Alarma covid-19: Les treballadores d’assistència domiciliària estan treballant sense equip ni garanties de protecció

Redacció

Les treballadores del Servei d’Assistència Domiciliària denuncien que ni l’Ajuntament ni les empreses (Accent Social, OHL Ingesan i Sacyr) estan prenent les mesures mínimes necessàries per poder treballar amb un mínim de seguretat. A una de les treballadores, que assistia una persona que ha mort pel virus, el passat divendres, no li han fet el test, informen.

«Gràcies per la forma tan irresponsable i ineficient de la gestió del servei (SAD) que esteu donant a la ciutadania. Per un costat, es vol mantenir els serveis mínims per les usuàries que es troben en situació de vulnerabilitat, però per l’altre ens obligueu a anar als nostres llocs de treball sense cap mena de protecció», clar i directe ho diuen les «representants legals de les treballadores del Servei d’Assistència Domiciliària Terrassa» en una carta pública, del dia 22 de març, dirigida «als il·lustríssims Senyors de l’Ajuntament de Terrassa, a les empreses Accent Social, OHL Ingesan i Sacyr Social» en la qual es denuncien les condicions de risc i perill en què les treballadores es veuen obligades a prestar aquest servei.

«Queda demostrat que les treballadores familiars som les grans oblidades», s’afirma a la carta amb relació a la situació d’alarma i crisi produïda per l’extensió del convid-19. Una situació que fa més encara més evidents les condicions estructurals d’aquest servei d’assistència domiciliària. «No s’ha tingut en compte que el nostre treball, per la seva naturalesa, implica un greu risc per a les persones usuàries, treballadores i la població en general», i subratlla i emfasitza, «que algú ens expliqui: com podem mantenir la distància de seguretat a l’hora de fer una dutxa, una higiene o una transferència a una persona enllitada?».

Com a representants de les treballadores d’aquest servei, un altre cas de feina de la qual n’és responsable l’Ajuntament de Terrassa però que és realitzada per empreses privades, generalment en condicions molt precàries de contractació i sense garanties, malgrat ser una necessitat estructural i que creix molt, les signants de la carta pública, entre les quals Eva Ma. Pérez, delegada de CCOO, «exigim elements materials per a realitzar el nostre treball en condicions de seguretat (bata d’un sol ús, sabó desinfectant, guants, mascaretes, etc.)».

Reclamen així mateix: «Com que no podem complir amb el confinament del ‘queda’t a casa’, almenys podrien dignar-se a garantir els drets de les treballadores», i denuncien que «les mesures que s’han pres, tant per part de l’Ajuntament com de les empreses, són de riure. (…) Hem de treballar sota amenaça i sense cap mena de protecció», al mateix temps que apel·len: «Senyor Alcalde, on són les mascaretes per a les treballadores del SAD?».

Interpel·len també a les responsables de les empreses: «Senyora Montse Duran, SAD Terrassa, senyora Judith Andreu, Sacyr Social, no sabem de quina manera hem d’explicar que s’estan vulnerant els nostres drets, que les representants legals de les treballadores estem rebent greuges de les companyes, a qui s’està trucant al número de mòbil personal fins i tot els caps de setmana per assignar-los serveis», sota l’amenaça que «si no els fan, s’atinguin a les conseqüències. Nosaltres estem convençudes que amenaçant les treballadores no s’aconsegueix res, que som éssers humans, que també tenim família, que per a garantir el dret d’una persona no s’ha de trepitjar el d’altra».

Equip de protecció entregat per dues de les empreses a Terrassa. Les treballadores consideren insuficients.

Les representants denuncien encara un tractament discriminatori entre les mateixes treballadores, i asseguren que hi ha «treballadores de primera, de segona i de tercera», i ho han pogut constatar amb relació als tests de contagi, que «només se li ha fet a les persones importants, als ciutadans comuns res de res».

Eva Ma. Pérez, una de les signants i delegada del sindicat CCOO, explica, com a exemple, el seu cas: el divendres 20 de març morí un usuari a qui atenia, amb només 48 anys. Informa que la família i ella mateixa van avisar el 061 del «possible contagi, però ningú el va assistir». Després de mort, l’autòpsia revelà el positiu del convid-19, i tot i això, «a mi, que era la seva treballadora familiar, ningú em vol fer el test per veure si estic contagiada o no. M’han donat la baixa per contingència comuna quan la llei marca que és un accident laboral».

Els elements de risc i perill, però, no s’acaben aquí. L’Eva conviu amb una persona major de 80 anys, amb el fill de 7 anys i el marit de 51. Així les coses, reclama dels responsables de l’Ajuntament i les empreses: «Com sé jo que no estic essent una persona de risc per a la meva família? Quantes persones han de morir perquè es prenguin les mesures oportunes?».

Finalment, les representants de les treballadores informen que, a més, en alguns domicilis «moltes treballadores estan sent tractades de forma despectiva i no se’ls vol deixar entrar perquè no porten els Epis (equip de protecció individual)».

Indignades, les signants acaben la carta tot «agraint» Ajuntament i empreses, «que no facin res per la nostra seguretat laboral i la de totes les companyes».

La tarda del dimarts 24 de març, l’Ajuntament esperava l’arribada d’un enviament de mascaretes que distribueix la Diputació de Barcelona, però que encara no havien arribat, d’acord amb informació de les treballadores del SAD. Se’ls ha informat, des de l’Ajuntament, que es tracta de 300 mascaretes que seran distribuïdes a les empreses. D’acord amb el criteri d’Eva, l’equip municipal no només hauria d’entregar el material a les empreses, també hauria de vigilar que les que aquestes arribin a les treballadores. Perquè, afegeix la delegada de CCOO, «les empreses diuen des del principi que compleixen el protocol de la Generalitat, però l’equip no és suficient, i el resultat és que hi ha unes quantes companyes de baixa, jo mateixa».

La treballadora insisteix en el fet que «estem treballant directament i amb contacte físic amb persones grans, realment és un risc per a les treballadores i també per les usuàries, perquè nosaltres sortim al carrer».

Els EPIs contenen: