobre aquesta qüestió, Ballart ha asseverat que «en cap cas vam dir que faríem una consulta ciutadana, ja que a més no està permès, – la Llei de Consultes del Parlament està aturada -, però que el procés procés participatiu encetat continuarà endavant. El proper dimarts hi ha marcada una reunió de l’anomenat Consell Editorial, que ha de marcar els passos a seguir properament en aquest procés participatiu.
La coalició de govern PSC-CiU, qüestionada
A la compareixença pública d’aquests grups no hi havia el soci de govern del PSC. De fet, si CiU manté que el model que defensen és un altre diferent a la gestió pública i directa, s’ha de veure com afectarà això a la coalició que mantenen els dos partits per manar la ciutat la present legislatura, si es veurà tocada, i es confirma la idea de qui afirma que va ser un pacte contra natura. El següent capítol es viurà demà dijous en el Ple. «Veurem qui s’afegeix a aquest acord, amb CiU hem parlat òbviament, però encara no han mostrat el seu posicionament», ha rematat l’alcalde.
Miquel Gordillo
Deixa un comentari