La marxa de torxes al seu pas per la plaça Vella (Foto: PV)
Divendres 19 de desembre, Solidaritat antirepressiva de Terrassa (SAT), Arran, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i la CUP organitzaren a la ciutat la marxa de torxes en solidaritat amb les preses i presos polítics catalans. A prop d’una cinquantena de persones es concentraren al Raval de Montserrat i recorregueren en manifestació els carrers del centre. Un membre de SAT llegí el comunitat final de campanya del judici que fa pocs dies s’ha fet a París contra la presa catalana Marina Bernadó, del qual ha sortit amb una condemna de 17 anys de presó. A continuació, el Comunicat íntegre, així com la notícia publicada al setmanari La Directa amb motiu del judici.
Comunicat final campanya judici Marina
MARINA LLIBERTAT, FINS L’ÚLTIM RESCAT LA LLUITA CONTINUA!
Des del 10 de novembre fins al passat 12 de desembre, la nostra companya Marina Bernadó va ser jutjada a Paris, junt als companys Mikel Karrera, Oihan Barandalla, Ibon Gogeascoetxea, Zigor Garro, Borja Gutierrez i Iurgi Mendinueta.
Després de 8 anys de passar per maltractaments, aïllaments, registres, trasllats, negacions de drets…finalment, s’ha celebrat el judici-farsa. Un judici que ha durat 5 setmanes, durant les quals la Marina ha sigut traslladada contínuament des de la presó de Fleury fins als jutjats de Parí, dia rere dia.
Però aquestes cinc setmanes no han servit sols per a la celebració del judici. Ens han servit a totes per reafirmar-nos en la nostra lluita, compromís i solidaritat vers la Marina. Arreu dels Països Catalans s’ha fet visible que la Marina no està sola, que totes estem amb ella.
Castelló, Gràcia, Celrà, Poble Sec, Les Corts, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Girona, Banyoles ( Pla de l’Estany ),Terrassa,Sabadell,Olesa de Montserrat, Sants,Calella de Palafurgell, Durango ( Euskal Herria ), i Hamburg ( Alemanya ).
Arreu del territori s’han fet xerrades, actes, kafetes, accions…tot per donar a conèixer la situació actual per la qual està passant la Marina, a l’hora que es feia difusió del que suposava aquest nou judici-farsa per a la nostra companya.
Moltes han sigut les mostres de suport cap a la Marina, i moltes han estat les companyes que s’han desplaçat fins a París per donar-li tot el suport durant aquestes setmanes.
Després de centenars de quilòmetres, controls de seguretat estrictes, mirades intimidatòries…després de tot això, vam poder veure a la Marina, rere un vidre, però allà estava. Plena d’alegria al veure com la solidaritat arribava fins als racons més foscos dels jutjats de París. Alegria per saber que el judici s’estava celebrant i no hauria de romandre més temps en presó preventiva. Alegria perquè vam ser capaces de transmetre-li tot allò que sentim.
Després de cinc setmanes de judici, ja tenim la sentència. La Marina ha estat condemnada a 17 anys de presó, dels quals haurà de complir dues terceres parts per poder sol·licitar el tercer grau. Un cop passat aquest temps, la Marina serà traslladada a l’estat espanyol per continuar “pagant” per allò que els botxins consideren terrorisme.
Des de Rescat, col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, ens solidaritzem un cop més amb la Marina, i condemnem els moviments per part de les forces de seguretat que van des de la tortura, l’empresonament i la dispersió, fins una fictícia no-llibertat que acaba amb una petició fiscal per continuar un altre cop a presó, i tornar a repetir el cicle viciós que pateixen diàriament centenars i centenars de preses polítiques, per defensar els seus ideals, per defensar la seva terra, per defensar la seva cultura, per defensar, en definitiva, allò que també és nostre.
Des de Rescat enviem una forta abraçada a la Marina i la seva família, i donar tots els ànims en aquest moment.
I recordar, un cop més, que no hi som totes. Que tant ella com la Lola continuen dispersades en presons franceses, lluny de la seva família i de la seva terra.
Fins l’últim rescat, la lluita continua!
Llibertat preses polítiques!
Rescat, col·lectiu de suport a les presses polítiques catalanes.
La Cort criminal de París condemna Marina Bernadó a disset anys de presó per la seva activitat com a membre d’ETA
Una campanya solidària ha estès les mostres de suport a la presa catalana arreu del territori i s’ha fet sentir a les portes de la sala on s’ha celebrat el judici. David Bou
A principis de novembre, al Tribunal de Justícia de París, va començar un nou judici contra Marina Bernadó Bonada, mallorquina de 40 anys que va residir a la ciutat de Barcelona fins al mes d’agost de l’any 2001. Aquells dies, la Guàrdia Civil va efectuar una operació contra l’anomenat comando Barcelona d’ETA i va emetre una ordre de cerca i captura contra Bernadó, que no va resultar fructífera.
Des de la seva detenció i empresonament a l’Estat francès l’any 2006, Marina ha passat per tres processos judicials. Aquesta darrera causa l’ha afrontat amb sis persones més a la banqueta, totes elles acusades de formar part de l’aparell logístic de l’organització armada. La jutgessa Levert –instructora del cas– i la fiscal –que havia estat consellera jurídica de l’antic primer ministre francès Nikolas Sarkozy– els imputaven els delictes de robatori a mà armada, destrucció per incendi, recaptacions amb armes i associació de malfactors. Totes aquestes acusacions, amb l’agreujant d’haver estat dutes a terme amb la intenció de “pertorbar l’ordre públic mitjançant el terror” i com a “banda organitzada”. Després de dos mesos de sessions, divendres passat, el president del tribunal, Dominique Coirre, va anunciar el veredicte inculpatori contra les set processades, amb condemnes de presó que van dels quatre als vint anys i l’expulsió definitiva de l’Estat francès quan acabin de complir-les. La sentència encara no és del tot definitiva, ja que la defensa i la fiscalia tenen un termini de deu dies per presentar recurs. En el cas de Marina Bernardó i de dos dels seus companys condemnats, els jutges estableixen que hauran de romandre empresonats durant almenys dos terços de les seves condemnes abans de poder acollir-se a qualsevol tipus de benefici penitenciari.
Vuit anys empresonada a l’Estat francès
En aquest judici, es posaven sobre la taula de les magistrades la implicació de les acusades en quatre importants robatoris de l’organització armada basca, duts a terme els anys 2005 i 2006 en territori francès. La primera d’aquestes accions va ser l’assalt a les instal·lacions de l’empresa Fasver, on un grup presumptament format per tres homes i una dona va sostraure material per la confecció de passaports i la falsificació de documents. Tres mesos després, el mes de desembre de 2005, tres persones armades es van apoderar de 1.290 quilos de pols d’alumini per a la fabricació d’explosius a l’empresa Radium Bronze, a la localitat de Heudebouville. El penúltim robatori es va efectuar el 15 de març de 2006 a l’empresa Superplaque, i va suposar un botí de dues encunyadores i 30.000 plaques de matrícules de cotxe. Tanmateix, va ser la darrera acció la que va tenir més repercussió mediàtica. Un grup format per almenys cinc persones va robar revòlvers, pistoles, munició i peces d’armes curtes de l’empresa d’armes SIDAM, ubicada al municipi de Vauvert, a la regió del Llenguadoc-Rosselló.
En aquest judici, es posaven sobre la taula de les magistrades la implicació de les acusades en quatre importants robatoris de l’organització armada basca
Marina Bernadó està empresonada a l’Estat francès des de la seva detenció al petit poble de Quezac el mes de novembre de l’any 2006. Va ser detinguda juntament amb dos homes en una operació coordinada entre la policia judicial francesa i la Subdirecció Antiterrorista de la Gendarmeria, en estreta col·laboració amb els cossos policials de l’Estat espanyol. Bernadó ja havia estat condemnada l’octubre de 2008 i el maig de 2011 a dues penes de nou anys de presó, totes elles per la via correccional, fet que va permetre la síntesi de les dues condemnes en una de sola. Tot i que el proper més de maig Marina exhauria el temps de la seva primera condemna, les autoritats franceses li van imposar un règim preventiu, més estricte que el que tenia, fins que s’ha celebrat el judici d’aquesta darrera causa. El seu entorn ha denunciat que durant aquest període ha passat 22 hores al dia a la cel·la, patint registres constants, limitacions de visites i de comunicacions exteriors, a més de la negació del dret a estudiar i a ser visitada per un oftalmòleg dels problemes de vista que arrossega fruit de la reclusió.
En aquesta sentència gairebé definitiva, el tribunal ha optat per fer una “fusió” de la pena per Bernadó. Això significa que serà la condemna superior, la darrera de disset anys, la que comptarà a efecte dels càlculs sobre el temps que la mallorquina haurà de romandre privada de llibertat. Havent passat els darrers vuit anys de la seva vida a la presó, Marina continuaria presa almenys sis anys més per accedir a beneficis penitenciaris com el tercer grau.
Àmplia campanya solidària per la Marina
Durant les sessions del judici que es va allargar més de cinc setmanes, tant Marina Bernadó com la resta d’encausades van rebre el suport de persones solidàries, amistats i familiars, que les van acompanyar al Tribunal de Justícia de París. Envoltades de grans mesures de seguretat, les set encausades declaraven en una càmera blindada i les assistents al judici havien de superar dos controls de seguretat per accedir a la sala número u de la Cort. El col·lectiu de suport a les preses polítiques catalanes, Rescat, ha intensificat la campanya sota el nom “Fins a l’últim rescat, la lluita continua”, per donar a conèixer la situació de la Marina i demanar la seva llibertat. Durant el mes de novembre es van realitzar tres xerrades a Castelló, Celrà i la Vila de Gràcia, mentre continuava el degoteig d’accions i mostres de suport dels darrers mesos a diverses localitats de la geografia catalana.
Les set encausades declaraven en una càmera blindada i les assistents al judici havien de superar dos controls de seguretat per accedir a la sala
Rescat es va començar a gestar l’any 2001, després d’un reguitzell de detencions d’activistes catalans per la seva vinculació amb ETA. Com a col·lectiu de suport a les preses, ha fet tasques de difusió de la situació d’aquestes persones privades de llibertat, denunciant les pràctiques i mesures com l’aïllament, els maltractaments, els trasllats de presó i la dispersió, que condemna les persones preses per la seva vinculació amb el conflicte basc a romandre tancades a centenars de quilòmetres del seu entorn social o lloc d’origen.
Després de conèixer la sentència, Rescat ha fet públic un comunicat on alerten que un cop passat el temps de la nova condemna “Marina serà traslladada a l’Estat espanyol per continuar pagant per allò que els botxins consideren terrorisme”. En la mateixa missiva qualifiquen el procés de “judici-farsa” i expliquen que les cinc setmanes que ha durat “ens han servit a totes per reafirmar-nos en la nostra lluita, compromís i solidaritat vers la Marina”.
Com cada any per aquestes dates, Rescat promou arreu del territori marxes de torxes per reivindicar l’amnistia de les dues preses polítiques catalanes que reivindiquen i que continuen empresonades, Marina Bernadó i Dolores López Resina “Lola”. Enguany es duran a terme més d’una quinzena de marxes, convocades pel divendres vinent i dissabte 19 i 20 de desembre a viles i ciutats com València, Castelló, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Berga, Vic, Barcelona, Igualada i Manresa, entre d’altres. A ciutats com Tarragona i Girona es tornarà a recuperar la jornada reivindicativa després d’uns anys sense convocatòria.
1 Comment
Miquel Bach Nin
22 desembre 2014 - 12:44És van oblidar d’esmentar els anarquistes catalans detinguts i empressonats pel jutge Gómez Bermúdez?