El CatSalut paga una mitjana de 223 milions d’euros anuals a Mútua Terrassa per la prestació dels serveis hospitalaris i dels CAPs
Edifici de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa
Jordi Pascual Mollà
Miquel Gordillo
Set dels 11 convenis entre Mútua Terrassa i el Servei Català de la Salut (CatSalut) estan caducats. Tots ells referents a l’atenció primària d’àrees bàsiques de salut (ABS): les tres de Sant Cugat, tres de Terrassa i la d’Olesa de Montserrat. A més, a final d’any vencen els tres convenis referents a l’Hospital Universitari Mútua Terrassa –l’assistència hospitalària, la gestió dels serveis sociosanitaris i els serveis de salut mental– i el de l’única ABS de Rubí gestionada per Mútua Terrassa. Són tots els convenis que la Mútua té signats amb el CatSalut i, per tant, quan acabi l’any hauran vençut tots els convenis.
L’únic que no marcava un període explícit de durada és de l’ABS d’Olesa de Montserrat, signat al 2006 acollint-se al màxim permès per la legislació: 10 anys incloses les pròrrogues. És el contracte que més anys fa que va caducar. Els restants van vèncer amb la fi del 2021. Hores d’ara el CatSalut no ha respost a la petició d’aquest diari per saber què es farà davant dels contractes vençuts i els que venceran quan acabi l’any. Mútua Terrassa ha rebutjat participar a aquest especial FOCUS tot derivant aquest mitjà al CatSalut com a titular del servei.
Tots aquests convenis tenen una actualització anual de les clàusules econòmiques en funció dels serveis prestats i dels programes específics. La documentació pública marca uns pagaments màxims en algunes de les clàusules, sense especificar-ne la liquidació. Això en dificulta el càlcul. Aquest diari n’ha fet un càlcul aproximat sumant les xifres recollides a les clàusules entre el 2011 i el 2020, amb un pagament mitjà anual a Mútua Terrassa de més de 223 milions d’euros, el que representa prop d’un 2% del pressupost del Departament de Salut d’aquest 2022.
“Quan comences a aprofundir topes amb molts números petits que són una bogeria”, denuncia Assun Reyes, metgessa de família jubilada i membre de la Marea Blanca Sant Cugat, col·lectiu que demana millorar l’accés a la informació, “però no és l’única manca de transparència: no sabem quants treballadors hi ha ni en quines condicions, amb quanta població adscrita a cada CAP…” La Marea Blanca demana que l’administració reconegui la dificultat de control de la concessió i que avanci en la transparència, amb l’objectiu de revertir gradualment tots els convenis: “Hi ha col·lectius que pretenen que no es renovin els convenis però hores d’ara Marea Blanca Sant Cugat no ho demana perquè és inviable. D’entrada demanem que no es facin noves privatitzacions, que es reverteixin els convenis que es pugui i que s’iniciï un camí per revertir la resta”.
Però no tots els moviments per la sanitat pública de qualitat de la comarca es mostren tan cauts pel que fa a la liquidació dels contractes un cop vençuts. Al maig del 2021, la Marea Blanca de Terrassa va convocar una concentració al davant de l’Hospital Universitari Mútua Terrassa per demanar la no renovació dels convenis. Hi van acudir membres d’altres col·lectius de municipis com Viladecavalls, Castellbisbal, Ullastrell, Rubí i Sant Cugat. Tres mesos més tard es repetia la petició a Sant Cugat amb una marxa en cotxe i bicicleta promoguda per la Marea Blanca, la Plataforma de Pensionistes i la plataforma en contra del tancament dels consultoris de la Floresta i les Planes.
Algunes claus dels convenis
Els vuit convenis de les ABSs són força similars entre ells perquè contemplen el llistat de serveis que presta cada CAP. Es van adjudicar en base a diversos criteris de puntuació, sent l’oferta econòmica el més destacat amb 55 punts sobre 100 –excepte el d’Olesa, que eren 35 punts. A tots els CAPs es presta el servei d’atenció primària i majoritàriament tenen també el d’atenció domiciliària, sociosanitària, odontologia i urgències mentre hi ha altres especialitats com la pediatria que depèn de cada conveni A Sant Cugat, per exemple, la pediatria està centralitzada al CAP de Can Mates.
En la signatura dels convenis es van marcar no només la despesa de l’atenció sinó també altres aspectes com els productes intermedis, les tires reactives i la docència així com programes específics com el de salut bucodental. Les quantitats de cada servei i la inserció de programes específics varia cada any amb les clàusules econòmiques.
Els tres convenis de Sant Cugat marquen un cànon de 25.000 euros a l’any a pagar per Mútua Terrassa al CatSalut per l’ús dels equipaments sanitaris mentre que els dels altres municipis varien en funció de la població atesa –que s’analitza al conveni inicial però no a les clàusules anuals. En el cas de Rubí i una de les ABS de Terrassa no consta cap cànon. La majoria de contractes fan referència a la gestió sanitària a un CAP ja construït tot i que en el cas del CAP de Can Mates de Sant Cugat es va fer el conveni abans que s’acabés la construcció de l’edifici i, per tant, el servei es va començar a prestar al CAP Sant Cugat. Només el conveni d’Olesa també contemplava la construcció del CAP.
Els convenis hospitalaris són diferents i no prefixen serveis ni el cost d’aquests al document base. A les clàusules anuals es recull un preu base per cada tipus d’actuació, una referència s’aplica sobre la quantitat d’intervencions realitzades. Mútua Terrassa té tres convenis que fan referència a l’Hospital Universitari Mútua Terrassa signats al 2012: l’assistència hospitalària, la gestió dels serveis sociosanitaris i els serveis de salut mental.
La fundació que presta el servei
La Fundació Assistencial Mútua de Terrassa, constituïda el 2017, forma part del Sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT), tota una xarxa de centres, serveis i establiments, gestionats per entitats ja sigui de titularitat pública o privada a través dels quals el CatSalut ofereix els serveis sanitaris de cobertura pública a la ciutadania. Hem de tenir en compte que el servei de salut públic que ofereix Mútua de Terrassa no té alternatives: és la sanitat que en definitiva paguen tots els ciutadans, independentment de quin sigui el seu model de gestió.
Partint d’aquesta premissa, la Plataforma de Sanitat – Marea Blanca de Terrassa, en un intent de posar el focus en la forma en què aquesta empresa presta els serveis sanitaris contractats amb el CatSalut, adreçà un seguit de preguntes al CatSalut per obtenir-ne respostes. Algunes de les qüestions a què han tingut accés Malarrassa i elCugatenc, malgrat tractar-se de fa dos anys, tenen interès. La plataforma sempre ha expressat no estar en contra de la sanitat de gestió privada, si no de la “barreja público-privada que afavoreix els desviaments de fons públics per al lucre d’entitats privades, siguin o no fundacions”.
A la pregunta de qui són els proveïdors més destacats de Mútua i els seus contractes, el CatSalut cita que hi ha un contracte de 6.738.000 euros per anàlisis clíniques amb CatLab. Es tracta d’una agrupació d’interès econòmic que integra els laboratoris del Consorci Sanitari de Terrassa, Mútua Terrassa i l’Hospital de Martorell, i que està ubicat a Viladecavalls. També es menciona un contracte amb el Centre de Tecnologia Diagnòstica, que també pertany al grup de Mútua, per proves de medicina nuclear per un valor d’1.158.000 euros. En tots dos casos les dades corresponen al 2018. Casualment, les entitats amb què Mútua té despeses són, a l’igual que les anteriors, del mateix grup: Axioma, Terrassanet, Egarmatic, Fundació Integralia Vallès o les clíniques privades Aptima. Tot un seguit d’entitats al servei servei de la neteja, la logística, les necessitats informàtiques, immobiliàries, etc., de l’empresa matriu.
Per fiscalitzar la tasca de Mútua Terrassa i rendir comptes davant el CatSalut, aquest remet a l’informe d’auditoria i estat de comptes que elabora anualment Mútua mitjançant una empresa externa i que publica al seu web. A l’informe del 2018 constava un actiu de 73,8 milions d’euros. És la darrera autoria feta pública. A la resposta a Marea Blanca Terrassa, el CatSalut sí que concreta el preu del lloguer mensual de l’edifici de setze plantes de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa (159.233 €), una quantitat abonada per la Fundació Assistencial de Mútua de Terrassa. Pel que fa a l’ús dels del subsòl per travessar el carrer del Castell fins el pont del Passeig, explica el CatSalut que es tracta d’una concessió a 50 anys de l’Ajuntament de Terrassa envers la Fundació Assistencial de Mútua de Terrassa, per a l’ampliació d’Urgències i d’espais per allotjar la nova central elèctrica i d’emergència.
Personal del CAP Valldoreix mira una mobilització de Marea Blanca | Jordi Pascual Mollá
Manca de transparència?
La informació sobre les llistes d’espera és una altra de les qüestions més polèmiques de la sanitat catalana, i en el cas de Mútua particularment. En resposta a les peticions de Marea Blanca Terrassa, el CatSalut els remet al seu web, on són actualitzades cada mes, tant pel que fa a intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes a especialistes. A l’Hospital Universitari Mútua Terrassa hi ha algunes operacions menors que no tenen temps d’espera però la majoria d’elles tenen al voltant de 100 dies d’espera. La intervenció amb més temps d’espera és la vasectomia, amb 214 dies. Des del moviment per la sanitat pública de qualitat denuncien que són dades maquillades.
Pel que fa a l’avaluació de la qualitat dels serveis i l’impacte sobre la població atesa, el CatSalut cita les diferents enquestes de satisfacció que realitza entre la ciutadania, com ara el Pla d’enquestes de PLAENSA. La nota general dels serveis sanitaris de Catalunya al 2018, la darrera dada feta pública, era d’un 8,1 sobre 10. Assun Reyes, membre de Marea Blanca Sant Cugat, considera que la manca de queixes dificulta tenir una fotografia real de la situació: “La gent pensa que queixar-se és insolidari i egoista”.
El CatSalut no ha facilitat les retribucions de la plantilla perquè no es poden saber donat que els prestadors privats de serveis públics només estan obligats a informar de les retribucions dels càrrecs directius. En resposta a la petició de Marea Blanca Terrassa, ha facilitat que el director general i el gerent de Mútua van rebre l’any 2019 un salari de 134.000 i 115.000 euros respectivament, entre sou fix i variable. Tot sabent que els contractes que signen els treballadors tenen unes clàusules de confidencialitat que els impedeix donar informació sobre les condicions laborals, Malarrassa i elCugatenc han intentat tenir la mirada de treballadors de Mútua però no ho han aconseguit. Tot i això, a la taula rodona Sistema sanitari: què hem après de la pandèmia? que elCugatenc i el Diari de la Sanitat celebren aquest dimecres a les 19h. a Cal Temerari (i en línia) hi haurà una mirada laboral general de país de la mà de Mireia Bonet, metgessa de família i delegada de la CGT atenció primària de Barcelona.
El CatSalut i Mútua Terrassa han desestimat atendre elCugatenc i Malarrassa en tot allò referent als convenis.
Deixa un comentari