Carles Caballero durant l’entrevista amb Malarrassa. Foto: PV
Carles Caballero, regidor d’Urbanisme, fa balanç d’un període curt i molt accidentat, però ric d’experiències en el govern de Terrassa
Pep Valenzuela
Tal com han anat les coses, el perill de demanar responsabilitats a les persones membres del govern local és que ho tenen relativament fàcil per defugir-les. Fàcil perquè, certament, era poc el temps de mandat i, a més, es va veure trasbalsat per les obligacions immediates imposades per la crisi sanitària i les derivades, encara en marxa i a saber fins quan.
No és el cas d’en Carles Caballero, regidor d’Arquitectura i Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat i Energia.
«La legislació d’urbanisme vigent ens exigeix intervenir i ens dona els mitjans
per fer-ho»
Conscient que «hi som temporalment» i que «hem de mostrar a la gent que ens dediquem a millorar les condicions de vida» de la ciutadania, declara en entrevista amb Malarrassa, així com de la necessitat de demostrar que un treballador autònom de l’àmbit de la producció cultural, sense carrera universitària acabada, pot dirigir bé i amb èxit aquesta regidoria, en Caballero no estalvia esforços i dedicació. Clar que també té alguna experiència en la política municipal, va ser president local d’ERC, assessor de l’equip municipal d’aquest partit quan formà govern tripartit 2007-2011, i regidor a l’oposició en la passada legislatura.
I mans a l’obra, un dels fronts en els quals la regidoria ha estat més activa és el de l’aplicació d’expedients de disciplina urbanística, «d’una forma que no s’havia conegut mai a la ciutat», emfasitza en Caballero, i demana: «sabeu qui acumula el 90% de casos per indisciplina urbanística? Doncs bancs, fons d’inversió (els dits voltors) i grans tenidors». L’experiència hauria donat la raó, afegeix, a qui argumentava que «negociar amb grans tenidors té un recorregut molt curt. En canvi, la disciplina urbanística, que no s’havia aplicat prou, està mostrant-se més eficaç».
Això, aclareix, fa referència principalment a l’habitatge buit, però tractant-lo no des del punt de vista de la Llei del Dret a l’Habitatge del 2007, sinó des del punt vista de la legislació de l’urbanisme, que permet incidir sobre els propietaris d’habitatges per la via de la disciplina urbanística. Les propietats en aquesta situació solen generar problemes de manteniment, de seguretat i ornat públic. Problemes que, en molts casos, s’arrosseguen des de fa anys, fins i tot malgrat els avisos i advertències. «Però la legislació d’urbanisme vigent ens exigeix intervenir i ens dona els mitjans per fer-ho», subratlla, «llavors, ho estem fent, i hem incrementat les inspeccions dels serveis d’urbanisme als immobles en un tant per cent molt alt».
Recorda en Caballero que, anys enrere, l’Ajuntament de Terrassa va ser pioner en la imposició de sancions, tot i que en algun cas el jutge va impedir l’execució. Ara però, rebla, «no hi ha cap jutge, a menys que ho fem molt malament, que pugui tombar sancions relacionades amb els àmbits d’inspecció d’urbanisme, perquè és una legislació amb molt de recorregut i hi ha molta seguretat jurídica».
L’aplicació d’expedients de disciplina urbanística s’està fent «d’una forma que no s’havia conegut mai a la ciutat»
Des d’Urbanisme asseguren que les sancions aplicades per habitatges en mal estat s’han incrementat molt en el poc temps d’aquest mandat, i encara hi ha molts expedients sancionadors iniciats pendents de resolució (veure el quadre en aquesta pàgina).
Així les coses, informa que s’està animant els propietaris a posar els pisos al mercat, «perquè és bo per a tothom», declara, «també per a ells, car si no ho fan l’únic que generaran aquests pisos és despesa, i gran, per a les seves butxaques».
Pel nou pla d’ordenació, esperant la llei que tramita al Parlament
P.V.
El problema de l’habitatge, que ho és de tot el país, s’emmarca en el cas de Terrassa en un context en el qual el Projecte d’Ordenació Urbanística (POUM) vigent és del 2003 i es va fer d’acord amb una realitat i expectatives que no tenen ara res a veure amb la realitat actual. Era el temps de l’«España va bien» aznariana i altres filigranes politicofinanceres produïdes, entre altres, per la liberalització del sòl promoguda pel PP.
Edificis tapiats des de fa anys, en el carrer Cervantes. Foto: PV
En Carles Caballero defensa que «llavors ningú hi comptava, ni podia fer-ho, amb què la bombolla esclataria com ho va fer». Però va esclatar, i Terrassa, recorda el regidor d’Urbanisme, era una de les ciutats amb la bombolla més gran, i els efectes han estat «devastadors». Defugint el debat sobre si el POUM del 2003 era o no era l’adequat, el regidor prefereix mirar endavant, i assegura que la llei d’urbanisme pendent d’aprovació al Parlament, des de fa 3 anys, «ens pot donar solucions importants per enfrontar la tasca d’elaborar un nou POUM».
Mentrestant (la situació política actual no permet posar data), es proposa que «els serveis tècnics facin treballs de diagnosi sobre el conjunt de la ciutat per, quan la llei estigui, endegar la redacció d’un nou POUM amb garanties suficients». D’altra manera, afegeix, «hi ha el risc greu, en les condicions actuals dels drets de propietat segons l’actual llei, d’arruïnar econòmicament futures generacions de terrassenques».
A més, afegeix, hi ha molta feina amb els compromisos del programa electoral: «o sigui, que la ciutat no creixi en extens», recorda, «sinó que es completi internament». Això comporta accions immediates en dos àmbits: els plans de millora en la trama urbana consolidada, encara amb alguns grans descampats; i la rehabilitació d’edificis i habitatges, acabant amb les cases i pisos buits. Més concret, emfasitza, ja es treballa en tres plans de millora prioritaris: el vapor Cortès, Sala & Badrinas i AEG.
Per un altre cantó, «una feina ja en marxa», assegura el regidor, «és ampliar la protecció del patrimoni històric i arquitectònic», amb un pla especial per incloure en el catàleg tots els edificis que no estaven protegits. Anuncia, a més, la posada en marxa d’una «gran modificació urbanística al barri del Segle XX, que permeti resoldre els problemes del barri, especialment pel que fa a la convivència de residències i activitat industrial tova». I suma també a la llista dels «volem» el projecte Polígon Bellots 2, que considera «estratègic i fonamental per al futur laboral de milers de terrassenques i terrassencs».
Però la proposta que considera «més important», i que planteja com «la modificació del POUM més extensa i ambiciosa del mandat», és la d’un canvi que obligui a la reserva del 30% per habitatge protegit en tots els projectes de nova construcció. Tot plegat, argumenta, «per la complexitat jurídica i burocràtica, a la qual se suma la variabilitat del mercat d’habitatge. No podem oblidar que implica molts sectors econòmics i que té un abast molt gran per al present i el futur de la ciutat».
Pel que fa a l’aprovació definitiva de l’Anella Verda de Terrassa, un projecte que ve de lluny i que compta amb tot el consens polític, en Caballero declara sentir-se «molt orgullós del fet que Terrassa sigui el municipi amb més extensió de sòl no urbanitzable de Barcelona; i això marca diferencia, perquè hi ha grans ciutats de l’entorn que tenen pràcticament esgotat el seu sòl, i Terrassa, per voluntat pròpia, marca frontera i diu: d’aquí no creixerem, perquè l’entorn forma part del benestar i de la identitat de la ciutadania».
Quant a les relacions amb el moviment veïnal i altres associacions ciutadanes, en Carles Caballero assegura que són «bones i fluides», i recorda que el seu partit dona suport a moltes lluites i que la militància forma part també dels moviments. Menys cordials, s’endevina en el to del regidor, les relacions amb grans tenidors, bancs i fons voltor, «que de vegades podria semblar que som la part petita, cosa que no acceptem, hem de fer valdre els interessos de la majoria, la força de la gent».
En tot cas, alerta, «cal caminar sobre segur, perquè els imports més grans que ha hagut de pagar l’Ajuntament, fins ara, contraris als seus interessos, sempre han estat relacionats amb decisions i conflictes urbanístics. Ens cal ser molt curosos, perquè encara que tinguem quelcom molt poderós com és la raó, cal gestionar amb intel·ligència».
Deixa un comentari