Molt dolor i molta indignació per l’assassinat de l’Antonella, la dona de 30 anys que va ser víctima de feminicidi, presumptament en mans de la seva parella, i de qui s’estava divorciant, el passat 30 de juliol. L’Antonella va ser trobada morta en una carretera als afores de Sant Vicenç de Castellet. L’homicida s’havia suïcidat posteriorment, i també hi era dins d’un cotxe la filla petita de l’Antonella.
El Punt Lila de Sant Pere, on la víctima havia acudit a buscar ajuda el passat abril, ha difós un comunicat a través de les xarxes socials on denuncia la “ineficàcia del sistema judicial”, i que per decisió d’un jutge la dona “es va veure obligada a viure sota el mateix sostre que el seu assassí”. També es critiquen els “insuficients recursos de la nostra ciutat” a l’hora d’atendre casos de violència masclista.
Aquest és l’escrit que ha difòs el Punt Lila.
Comunicat de les companyes del Punt Lila de Sant Pere
Ens estan matant. Sense treva, sense temps d’assimilar res. La setmana passada va ser una veïna de Sabadell i ahir va ser una veïna de Terrassa. Estem consternades perquè avui li hem posat nom. És l’Antonella, una dona de 30 anys víctima de la violència ruïn i cruel d’un home dolent, del que en diuen un dels fills sans de patriarcat.
Han assassinat a l’Antonella i ha deixat a la seva filla orfe i a la gent que la coneixíem trencades. L’ha assassinada després d’intentar vàries vegades posar denúncies a Mossos envà, l’ha assassinada perquè en espera que se celebrés el judici contra el seu assassí, un jutge va decidir que no calia cap ordre d’allunyament, i es va veure obligada a viure sota el mateix sostre que el seu assassí.
Desde Punt Lila de Sant Pere, avui més tristes que mai, alcem el dit per denunciar la ineficàcia d’un sistema judicial que va abocar a l’Antonella a viure amb el seu assassí, la insuficient resposta d’un sistema de benestar social així com dels recursos de la nostra ciutat per casos de violència masclista, que no li van donar prou alternatives i la nul·la ajuda que Mossos a Terrassa ens té acostumades.
Ens estan matant, sense treva, sense descans. No volem que quedi en res, l’Antonella no pot ser només una xifra i un nom que es reciti el 25 de novembre, el 8 de Març.
Ens enxarxarem, ens organitzarem, perquè si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, perquè no hi ha cap més alternativa, ens urgeix, ens hi va la vida perquè no en volem Ni Una Més, perquè Això És Una Guerra.
Deixa un comentari