Una víctima més de la violència masclista a Terrassa

Concentració i lectura del comunicat de rebuig a la violència masclista al Raval (Foto: PV)

Una dona assassinada. Avui 21 de gener, a Terrassa, una nova tragèdia, un altre episodi que engrandeix i fa encara més dolorosa la terrible tragèdia social que és aquest sense fi de morts i agressions contra dones, per ser dones, inscrites en la denominació de “violència de gènere” o “violència masclista”.

S’ha dit tant, és com una lletania. Cal de totes formes insistir, primer, en el fet que no són casos aïllats i, segon, que tot plegat això és ben bé només la punta de l’iceberg, tot i ser una de les expressions més cruels i colpidores, del masclisme imperant, del domini patriarcal que impregna tots els àmbits de les relacions i la vida.

Per exemple: “Hi ha més dones amb estudis superiors entre la població de 25 a 34 anys, però hi ha més homes que aconsegueixen feina amb aquest nivell de titulació mentre que elles engrosseixen les taxes de l’atur”, afirma un mitjà de gran difusió citant dades del darrer informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE), una entitat dels països dits més desenvolupats o rics, sobre la relació entre ocupació i rendiment educatiu. En general, assenyala l’estudi, només el 66% de les dones tenen feina comparat amb el 80% dels homes.

Les diferències de gènere relacionades amb el treball, segons l’OCDE, “podrien ser el resultat del fet que hi ha més dones que es queden fora d’aquest mercat [de treball, que ara ja no es tractat com a dret, sinó com un producte de mercat, un més], probablement a causa dels rols tradicionals pel que fa a la unitat familiar”.

La Comisión Europea, també reconeixia recentment que, encara i les “notables millores aconseguides en matèria d’igualtat de gènere en els darrers anys”, les dones cobren, a la Unió Europea, un 16% menys que els homes, encara i que el 60% de les persones titulades amb nivell universitari són dones. A l’Estat espanyol, però, la diferència salarial entre homes i dones és d’un 18%.

Comunicat llegit durant la concentració de rebuig a la violència masclista el matí del dia 21 de gener de 2015 al Raval de Montserrat:

Avui ens tornem a trobar per dir NO a la violència masclista.

I ho fem pel pitjor dels motius: una terrassenca de 39 anys, mare d’un fill de 6, ha estat assassinada aquesta matinada pel seu marit.

Per a nosaltres, aquesta és una mort especialment amarga, perquè era la nostra veïna, la nostra conciutadana, la nostra amiga, la nostra companya…

Haguéssim volgut protegir-la, però la Sandra formava part d’aquest grup invisible de dones que pateixen la violència a la seva llar, des del silenci, i de les que només tenim notícia quan, com ara, ja és massa tard.

Són moltes les dones que cada any moren a mans de les seves parelles i exparelles. En la darrera dècada, han estat més de 600 a tot l’estat espanyol. Però és quan la violència ens colpeja de ben a prop que ens n’adonem de la seva brutalitat i de la seva irracionalitat.

No hi ha res que justifiqui cap assassinat, molt menys de la persona amb la que convius, però potser sí que hi ha una idea que pugui explicar tanta insensatesa. I aquesta idea no és altra que el masclisme, un masclisme brutal que menysprea les dones, que no les veu com a iguals, sinó com a possessions, que no suporta que les dones tinguin idees pròpies, ni projectes, ni que prenguin les seves decisions.

No hem pogut evitar la mort de la Sandra, però potser sí estem a temps d’evitar altres agressions.

Per això hem de prendre consciència que el masclisme enverina les relacions afectives, destrossa famílies i fins i tot sega vides.

Per això hem de posicionar-nos obertament contra les relacions abusives, a favor de la igualtat i en contra de tot tipus de violència.

Per això hem de ser activistes de la tolerància i del respecte, i hem d’educar per conviure en llibertat i per resoldre els conflictes sense l’ús de la violència.

Que fets com aquest no es tornin a produir depèn del conjunt de la societat. De les administracions, de les entitats i de les persones.

Tan de bo mai més haguem d’aplegar-nos per recordar cap víctima, ni per solidaritzar-nos amb famílies destrossades i criatures òrfenes.

Moltes gràcies per acompanyar-nos.