Victòria del partit de Ballart i nou equilibri de forces a l’Ajuntament

Votació al Col·legi Lanaspa. Foto PV

Tot per Terrassa i ERC-MES negocien formar el nou govern local

Pep Valenzuela

Sorpresa total els resultats de les municipals a Terrassa, no ja per ser difícils de preveure, ni tan sols de somiar-los. Primer, res de la dispersió del vot que tothom anunciava. Al contrari, en el nou Ple hi haurà 2 partits menys. Segon, en Jordi Ballart encara es deu fer pessics per comprovar que no al·lucina quan li confirmen que el seu projecte, Tot per Terrassa, ha aconseguit 10 regidors i és la primera força, amb diferència.

En l’altre extrem, Terrassa en Comú, primer partit de l’oposició amb 6 regidors en el Ple que tanca portes, ara queda fora, directament. Tampoc aconsegueixen entrar els fins fa poc socis de TeC: Podem, ICV i EUiA, que es van presentar com a Podem-Ive.

O sigui, la força hereva del gran i històric PSUC, de la primera Iniciativa per Catalunya i les següents transformacions, amb la suma de comuns i Podem en els darrers anys, no tindrà cap representant a l’Ajuntament de Terrassa, la tercera ciutat en població del país.

Fora d’això, tot com s’havia previst. El PSC local, salvat, primer, per la incapacitat de TeC i PdeCat d’arribar a un acord mínim, quan quasi moria després de la sortida de Ballart i 5 regidores més del grup municipal en els dies de la crisi del 155; s’ha enganxat, segon, al tren de l’èxit del PSOE de Pedro Sánchez, i tot i que perden 2 regidores, ha aconseguit resistir i mantenir-ne 7.

ERC guanya 1 regidora, sumant 5. No ha estat tant com els resultats a les eleccions legislatives del 28A i les enquestes podien apuntar, però respon bastant al patró de creixement sostingut i ferm del partit al conjunt del país. Ciudadanos resisteix amb els 3 que tenia. El PdeCat, aquesta vegada dit Junts per Terrassa, perd una regidora de les 3 que tenia, acompanyant així la tendència del partit en el conjunt del país. El PP i la CUP, que tenien 1 regidora cadascú, queden fora, tots dos responent també a una tendència a la baixa generalitzada en el conjunt del país.

Urnes i vots. Foto: David Pérez

Cal tenir en compte, a més, que el bon resultat d’en Ballart i la resistència del PSC han posat el preu en vots de les regidores bastant més car que el que hauria suposat un vot més dispers com el que s’esperava. Així, a TeC, el millor situat dels que no han aconseguit escó, els 4.636 vots rebuts no els han estat suficients.

En els mesos posteriors a la dimissió de Ballart com alcalde i la sortida del PSC amb una molt dura crítica de comiat, va esdevenir recurrent l’especulació sobre la seva eventual tornada a l’escenari polític. Avui, hom sap que llavors ell deixà l’alcaldia i marxà del PSC, però mai va deixar l’electorat del partit, ans al contrari, l’ha cuidat i mimat.

Ha tingut, és clar, la col·laboració i suport de dirigents que durant molts anys han treballat les relacions del PSC, des de l’Ajuntament, amb entitats i organitzacions de tota mena que, avui, l’han fet costat. Això, de fet, era cosa que es va poder veure des de l’acte de llançament de Tot per Terrassa, encara que ningú, ni el mateix Ballart, es podia imaginar que seria per tant, tal com ha declarat després de conèixer els resultats.

Al mateix temps, la composició de la candidatura també palesa una gens menyspreable transversalitat, sobretot territorial, però també social, política i entre sectors professionals i culturals. Aquest és un altre aspecte al qual no s’havia prestat prou atenció però que el resultat ha deixat en evidència. Dels 34 barris de la ciutat, Tot per Terrassa és la candidatura més votada a 28, i la segona als restants, on en 5 queda primer el PSC, i en un ERC-MES. Tot plegat, sembla que aquest projecte té molt camí obert pel davant.

Al PSC, malgrat haver aconseguit un bon resultat a la ciutat, donades les circumstàncies, i millors a Catalunya i l’Estat espanyol, deixar la màquina de govern i perdre el control de l’administració local els aboca a una experiència desconeguda i que segur els resultarà dura. De totes maneres, la remuntada del seu partit a Catalunya i en el conjunt de l’Estat els servirà segur per endolcir aquest glop amarg en obrir perspectives de nous horitzons novament lluents.

Molt diferent i més dur deu ser el patiment a can comuns i els altres socis de la dita «confluència». D’una banda, perquè els projectes nascuts de la fermentació de les assemblees del 15M i les confluències i coalicions que es van anar formant després, i que van tenir un èxit clamorós en les eleccions dels passats anys, fa algun temps que han entrat en fase de disgregació i perden vitalitat, presència i suport. Aquests dies es parla de reflexió i fins i tot de refundació.

D’altra, en el pla local, perquè les ja deteriorades relacions entre els diferents grups segurament seran molt més difícils ara mateix i per algun temps. Clar que en tocar fons, ara ja només es pot anar amunt de nou. A més, sense compromisos en les institucions, ara tindran alguns anys pel davant amb tot de temps per pensar el present i el futur.

Paradoxalment, després d’aquests anys en què semblava que moltes coses podien canviar i que nous actors prenien l’escena, el quadre que han pintat aquestes eleccions recorda bastant altres temps: el PSC i la seva escissió sumen 17 regidores, ERC ocupa l’espai de la postconvergència, la dreta espanyolista, que avui es diu Ciudadanos, manté l’espai. Només falta l’antiga IC (els vots de TeC i Podem-Ive sumats els haurien pogut donar 3 regidors, com llavors).

Per fi, mirant també el resultat en el conjunt de l’Estat, hom tendeix a pensar que el vot és molt conservador, poruc. Quan la crisi econòmica ja ha passat, tot i deixar seqüeles molt greus com a mals estructurals i malgrat les incerteses del futur, tot indica que la «finestra d’oportunitat» per canvis importants s’ha tancat i, amb alguns canvis en el sistema de partits, la realitat torna a ser tristament reconeixible. En aquest context, només la situació a Catalunya queda en obert.

Al tancament d’aquesta edició, Tot x Terrassa i ERC-MES feien públic les negociacions conjuntes per formar el nou govern.