Santi Martínez, Pere Soria, Joan Pallisé. Foto SE
Sílvia Invers
Molt d’interès despertà la xerrada sobre ‘Tecnologies per a la mobilitat sostenible: vehicle elèctric i energies renovables’ que protagonitzaren en Joan Pallisé i en Pere Soria, enginyers i especialistes en el tema. Un tema determinant pel futur de les nostres ciutats i societat. La xerrada, realitzada el passat 13 de juny, a l’Ateneu Candela, formava part de l’agenda de la 28a Setmana del Medi Ambient, organitzada per Som Energia i l’Ajuntament de Terrassa.
Centrant-se en la mobilitat elèctrica, l’enginyer de l’empresa Circontrol, fundada l’any 1997 per cercar solucions en el món de la mobilitat i de recàrrega dels vehicles elèctrics, defensà que la mobilitat elèctrica «millora la contaminació de les ciutats, de les partícules contaminants nocives per a la salut». Afirmà que «redueix de manera substancial els contaminants de l’aire que respirem quotidianament, així com el soroll ambiental». Però, tot i això, alertà, «no milloren els problemes d’ocupació de l’espai o la suspensió de partícules més grans provocades pel rodament dels vehicles i trasllada la contaminació que hi ha als tubs d’escapament a la que provoquen les centrals que generen energia elèctrica mitjançant recursos fòssils que provoquen gasos d’efecte hivernacle».
Més enllà del canvi de motor, per tant, «es tracta de desincentivar l’ús del cotxe, emprar més el transport públic i el cotxe compartit (carsharing), amb vehicles elèctrics, clar».
Des del públic assistent sorgiren altres conflictes, com el que suposen les bateries de liti, que són contaminants i la seva extracció, en països africans, entre altres, es dóna en situacions d’explotació terribles. Això porta de nou a la qüestió abans assenyalada: «no pot ser que a nivell mundial segueixi augmentant la població anual de forma exponencial i que es vulgui tenir un cotxe privat quasi per individu»; a més de problemes geoestratègics de domini i control de l’energia i els recursos.
Per entendre millor el debat i contradiccions, subratllà en Pallisé la necessitat d’entendre la diferència entre eficàcia i eficiència. Per exemple, una central nuclear és molt eficaç generant energia, però és molt ineficient per què per cada kWh (kilowat/hora) que emprem d’energia elèctrica, la central en necessita generar 3 i n’ha de dissipar 2 en forma de calor. L’automòbil és eficaç perquè podem desplaçar-nos com vulguem però no és eficient perquè el seu rendiment és del 25%. Per cada 100 unitats d’energia que posem en un vehicle de combustió interna, n’aprofito 25 i les altres 75 les llancem en forma d’energia degradada i contaminació. En canvi, l’eficiència energètica d’un cotxe elèctric és d’un 80% i a més la manera d’obtenir l’electricitat pot ser de fonts renovables.
Entrant en detalls sobre l’ús del cotxe elèctric, en Joan aconsellar carregar la bateria en «hores vall», a la nit i a la potència més petita. Com a referència, per fer uns 100km diaris, amb 7 hores de càrrega i un endoll de corrent estàndard de casa n’hi ha prou. Si s’han de fer més km per dia, les alternatives poden ser o un punt de recàrrega d’àrea de servei o augmentar de potència a casa.
Qui compra un cotxe elèctric, conclogué, ja no torna a plantejar-se comprar un cotxe de combustió. L’elèctric, pràcticament no necessita manteniment, no contamina i carregar-lo costa uns 5€ en front dels 30€ o 40€ del de benzina. L’inconvenient és que el preu del vehicle elèctric encara està per damunt de la mitjana del motor de combustió.
Més de 70 persones assistiren a la xerrada i debat. Foto SE
La situació «d’emergència climàtica» que vivim, alertà en Pere Soria, també enginyer, responsable de Desenvolupament a CIRCUTOR, empresa que treballa en el disseny i fabricació d’equips destinats a millorar l’eficiència energètica, «ens obliga a deixar tot i actuar de manera immediata».
Difícilment, si no impossible, es podria assolir l’Acord de París, un compromís per part dels països de la UE que té per objectiu generar el 32% de l’energia de cadascun dels Estats membres amb fonts renovables. En aquest sentit, subratllà, «sorprèn que Espanya es comprometi només a un 42%».
Tot mostrant dades estadístiques sobre el creixement de producció de renovables, en Sòria comenta que «anem bé, però tard». A més, per més que els panells solars estan baixant molt de preu, la ciutadania no coneix massa de què es parla, menys encara del Pla Nacional Integral d’Energia i Clima (PNIEC), és un dels dos documents que ha de presentar tot Estat membre de la UE.
El PNIEC és un document que es presenta informant de les infraestructures que es faran a l’Estat per produir energia que no contribueixi a agreujar el canvi climàtic sinó a descarbonitzar l’economia. El que vol dir, concretament, que el país té uns 10 anys per multiplicar per 7 la potència solar fotovoltaica que es produeix. Per sort, s’ha començat a fer lleis, com la que va derogar el famós l’impost al Sol, es reconeix el dret a carregar el vehicle elèctric i oferir aquest servei a altres persones.
El potencial de la ciutadania organitzada, destacà, és molt gran per fer la dita transició energètica, tot compartint el finançament de projectes. Va posar diversos exemples, com ara el cobriment de zones d’estacionament i altres «llocs indignes» amb plaques solars.
Destacà també el fet que l’esmentada llei anima a produir l’energia tant a casa nostra com a casa del veí. Defineix el concepte de ‘instalaciones próximas’, amb les quals, si a casa nostra no hi toca el sòl i sí a casa del veí, puc invertir conjuntament amb el veí. També diu que generar energia fins a 100 kW (l’equivalent per unes 50 famílies) ha de ser un procés fàcil de dur a terme, i «tots els tràmits els ha de fer l’administració d’ofici». Per tant, quasi cauen totes les barreres per instal·lar plaques solars fotovoltaiques.
La llei preveu que l’energia produïda i no consumida es pugui vendre a la xarxa estatal. En Soria, tanmateix, aconsella no fer-ho, perquè «el consumidor, ara per ara, no té prou informació per saber si és positiu o negatiu per a ell». Anima el públic a fer autoconsum i guardar l’energia a casa. Es «pot posar en el cotxe, que és la nostra bateria. Els cotxes, d’aquí a 4 dies, descarregaran la seva energia quan marxi el sol per alimentar casa nostra a preu zero».
Finalment, informà el públic de l’aerogenerador ‘Viure de l’aire del cel’, la primera instal·lació eòlica popular, al municipi de Pujalt (Alta Anoia), ara farà 1 any, i que ha generat 5.000 milions de kWh, i «ho han fet possible 615 persones i empreses que han invertit per tal que les futures generacions tinguin futur».
Deixa un comentari