Xavi Palos: Promocionar el cooperativisme i l’ESS
La Fundació Roca i Galès fa 40 anys aquest 2016 que tot just acaba de començar. La promoció del cooperativisme, la defensa del medi ambient i del benestar social, són els objectius principals de la mateixa. Amb 54 anys acabats de fer, en Xavi Palos porta 24 en el món cooperatiu. De les experiències juvenils als moviments socials alternatius, «per coherència personal amb aquests moviments anti-jeràrquics i assemblearis, vaig apropar-me al món del cooperativisme». Ha estat creador i soci de diferents cooperatives de consum. Des de fa 9 anys és membre patró de la Fundació, de la qual també és president des de gener de l’any passat.
Xavi Palos, president de la Fundació Roca i Gales. foto: PV
-Com neix la Fundació?
-Sorgeix de un nucli de gent compromesa amb el cooperativisme que va rebre el sobrant de la liquidació de patrimoni immobiliari de la Caixa de Crèdit i Estalvi de Barcelona, una donació per promocionar el cooperativisme. L’administració d’aquestes finques, per dir-ho d’alguna manera, es destinà a les tres finalitats principals: promoció i difusió del cooperativisme, defensa del medi ambient, i el benestar social. L’esforç s’ha centrat en la primera finalitat.
-Pots fer una mica d’història?
-Hi ha dues fases molt determinades. La primera, com que a l’any 1976 no hi havia estructures democràtiques fortes, hi havia el buit creat per la dictadura i tot just començava el que es diu Transició, la Federació va fer assessorament, formació i representació o lobby, cursets de formació, assessoria per crear cooperatives o fins i tot promocionar que hi hagués una llei de cooperatives.
Amb la creació i consolidació d’estructures cooperatives, entrem en la segona etapa, i aquí la FRiG esdevé suport, una eina més pel moviment cooperatiu. Aquí comencen funcions com a centre de documentació cooperatiu, recopilació de memòria històrica, arxiu històric, jornades de formació, etc., tot d’activitats que estem fent fins ara, i que és la funció natural de la Fundació.
-Més concretament, com són aquestes funcions?
-Partint de la base que per analitzar el present cal mirar el passat, tenir en compte com fem les coses ara per mirar el futur, es va constituir una biblioteca especialitzada, la més gran de Catalunya com a mínim, amb un fons documental de 6.000 volums, 200 capçaleres de revistes, fotografies, documents i objectes diversos, com l’arxiu fotogràfic de la centenària cooperativa Flor de Maig, i arxius històrics de cooperatives, centenàries en alguns casos, desaparegudes o encara vives.
Això, insisteixo, sempre pensant en donar suport al que ja existeix. Pensem que hi ha algunes activitats que els moviments i estructures de cooperatives i altres en la seva dinàmica del dia a dia no fan o tenen dificultats per fer-les, encara que és necessari, com crear discurs i analitzar per debatre amb més tranquil·litat. Per exemple, la XES fa una tasca imprescindible amb el Balanç Social, però després aquestes dades que tenim cal analitza-les, compara-les. O sigui, la part aquesta més de discurs, de teoria, volem també donar un cop de mà perquè tiri endavant.
Relacionat amb això, hi ha la vinculació amb el món acadèmic. La Fundació està col·laborant amb algunes universitats, promovent càtedres d’economia social, suport i recompenses a alumnes i estudis sobre temes cooperatius. Fa poc, per exemple, la fleca L’Aresta ha aconseguit un ajut de 3.000 euros per fer un estudi sobre la variant mida o escala en el cooperativisme agroecològic.
D’altra banda, hi ha tot el tema de divulgació. Aquí és fonamental el paper de la revista mensual Cooperació Catalana, com també la col·lecció de cooperativistes catalanes, una manera de recuperar i difondre la memòria, estem parlant de 27 números ja.
Així mateix, la Fundació convoca anualment els Premis FRiG, en 3 modalitats, per a articles que tractin sobre la teoria o la història del cooperativisme; així com d’experiències concretes relacionades amb el món cooperatiu, especialment les reeixides. Dos, sobre coneixement i preservació del patrimoni natural i/o experiències d’educació ambiental. I tres, iniciatives i experiències que promoguin o contribueixin a la construcció d’una societat més equitativa, igualitària i pacífica.
-Quina avaluació fas d’aquests 40 anys?
-El fet que la Fundació existeixi i tingui una estructura estable ha estat molt útil, en alguns moments es nota més que altres. Quan està àlgid el moviment i hi ha moguda per totes les bandes, sembla que quedes al costat. Però en moments de reflux, que ja sabem com van aquestes coses, llavors sí es veu molt més el paper que jugues.
En general, afirmo que ho hem fet prou bé, la feina ho palesa. Clar que sempre és insuficient, i cal seguir caminant. Crec, per exemple, que ens hem d’apropar més a les entitats. L’entrada de gent nova i més jove al Patronat és efecte i motor d’aquest apropament necessari i en marxa, al temps que un rejoveniment també necessari de la direcció de l’entitat.
Jo, en certa forma, sóc mostra d’això. Estic en actiu i amb relacions molt properes amb xarxes, federacions i altres entitats, treballant per a que això es dinamitzi i que puguem actualitzar la feina que la Fundació ja ve fent. Actualitzar vol dir que, per exemple, quan es va començar el discurs de promoció del cooperativisme s’orientava només al cooperativisme, podríem dir, clàssic, però ara hi ha noves formes d’economia que no es contemplaven. Estem promocionant el que diem Economia Social (ES) o Economia Social i Solidària (ESS) que és quelcom més ampli; i aquí volem més la cooperacció, en el sentit més ampli de la paraula, en el sentit del món del cooperador, no només a qui té estructura jurídica. Això ho volem ampliar i estem treballant.
Cooperativisme i ESS
-Això de l’ESS és un canvi de paradigma? Com queda el cooperativisme?
-Responc personalment, car no hi ha cap posicionament com a entitat. El cooperativisme, després del gran tall que va fer la Dictadura, primer va haver de netejar el seu bon nom, per una banda. Després, promocionar que hi ha un cooperativisme saludable com és l’actual.
En aquests anys s’ha passat d’un cooperativisme a la defensiva, aïllat i en què ser cooperativa, sobreviure, ja era un gran èxit, a un altre més a l’ofensiva, en el sentit de que ja ens sentim forts com a sector com per dir que som una alternativa. Abans t’ho plantejaves més a nivell personal, per coherència, fer una cooperativa amb estructures no jeràrquiques. Estant bé jo i els meus companys i el sector proper, ja em conformo, perquè era molt dur simplement sobreviure. Ara, però, això ho trobem insuficient i el que volem és canviar el model econòmic, la situació. El gran canvi és aquest.
Al temps s’ha anat ampliant la concepció de l’àmbit cap a l’economia solidària. O sigui, la definició d’estructura democràtica, com fas les coses, la cooperació en una economia solidària, en el sentit de que, a més, volem canviar les coses perquè la societat actual és un desastre. Això no és majoritari en el món cooperatiu, però avança i anem amb més força i ens sentim més potents, capaces de canviar coses, de marcar criteris, crear un discurs propi. És el gran canvi qualitatiu.
I encara hi ha un canvi quantitatiu: cada vegada més gent es planteja (potser ha contribuït la crisi) que l’únic model vàlid és el cooperatiu, i cada vegada hi ha més experiència de economia col·laborativa, mercats d’intercanvi i altres plantejant a la pràctica que l’única solució és col·laborar, fer-ho de manera més adient i coherent, assembleària, participativa.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari